Natalia Arroyo: "Haver fet cròniques del Barça m'ajuda a enfocar aquest partit"

BarcelonaDespenja la videotrucada. Amb un gran somriure i el xandall de la Reial Societat, Natalia Arroyo (Esplugues de Llobregat, 1986) apareix davant de l'ordinador els dies previs al partit que la farà tornar a Catalunya. En el partit de dissabte (12 h, BarçaTV) contra el Barça es retrobarà amb qui va ser el seu segon a la selecció catalana: Lluís Cortés. Ara, però, des de l’altra banqueta. L'entrenadora catalana, que ha fet el salt a la Primera Divisió aquesta campanya, atén l'ARA per parlar de la seva nova experiència a Sant Sebastià i explicar com afronta aquest matx tan especial.

Com està sent la teva adaptació?

La Reial Societat m'ha acollit molt bé i l'entrada al club m'enganxa en el punt d’estar il·lusionada amb una nova etapa que obro amb preguntes, incògnites i dubtes. Estic gaudint molt i estic molt contenta. Estic amb un punt de fatiga però també il·lusió després d'aquesta ratxa de partits tan trepidant que acabem de passar. Però anem prou bé a la classificació, i això també ajuda que el dia a dia sigui bo.

Aquest any has fet el salt com a entrenadora. Era el que t’esperaves?

Sí, és cert que ja m'havia fabricat aquesta idea i que havia tingut la fantasia. Quan narrava algun partit pensava: “Quina alineació hauria fet? Com l'hauria plantejat?” Algun cop havia fet aquest joc en els partits i ja havia tingut l'experiència de la selecció. Traslladat al dia a dia, està sent més o menys com ho podia visualitzar. Al final la feina periodística també t'acosta al dia a dia, per exemple a partir de les cròniques. O quan era jugadora. M'havia imaginat moltes coes i, per ara, estan passant d'una manera que s'hi assembla força.

Ets el mateix perfil d’entrenadora a la Reial Societat que a la selecció?

Intento ser pròxima i comprensiva amb les jugadores, i això ha d’anar sí o sí en paral·lel amb ser exigent. A l’staff jo potser soc la cara visible, però al darrere hi ha molta gent que fa una feinada espectacular i que també té una gran influència en el fet que les tasques siguin intenses. Això sí que m’agrada com a entrenadora i és un aprenentatge que m’he endut de la vida a les seleccions, on hem de ser molts i hem de ser molts ulls. Intento trobar l’equilibri entre delegar i prendre decisions, que és el que he de fer.

Què et va oferir la Reial per acceptar el projecte?

Confiança. Crec que des de la primera trucada em van dir: “Hem pensat en tu, pensem que tu ets la persona que ha de portar això”. I a l’ego de la Natalia segurament això li va agradar. La trucada des del principi em va fer tremolar, em va il·lusionar. M’ho vaig començar a imaginar i des d'aquell dia va canviar tot. Va ser un: “Depèn del teu sí que tot el que estàs imaginant sigui possible”.

¿La proposta esportiva et va fer acabar de decidir-te?

Tenia una plantilla amb moltes possibilitats. Al final el projecte que volíem i desitjàvem me l’ofereix perfecte la Reial Societat. Al final volia fer el salt, però, en la mesura del possible, volia fer-lo per jugar al que vull i al que sento. Segurament era també el moment personal ideal.

Es compara molt l’estil de la Reial amb el del Barça. Tu ho veus així?

Som un equip que vol pressionar a dalt, robar la pilota, fer coses amb la pilota, que en moltes situacions no es conforma amb enviar-la lluny "perquè m'apreten" sinó que intenta trobar solucions, seqüències de passada, que ens facilitin arribar d'una manera controlada. Aquí sí que podem trobar similituds amb la idea del Barça i del Lluís [Cortés]. És possible que de les moltes converses que hem tingut a les banquetes, als hotels i a les prèvies i després dels entrenaments jo li hagi robat alguna idea. I potser ell n'està utilitzant alguna que li hagi donat jo en algun moment. Al final té a veure d'on ho hem après. En algunes coses són germans: són equips que volen portar la iniciativa, ser valents, frescos, assumir riscos...

Com busques adaptar el vostre estil al partit contra el Barça?

Al final, jugar contra el Barça és difícil. És evident que la Lliga que està jugant el Barça són partits que els resol molt ràpid i els desfà molt ràpid. El nostre objectiu contra elles és intentar ser al màxim de fidels possibles a la nostra idea i veure fins a quin punt podem plantejar-la i dur-la a terme contra un equip tan potent com el Barça. Aquest és el gran repte. Ja ens hem enfrontat a equips que volen pressionar, que intueixo que és el que voldrà fer el Barça. Crec que el partit serà bonic. Estem intentant trobar-li alguna debilitat, saber com li podem fer pessigolles... o alguna cosa més.

Has estat molt anys a la banqueta amb Lluís Cortés a la selecció catalana. Dissabte t'enfrontes a un amic.

Serà estrany. És cert que jo he gaudit i m'he emocionat quan he viscut els èxits des de la grada. Al final és un amic que d'alguna manera m’ha ajudat a créixer i amb qui he compartit aquestes il·lusions. És cert que al hall d'algun hotel n'havíem parlat: “¿T’imagines estar en un equip els dos i fer i desfer?” I mira, al final la situació ens porta a l'un contra l’altre. Serà especial perquè al final hi haurà moltes emocions. Estaràs pendent del teu partit, però evidentment jugues contra algú de qui en part t’alegres que li estigui anat tan bé.

Quin paper creus que ha tingut Cortés en la millora de l’equip?

Crec que bona part, sinó tota la part, de l'èxit del Barça té a veure amb la personalitat i l'energia i totes les coses que el Lluís hi ha aportat. L'exigència, aquesta mirada. Que tot funcioni al club és en bona part per la mà del Lluís.

Aquest any està aixecant molts dubtes l'organització arran del protocol per gestionar el covid. Tu el veus una solució viable?

A mi em genera certa confusió. Ens l’hem llegit diverses vegades i hem intentat saber on estan els límits, les línies vermelles. En alguns casos diu que la comunitat autònoma decideix sobre això, i avui dia hi ha molts partits ajornats amb molta dificultat de reprogramar-los. Això ja és alterar els elements. També hi ha certa polèmica que t'assabentis el mateix cap de setmana que s’ajorna el partit que jugues tres dies després. Això és un enrenou. Tinc certa preocupació, perquè hi haurà un calendari molt dens, molt llarg, que ens portarà fins a finals de juny. El que sap més greu és que tothom està fent esforços però hi ha coses que no es poden controlar i generen incertesa i una mica de caos en tota la competició. No hi ha continuïtat i això és un problema.

Ara mateix només hi ha tres entrenadors dones a la Primera Iberdrola. Que fa falta perquè s’acabi de trencar aquesta barrera?

Jo sempre parlo de més formació, més implicació. Fa uns anys la realitat del futbol femení estava tan lluny de ser professional que evidentment les jugadores, quan plegaven, desconnectaven del tot. Ja havien fet prou sacrificis personals i professionals per seguir jugant per poca recompensa. Mai havia importat la recompensa, senzillament era jugar al que vull jugar i de la millor manera i on m’ompli. Ara que la situació és una altra, al final estem aconseguint que la gent després de la seva carrera esportiva es reconnecti, es reenganxi. A partir d’aquí, obrim les portes a moltes coses. En el meu cas, després de lesionar-me vaig voler seguir-hi vinculada i l'única manera era com a entrenadora, així que vaig dedicar els esforços i el temps a treure’m la formació que se’m demanaria a posteriori per ocupar el càrrec que estic ocupant. Qui no vulgui ser entrenadora, que no ho sigui. Ara bé, qui tingui ganes de seguir vinculada al futbol que sàpiga que hi ha moltes vies.

La situació ha millorat, però encara queda molt per fer.

Fa uns anys això era molt difícil i t’obligava a ser una mena de lluitadora i pionera. Trencadora de barreres. Afortunadament, el context d'ara no és aquest i no hem d’obligar les dones que vulguin fer una cosa rellevant a “lluitar”, sinó que senzillament els demanem que es preparin. És una qüestió de temps que cada cop hi hagi més implicades i, a partir d’aquí, que la roda ens posi en el mateix dilema a tots. Hi anirà el més preparat, si és un home o una dona ja ho veurem, però potser sí que hi serem més. És qüestió de temps.