Ni Nacho ni el Madrid donen explicacions sobre la terrible entrada a Portu

Barcelona"Ancelotti és un cavaller. Ha dit que no comprenia l'acció de Nacho i que l'havia sorprès molt, que ens demanava perdó. És una entrada molt dura, no té cap raó de ser i no té bona pinta", va explicar Míchel a la sala de premsa de Montilivi. L'agressió del jugador del Reial Madrid a Portu va passar quan faltava un minut per al final del partit, amb 0-3 al marcador, i va acabar amb el davanter a l'hospital. És impossible justificar l'entrada de Nacho perquè és injustificable i el Reial Madrid ni tan sols ho ha intentat. L'únic interlocutor és Carlo Ancelotti, cap jugador parla després dels partits perquè així ho ha decidit el club –és a dir, Florentino Pérez–, que segueix el seu pols amb Javier Tebas. El tècnic va lamentar el que havia passat i va qualificar el comportament del seu capità de "falta de lucidesa". I Nacho? Doncs va tancar l'assumpte amb un breu missatge al seu compte d'Instagram hores després: "Vull demanar disculpes a Portu per una acció involuntària en el partit. Ni avui ni en tota la meva carrera mai he tingut la intenció de fer mal a ningú. Tant de bo puguis recuperar-te bé i ràpid".

Ell deu saber quin cable se li va creuar per entrar en planxa, amb la cama alta, però és evident que l'acció no va ser involuntària malgrat que no volgués fer mal. L'absència d'explicacions, la seva incapacitat per fer un pas endavant i sortir davant les càmeres, agreuja la situació i el deixa en molt mal lloc. No era tan difícil sortir a donar la cara i demanar disculpes, igual que va fer Carlo Ancelotti. El soroll a les xarxes socials comparant l'agressió de Nacho amb altres entrades per valorar si és més o menys greu és un exercici inútil propi de fans eixelebrats; un món de mascles entestats a ser els alfes que no atenen raons, sobretot si aquestes raons ni tan sols es donen. La imatge del Reial Madrid, que tant preocupa a Florentino Pérez, també queda danyada i la progressiva bunquerització del club que presideix per les seves lluites de poder amb el president de la LFP –que al seu torn també coarta la llibertat dels periodistes en les retransmissions televisives perquè no preguntin lliurement el que vulguin o no apuntin, per exemple, cap a la llotja– ens deixa un panorama en el qual al final l'altaveu és dels fanàtics.