El Narcís Sala celebra mig segle de futbol

BarcelonaDijous que ve, el Narcís Sala, l’estadi del Sant Andreu, celebra el seu 50è aniversari. I l’entitat ja ha començat a celebrar l’efemèride. A principis de març l’auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésies-Can Fabra va acollir una taula rodona en la qual es van recordar els millors moments (i els no tan bons també) que ha viscut el club a l’estadi i es va inaugurar una exposició amb imatges històriques de l’estadi. Hi van participar jugadors de totes les èpoques: des d’Ismael Comas (1971-1977), Guillermo Tovar (1968-1971 i 1973-1979), Ramon Maria Calderé (1990-1993), Dani Solsona (1987-1990), José Miguel Morales (2008-2015) fins a l’actual capità, Ton Alcover. A més, també hi han estat presents l’exentrenador Jaume Creixell (1988-1990, 1993-1995, 1998-2000 i 2006-2007) i l’actual tècnic del primer equip, Mikel Azparren.

L’any 1969 el club andreuenc va aconseguir la fita de pujar per segon cop en la seva història a Segona després d’acabar campió del seu grup de Tercera i jugar la promoció d’ascens contra l’Osasuna i l’Alcoià. "Va ser el millor moment de la història del club, amb un equip molt jove que es va mantenir", va recordar Guillermo Tovar, un dels jugadors d’aquell equip. Entre les persones que hi havia a la sala, que es va quedar petita per escoltar les experiències de tots ells vestint la quadribarrada, hi havia Antoni Giralt, autor dels dos gols d’aquell ascens. "Va anar així, són coses que passen", va dir, quan li van recordar el fet. Tovar, un dels pocs jugadors (sinó l’únic) que van jugar al camp antic i al Narcís Sala, recordava els inicis del camp: "Era impressionant per la gent que hi anava! Recordo un Sant Andreu - Betis, que jo no vaig poder jugar perquè estava expulsat, que vaig haver de veure des de la banqueta perquè la graderia estava plena. Tothom dret i animant!", afegia, tirant de memòria.

Morales, ara porter del Badalona, recordava com quan era petit anava al Narcís Sala "a veure futbol". "Els meus avis eren de la Creu Roja i jo anava al camp amb ells. I aquí vaig veure jugar Solsona. Cada setmana esperava el moment de venir a veure el partit", deia, mentre Solsona se’l mirava i somreia. "Jugàvem en camps de terra, no de gespa com ara", apuntava entre riures Solsona, mirant els jugadors que estan en actiu. L’ex de l’Espanyol, entre d'altres, va explicar com va acabar al Sant Andreu: "Gaspart em va venir a buscar quan jo tenia 36 anys i estava a punt de retirar-me. Primer vaig dir que no, però va insistir tant que al final vaig acceptar. I m’hi vaig estar tres anys!"

Ramon Maria Calderé es va encendre (i va encendre els ànims dels assistents) recordant el partit a Lugo que l’any 92 podria haver suposat l’ascens, de nou, a Segona. "A mi aquell partit em va perjudicar molt. Més enllà d’aquell robatori que ens van fer, espero que aquest club pugi a Segona A, s’ho mereix". Com també Jaume Creixell, el tècnic que té l’honor d’haver entrenat en més partits el primer equip andreuenc, 265. "Hi ha equips que porto al cor, i un és el Sant Andreu. Jo anava a la Fabra i Coats a veure el Sant Andreu de Serena i Martí Filosia a Segona A. La samarreta amb les quatre barres fa molt", apuntava el veterà entrenador.

Tots van encoratjar Mikel Azparren, l’actual entrenador, i Ton Alcover, un dels capitans, a aconseguir aquest any l’ascens a Segona B. "Estan en la bona línia", deia Solsona, i Calderé afegia: "Aquest any han de pujar a Segona B sí o sí. I allà, un o dos anys després, cap al futbol professional. S’ha d’anar ràpid". Alcover va reconèixer que l’objectiu d’aquest any, el del 50è aniversari de l’estadi, és pujar, i Azparren va voler mirar cap al futur: "Estem en el 50è aniversari de l’estadi. I en 50 anys els joves que ara estan drets al fons de la sala estaran al davant i seran altres joves els que estaran drets al darrere".