Què necessita l'Espanyol per fugir de l'infern més igualat d'Europa?

BarcelonaNomés aquells que han trepitjat la Segona Divisió espanyola entenen bé per què és un infern. Dues dades ajuden a entendre la dificultat d’una categoria de la qual l’Espanyol intenta fugir per sisena vegada. La primera: en l’última jornada només va guanyar un dels primers 11 classificats i només va perdre un dels 11 últims. La segona: és l’única de les principals categories de plata del futbol europeu on encara no hi ha res decidit: ni l’ascens a Primera ni la promoció d’ascens ni el descens. Està tot obert a cinc jornades per al final.

Una situació força diferent de la que va viure l’Espanyol ara fa tres temporades. En aquest punt del curs era líder amb 77 punts, 13 més que l’actual primer classificat, el Leganés. Els blanc-i-blaus tenien gairebé assegurada una plaça a la màxima categoria, ja que tenien 14 punts més que el tercer, l’Almeria. Enguany l’escenari és força més dramàtic per a tots els aspirants a l’ascens. L’actual LaLiga Hypermotion és l’única gran segona europea on abans de l'inici d'aquesta jornada només hi havia 10 punts de distància entre el primer (Leganés) i el desè (Racing de Ferrol). La diferència es redueix a només sis entre el quart (Espanyol) i el conjunt gallec. A més, tenint en compte que el Llevant té l’última plaça de play-off a només tres punts, són onze les aficions que encara mantenen viu el somni de l’ascens quan falta un mes per al final de la lliga regular.

Leganés i Valladolid, amb 64 punts, tenen l’Eibar a només tres, l’Espanyol a quatre, i l’Elx a sis. Les dues places d’ascens directe, per tant, encara estan per decidir. Per optar-hi, cal ser fiable: els madrilenys han empatat els últims cinc partits. L’Espanyol, en canvi, suma quatre empats i un sol triomf. El calendari que els queda als de Manolo González no és fàcil: rebran a l’Stage Front Stadium dos equips a un punt de la zona de promoció, l’Sporting i l’Oviedo, i un Cartagena que ha tret el cap del descens després de ser cuer durant 16 jornades. Els blanc-i-blaus tampoc tenen sortides assequibles: visitaran el Valladolid, en un partit a cara o creu, i l’Amorebieta, un altre modest que lluita per escapar del descens i que va estar a prop de puntuar a Cornellà.

La diferència és més gran a Europa

La comparació amb altres campionats evidencia encara més la igualtat que es viu a Espanya. A Anglaterra, el Leicester ha assegurat el seu retorn a la Premier League després de sumar 97 punts en 45 jornades. Són 34 punts més dels que té el desè, el Preston North. A la Sèrie B italiana, el Parma té l’ascens a tocar perquè avantatja en sis punts el Venezia, tercer, a falta de nou per disputar. N’hi treu 28 al desè, el Cittadella. També significativa és la distància que separa els líders i els desens classificats en altres campionats: a la Bundesliga 2 alemanya hi ha 23 punts entre el St. Pauli i l’Elversberg. Els mateixos que li treu, a Portugal, el Santa Clara al Torreense. A la Ligue 2 francesa, n’hi ha 21 entre l’Auxerre i l’Amiens. En són 28 a la segona divisió de Turquia; 25 a la dels Països Baixos; 19 a la de Bèlgica i 14 a la de Rússia.

Leganés i Valladolid, per cert, són dos dels colíders amb una puntuació més baixa d’entre les deu principals segones divisions europees. Sumen els mateixos punts que el líder portuguès –amb sis jornades menys– i només superen els d’Alemanya, Bèlgica i Rússia, que han disputat sis, set i vuit jornades menys, respectivament. 

Si acarnissada és la lluita per pujar, també ho és per no baixar. Espanya és l’únic país que no té cap equip virtualment o matemàticament descendit al tercer esglaó. L’Andorra, cuer, té la salvació a només cinc punts. Fins a deu clubs lluitaran per la permanència en aquest tram final, ja que el Saragossa, tretzè, té el descens a només cinc punts. A Primera, en canvi, el tretzè (Sevilla), li treu 12 punts al primer equip en descens, un Cadis que té la salvació a cinc punts. Hyperemotion fins al final.