"Negreira influïa en un sistema opac i el Barça es deixava ensarronar"

BarcelonaTota una generació de dirigents del Barça (2003-2023) està implicada en una trama arbitral que ha generat un escàndol d'enormes dimensions i que va néixer a finals dels anys 90, quan al Camp Nou encara governaven Josep Lluís Núñez i Joan Gaspart. Una inspecció d'Hisenda ha servit per destapar que el club blaugrana va pagar durant dues dècades més de 7 milions d'euros en total a Dasnil 95, una empresa propietat de l'exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira a canvi d'informes sobre la tasca dels col·legiats.

L'actual president blaugrana, Joan Laporta –el mateix que hi havia entre el 2003 i el 2010–, lamenta que el cas esclati en un moment de bonança esportiva, no nega els pagaments i afirma que deriven d'un encàrrec previ per detectar futbolistes interessants en categories inferiors. Sense fer més declaracions, el mandatari ha obert una investigació interna encara que Josep Maria Bartomeu, responsable de l'entitat entre el 2014 i el 2020, posés fi al polèmic acord el juny del 2018. De fet, l'expresident, que havia guardat silenci sobre altres escàndols que l'impliquen (com ara el Barçagate), s'ha prodigat els últims dies als mitjans de comunicació, orgullós d'haver cancel·lat la col·laboració i d'haver suportat els xantatges de Negreira, que va amenaçar amb airejar altres pagaments del club a empreses sospitoses, com la de l'exdirectiu Josep Contreras, segons va avançar El Mundo.

Bartomeu sosté que Laporta va quadruplicar la partida anual per a Dasnil 95 abans de finalitzar el seu primer mandat. Sandro Rosell, el seu successor a la llotja, va heretar i va mantenir la xifra, superior al mig milió per temporada. Després de dimitir pel cas Neymar, Rosell va traspassar la presidència a Bartomeu, que va arrufar el nas en relació al conveni en qüestió. Per la seva banda, Joan Gaspart, mandatari del Barça entre el 2000 i el 2003 i vicepresident de la RFEF amb Ángel María Villar, diu que no recorda haver remunerat cap àrbitre.

Els dirigents implicats en els pagaments posen l'accent en el fet que la figura visible de l'empresa investigada era Antonio Enríquez, el fill de l'exvicepresident del CTA, fins al punt que Bartomeu assegura que no va tenir constància del parentesc fins que no va rebre les amenaces del pare via burofax. La tesi de l'exmandatari s'aguanta fins a cert punt, tal com es desprèn del testimoni d'un àrbitre en actiu a qui l'ARA ha consultat per elaborar aquesta peça i que prefereix no desvelar el seu nom: "Toni Enríquez oferia serveis de coaching a tots els àrbitres que arribaven al futbol professional, i la majoria acceptaven la proposta per guanyar punts amb el seu pare. Ara els col·legiats som treballadors de la Federació, però fins fa no gaire no era així. Abans no hi havia res regulat i els directius imposaven molt perquè el futur dels àrbitres passava per les seves mans".

El "mosqueter" de Sánchez Arminio

És a dir, Enríquez fill també oferia els seus serveis als àrbitres professionals, però aquests sí que sabien que el pare hi estava al darrere. "La majoria dels col·legiats, coaccionats per no posar en perill la seva carrera i la seva imatge dins del CTA, el contractaven", sentencia l'àrbitre en actiu. En aquests casos, els pagaments se solien fer en mà o mitjançant transferències bancàries. Els últims anys, Dasnil 95 operava sobretot amb el Barça, com demostra el fet que cessés l'activitat després que Bartomeu li tanqués l'aixeta. Anys enrere, però, l'empresa havia facturat a la Federació Catalana de Futbol, tal com reconeix a l'ARA César Ochoa, responsable arbitral de l'ens entre el 2006 i el 2009: "Es van trobar transaccions estranyes en el mandat de Casajuana Rifà (1994-2006), com per exemple una que va servir per pagar 4.000 reglaments arbitrals per a només 1.500 col·legiats. Dasnil també va facturar actes per als partits a 17 cèntims quan el preu habitual no supera els 10". Tot i que no tenia gaire relació amb ell, Ochoa reflexiona: "Com a vicepresident del CTA, Negreira no tenia cap remuneració econòmica pel seu càrrec, però sí influència en la presa de decisions, la qual cosa és una disfunció del sistema perquè pot propiciar pràctiques poc ètiques".

En la mateixa línia està José Luis Paradas Romero, l'únic col·legiat de Primera que va plegar abans d'hora perquè estava en desacord amb el sistema. "En vaig tenir prou quan, després d'expulsar José Mourinho al Bernabéu, em van comunicar que deixaria de xiular el Reial Madrid", denuncia a aquest diari l'exàrbitre andalús, que defineix Enríquez Negreira com "el mosqueter" de Victoriano Sánchez Arminio, president del CTA del 1993 al 2018. "Quan estava en actiu, era dels més coneguts juntament amb Ramos Marcos i Urízar Azpitarte. Això li va servir per teixir una xarxa de contactes amb els clubs de la qual després es va beneficiar. Era influent en un sistema tremendament opac, i el Barça s'ha deixat ensarronar", sentencia Paradas sobre una figura que durant lustres decidia el destí i la trajectòria dels homes de negre i que, en el marc de la investigació que està en marxa, ha definit les tasques que la seva empresa feia per al Barça com un "assessorament verbal".

Uns fets que han prescrit a la justícia esportiva

El cas Negreira ha sortit a la llum pública aquesta setmana i continuarà bategant en els pròxims dies. El cost reputacional per al Barça és alt perquè certs sectors ja han instal·lat la sospita sobre els èxits esportius del club durant les darreres dues dècades. D'altra banda, el president de la Lliga, Javier Tebas, s'ha encarregat de recordar que l'organisme que dirigeix no pot sancionar ni obrir cap expedient: "Hem conegut una irregularitat i uns fets que en l'àmbit de la disciplina esportiva estan prescrits [han passat més de tres anys]. Però en el dret penal no està prescrit, així que si la Fiscalia posa una querella, ens hi adherirem com a acusació particular". Tebas, sempre generós amb les seves opinions, apunta que el Barça ha pogut ser "víctima d'un xantatge per part d'un estafador que pretenia estafar-lo". "No m'estranyaria que hagués passat, però sí que és cert que sobta que la situació s'hagi allargat durant tants anys", va afegir en un acte celebrat divendres a la Ciutat Esportiva Dani Jarque.