So na Rossa, trescant per la dolça maror de l’interior de Mallorca

PalmaTornam a la Mallorca interior, tan ben descrita per Tomàs Vibot a la seva col·lecció de cinc llibres 20 itineraris pel cor de l’illa. Un convit a descobrir, viure i sentir, per la passa i la mirada, un paisatge antròpic on encara ara es conserven les essències d’època medieval: establits petits i molt repartits, amples conreus encaixonats dins comellars aturonats. Un territori sinuós que ens demana atenció i paciència. El punt d’inici de la ruta és a Sencelles, on podem accedir des d’Inca amb el bus TIB (L-304).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada a la creu del Rafal. La trobam al final del carrer del mateix nom, sobre la cantonada amb el carrer Bons Aires i a l’inici de la carretera de Pina (Ma-3140), per on prendrem camí. Aviat deixam a la dreta el carrer dels Molins, que connecta amb dos dels tres molins fariners ubicats en aquella illeta de cases: Can Sinto i Can Mopi. El tercer, el de Can Ferreró, el trobam just després de prendre cap a la dreta pel carrer del Papa, poc abans que aquell vial prengui el nom de camí de Son Boi.

[05 min] Abandonam el nucli urbà i ens capbussam en un foravila conformat per petits horts i corrals que progressivament s’obre cap a conreus pròpiament de secà. Els desnivells són suaus i continus, com una dolça maror que agita les terres de l’interior de Mallorca. Després d’una baixada suau, el camí tomba a la dreta i ens acosta a Villa Dos Pins, una finca de nom curiós amb una barrera ben cridanera. Novament, el camí gira bruscament, aquesta vegada a l’esquerra, a l’altura de s’Estany Gran; poques passes després, trobam a la dreta el camí dels Inferns [15 min], senyat amb un indicador de fusta de la ruta cicloturista que continua en direcció a Santa Eugènia.

Continuam ara el recorregut al voltant de Sencelles pel camí dels Inferns (oest), un tram curt i ben agradós per un ferm de terra, que ens allibera temporalment de l’asfalt. [35 min] La camada ens aboca a la carretera de Sencelles a Algaida (Ma-3110). Deixam davant nostre el camí per on farem la tornada, giram a l’esquerra i continuam novament per asfalt per acostar-nos a Can Raió de Laiar [40 min], possessió referida com a capital del llogaret de Laiar, del qual ja es tenen notícies per la seva extensió i importància en el segle XVI. Superam les referides cases, que són a mà dreta de la carretera, i un poc més endavant passam per davant les cases de Can Castell de Laiar, a la banda esquerra de la calçada. Una ullada cap enrere i copsam d’immediat l’antigor de l’entorn d’aquest llogaret, un dels sis que trobam en el municipi: Biniali, Ruberts, Jornets, Cascanar, Laiar i So na Rossa.

Té el seu origen a l’alqueria islàmica d’Alayar. Com molts altres establits del terme, aquest indret assolí una gran importància gràcies al conreu de la vinya, fins a la crisi de la fil·loxera. Hi destaquen les possessions de Can Raió, Can Castell i Can Ribes. La més important de les tres és la primera; el 1578 apareix valorada en 5.500 lliures i era propietat de mossèn Antoni Raió, pertanyent a una de les nissagues familiars més rellevants d’aquella contrada. Entre els segles XIV i XVI, els Raió ocuparen un destacat lloc en la política municipal, alguns d’ells foren batles reials. Quant a la segona possessió, Can Castell, des del segle XV vinculada a un mateix llinatge, el seu valor en el segle XVI era només de 350 lliures (Font: Guia dels pobles de Mallorca, 2003).

Deixam enrere Laiar i avançam en direcció a Algaida. Allà on la carretera gira bruscament cap a la dreta, nosaltres continuam tot dret pel camí dels Robiols (sud-est/sud) [50 min]. Aviat afinam una rajola a l’entrada d’algunes cases de l’entorn: “Per damunt l’aigua esburbada caminau cap al roser. Siau la nostra advocada Sor Francina-Aina Cirer”. El text, a mode de glosa, apunta cap a un personatge destacat de Sencelles, Francina-Aina Cirer Carbonell (1781-1855), fundadora d’una casa de caritat al poble segons la institució de Sant Vicenç de Paül i sota la protecció de la Mare de Déu dels Dolors. Pel seu caràcter bondadós i pietós, a més d’una vida consagrada plenament a la fe cristiana i a l’ajuda als més desfavorits, fou declarada beata el 1985.

Al final d’una breu i plaent caminada, emboscada entre alzines, sortim a la carretera vella de Sineu (Ma-3011), on voltam a la dreta [1 h 05 min]. Als pocs minuts, tornam a girar a la dreta per la carretera de Sencelles a Algaida (Ma-3110) fins que a la sortida d’un doble i espaiat revolt prenem el camí de Cas Cabo, a la dreta, i tornam a sortir a la carretera vella de Sineu [1 h 55 min], ens incorporam a l’esquerra en direcció a Palma i tot d’una voltam a la dreta pel camí d’Aireflor –dit també camí Dret– per acostar-nos al llogaret de So na Rossa.

Avançam per aquesta tirada que voreja les llegendàries terres de l’Era Esfondrada. La història, molt semblant a la de l’Era d’Escorca, apunta cap a una parella de pagesos que acabaren engolits per la terra després de no respectar el pas del Santíssim. Més endavant [2 h 15 min], apareixen a la nostra dreta les magnífiques i significatives cases de Son Aireflor. Finalment, la camada desemboca sobre el camí de So na Rossa [2 h 25 min].

La possessió principal

Momentàniament giram a l’esquerra per dirigir-nos a Son Santjoan de So na Rossa [2 h 30 min]. Al segle XVI apareix documentada com la possessió principal d’aquest llogaret. El 1578 era propietat del cavaller Jeroni de Sant Joan, de qui pren el nom. Vuit anys després, el 1586, sabem que la possessió estava dotada de ferreria, celler, biblioteca, capella amb espadanya, guarda de tres-centes ovelles i alguns caps de bestiar. Actualment, les cases, arrenglerades arran del camí de Santa Eugènia, estan dividides en tres propietats a conseqüència de diferents establiments i segregacions.

Tornam enrere fins a la cruïlla del camí d’Aireflor i continuam tot dret. Deixam a la dreta un ‘portal imperiós’ d’una casa dita So na Rossa i a l’esquerra el camí el camí de sa Costa, un dels dos que duen a Biniali. Després, just a l’altura del camí del Terrer Blanc, el segon a Biniali, trobam a la dreta l’entrada a Morelló Vell. [2 h 55 min] Aviat topam amb una nova camada a la dreta, sense asfaltar. El camí travessa les terres de Morelló Nou, a l’esquerra –visibles sobre un turó–, i Morelló Vell, a la dreta. A la cruïlla següent [3 h 15 min], voltam a l’esquerra i sortim a la carretera de Sencelles a Algaida, just on tancam el circuit. Pel camí dels Inferns, just davant nostre, recorrem el darrer tram de ruta fins a Sencelles [3 h 50 min].