L'origen dels maldecaps de Neymar: així és el contracte que va signar amb un fons d'inversió brasiler
El jugador havia de pagar 3,5 milions a l'empresa DIS en cas de no aconseguir un traspàs a Europa, la meitat del que va obtenir el fons d'inversió quan el futbolista va arribar al Camp Nou
BarcelonaEl passat 2 de febrer, quan faltaven pocs minuts per les cinc de la tarda, Neymar entrava a l'Audiència Nacional de Madrid per declarar sobre el seu fitxatge pel Barça. Una querella del fons d'inversió DIS, propietari del 40% dels drets del jugador quan va ser traspassat del Santos al club català, era el motiu de la imatge que va fer la volta al món. L'inici de la història, però, s'ha d'anar a buscar set anys abans, el 6 de març del 2009, quan Neymar i DIS signen un contracte de 7 pàgines al qual ha tingut accés l'ARA.
Aquell 2009, el jugador va signar, conjuntament amb el seu agent Wagner Ribeiro, un contracte amb el fons d'inversió brasiler, pel qual cedia el 40% dels drets federatius que Neymar havia aconseguit del Santos uns mesos abans. Era una operació perfectament meditada, dissenyada pel mateix pare del jugador. Neymar era encara una promesa, acabava de complir 17 anys, just un mes abans, i no havia debutat amb el Santos –ho va fer l'endemà d'estampar la seva signatura. El brasiler acceptava tenir una fitxa baixa a canvi de poder tenir un percentatge d'un futur traspàs i poder explotar els drets d'imatge.
En una hipotètica futura venta, el Santos percebria el 60% dels traspàs i Neymar cedia a DIS la seva part, aquest 40%, a raó de 5 milions de reals, que al canvi d'aquella època eren 1,7 milions d'euros. DIS considerava el jugador com una de les "grans promeses del futbol brasiler", sobre el qual hi havia una "gran expectativa" perquè es convertís en "un jugador consagrat i destacat en l'escenari mundial". L'aposta era forta perquè pagava una suma important per un futbolista que formava part del filial del Santos, "un jove en fase de transició de les categories inferiors a la plantilla professional". DIS ho tenia clar: En els propers "dos anys", per les característiques de Neymar, es faria "efectiva la seva consagració i transferència a uns dels grans clubs de futbol d'Europa".
En el document, es fixaven les quantitats que l'empresa hauria de cobrar en funció de com fos la venda del jugador o en el cas que Neymar, si es trunqués la seva prometedora carrera, no arribés a ser una estrella. La quantitat més alta que hi apareix és la que percebria DIS en cas que el futbolista es desvinculés del Santos, sense consentiment per escrit del mateix fons d'inversió. Si això hagués passat, Neymar hauria d'haver pagat una indemnització de 10 milions de reals, que llavors representaven gairebé 3,5 milions d'euros.
Un cop el jugador va fitxar pel Barça el 2013, DIS –que va portar el cas a l'Audiència Nacional després que la querella fos rebutjada inicialment al Brasil–, va obtenir pel traspàs el doble d'aquesta indemnització fixada l'any 2009, és a dir, 19.980.000 milions de reals, 6,84 milions d'euros (el valor del real brasiler ha variat molt aquests tres anys). Per això, a l'entorn del futbolista –i així ho defensen a l'Audiència Nacional– es desentenen de la querella que va presentar el fons d'inversió: DIS va cobrar més del que estava estipulat en el contracte del 2009. Si hi va haver un perjudici va ser conseqüència de la negociació Barça-Santos –argumenten–, ja que els dos clubs van pactar dos amistosos i el dret de tempteig sobre tres jugadors que van quedar al marge de l'operació.
El contracte entre Neymar i DIS tenia vigència per a 5 anys des del dia de la signatura, i havia d'assegurar una compensació financera adequada al risc que havia pres l'empresa quan Neymar jugava al filial. En el cas que el jugador donés per extingida la seva relació contractual amb el Santos i pogués marxar lliure a un altre equip, el document determina que DIS tindria dret a un 10% dels contractes d'imatge, publicitat i propaganda que el futbolista signés en un futur, fins arribar a recuperar els 5 milions de reals invertits.
En l'escrit es va deixar clar que Neymar no podia buscar un "alliberament gratuït", perquè causaria un "greu perjudici financer a DIS". Un fet que no es va donar perquè el Barça va anticipar el traspàs un any: inicialment estava pactat que aterrés el 2014 al Camp Nou, quan Neymar tenia el 100% dels drets i el Santos no hagués percebut cap mena de compensació econòmica i DIS s'hauria hagut de conformar amb les indemnitzacions fixades l'any 2009.
El màxim responsable de DIS, Delcir Sonda, va denunciar l'any passat que Neymar no els va informar de les negociacions amb el Barça. "Jo tenia el 40% dels seus drets, però no em van avisar de cap reunió, tot i tenir dret per contracte", va lamentar. El punt 7 del contracte estipula, efectivament, que el jugador ha d'informar per escrit a DIS de "qualsevol oferta" que rebi, en el termini de 48 hores.