El naixement de l'equip de waterpolo més especial de tots

BarcelonaPoc després de les 10 del matí d'un dissabte, el soroll de les pilotes de waterpolo picant al pal de les porteries comença a omplir una de les piscines del CN Barcelona. No és un entrenament qualsevol. Just al costat de la piscina, Ruben Reguart ha posat unes estoretes per facilitar que els jugadors puguin entrar i sortir de l'aigua. Dos jugadors hi arriben en cadira de rodes, d'altres ajudats d'una crossa. El CN Barcelona és, juntament amb el CN Terrassa, un dels dos clubs catalans on creix el waterpolo ability, un projecte per poder arribar a tenir el waterpolo als Jocs Paralímpics. Malgrat la llarga tradició d'aquest esport, fins fa poc no existia una versió per a persones amb problemes de mobilitat o coordinació.

"Qui sap per què, potser perquè té la fama de ser molt dur. I mira com és aquesta gent que tenim avui a l'aigua. Ells sí que són durs", diu Gabi Villarubia. L'entrenament del dia el faran tres exjugadors de la fornada daurada del CN Montjuïc, l'equip que el 1979 va esdevenir el primer club català a arribar a una final de la Copa d'Europa de waterpolo, perduda contra els hongaresos de l'Orvosegyetem. Chus Collado i Xavi Llordella salten a l'aigua per explicar els secrets d'aquest esport als jugadors. Gabi Villarubia, conegut per tothom al món del waterpolo com Villapela, de moment no. "Ahir vaig sortir a nedar al mar i l'altre dia a Terrassa sí que vaig entrar a la piscina", diu, admetent que es cansa una mica. Normal, li falten les dues cames i ha estat operat més de 40 cops per culpa de la diabetis.

Vilapela no pensa renunciar a seguir estimant el seu esport i ara el waterpolo ability li dona alegries cada setmana. "Xavi Llordella, Jordi Alonso i jo no som part de cap club. Som part de la comissió tècnica de la federació catalana per impulsar aquest projecte. Venim aquí al CN Barcelona perquè aquest club ens ha obert les portes, la feina que fan amb l'esport adaptat és increïble. Pensa que permeten que vinguin aquí tots els jugadors i que puguin entrar a les instal·lacions amb dos familiars, que no han de pagar per fer-les servir".

En una època en què per entrar a un club cal pagar sempre, el CN Barcelona no fa el mateix. "Molts jugadors no poden venir sols, els cal ajuda. Així que si permets a dos acompanyants ser a la piscina, facilites que vinguin", afegeix Ruben Reguart, que no para quiet, ja que és una peça clau en l'àrea d'esport adaptat del CNB. A la graderia, dos familiars d'un jugador descobreixen les instal·lacions del club, a primera línia de mar. Dubten sobre si prefereixen veure tot l'entrenament o banyar-se a les piscines exteriors. Se'n fan creus, no sabien que existia un club tan bonic, era una part de la ciutat que desconeixien no fa tant. "Encara avui tenim casos de persones amb discapacitat que els seus familiars gairebé amaguen a casa, per vergonya, per desconeixement o perquè els falten ajudes. Fa poc vaig anar a Badia del Vallès per convèncer una familiar perquè el seu fill pugui venir, i ara aquest noi és el rei de la festa, dins de l'aigua. És important sumar les famílies", explica Gabi Villarubia mentre arriba l'àrbitre de la federació catalana que dirigirà un partidet avui. Una de les ànimes del projecte, juntament amb Villapela, és Pitu Guasch, tècnica de waterpolo de la UE Horta i cara molt coneguda a les piscines catalanes. Tots treuen temps d'agendes complicades per cohesionar i fer créixer aquesta disciplina.

Un esport amb accent italià

El waterpolo ability va néixer a Itàlia. I van ser dos apassionats del waterpolo italians que resideixen a Barcelona, Gian Luca Scarpo i Sergio Pratico, els que van proposar a diversos clubs introduir-lo a Catalunya. Els primers entrenaments es van fer a l'Atlètic Barceloneta, i després el projecte va arribar al CN Barcelona. Aquest dissabte Luca Scarpo també és dins de la piscina acompanyant personalment els nedadors que tenen menys mobilitat. "Dins de l'aigua, la percepció de la mobilitat és diferent. Tots disfruten molt. El dijous els jugadors fan natació amb Chus Collado. Així que el dissabte quan arriba el dia del waterpolo no cal centrar-nos en la part física de nedar i podem anar directes al joc", raona el Gabi. Al waterpolo ability la piscina és més petita, els quarts duren un minut menys i juguen cinc jugadors, en lloc de sis. El projecte, però, encara s'està definint. "De moment tenim clar que tothom salta a l'aigua. No diem que no a ningú. Ara, lògicament s'ha format un grup més competitiu i un altre que ho és menys, en funció de les característiques de cada un. No és el mateix un jove amb problemes de visió però sense problemes de mobilitat que altres casos", afegeix el Gabi, que es prepara per a "la visita dels italians el 20 de novembre". "Aquell dia farem el primer partit. Serà clau per veure com creix el projecte. Els italians tiren molt del carro amb un objectiu: que sigui un esport d'exhibició als Jocs Paralímpics del 2024 i que ja pugui ser oficial el 2028", explica. Per fer-ho, caldrà crear categories en funció de les característiques dels jugadors. Ara, de fet, comparteixen equips esportistes que en una cita olímpica competirien separats entre Jocs Paralímpics i Special Olympics.

"La idea és implicar més clubs. Estem parlant amb el Sabadell i altres. Volem crear una lliga catalana", diu el Gabi mentre, dins de l'aigua, els entrenadors organitzen rotllanes per perfeccionar les passades, garantint que tothom tira a la porteria, que tothom fa de porter una estona. Que tothom riu. Alguns jugadors, nascuts a l'estranger, ni sabien què era el waterpolo fa poc. D'altres recorden haver vist de joves Manel Estiarte i ara s'entrenen dirigits per amics del llegendari capità de la selecció. El waterpolo ability va fent camí amb aquest objectiu d'aconseguir crear, juntament amb la federació internacional, una normativa i un sistema de classificacions que permeti establir les bases d’aquesta disciplina, de cara a la seva expansió arreu del món. Els exjugadors que participen en els entrenaments, de fet, ja mouen contactes a la seva agenda, del Brasil a Austràlia, parlant amb aquells que eren rivals a les piscines als anys 80. "Ens dona tant, veure com creix aquest projecte. Ara cal sumar més clubs", diu el Gabi. Si el març passat es va jugar a la Nova Escullera el primer partit d’aquesta modalitat entre esportistes del CN Barcelona i el CN Terrassa amb Manel Estiarte a la graderia, al novembre tocarà el partit contra els italians. "I si tot va bé, el projecte seguirà creixent. Cal que se'n parli, que les institucions s'hi sumin. Que més clubs ho facin. Que entenguin que dins de l'aigua ets feliç i que fer esport és la vida, per a aquesta gent", diu el Gabi, a qui ja se li veu als ulls que té ganes d'entrar a la piscina, de nou, i deixar les pròtesis a la graderia. "Aquest esport t'enganxa", es justifica rient. "I aquests jugadors ho estan descobrint", conclou.