Ni caure amb honor evita els plors del Girona (0-1)

GironaL’any del Girona no podia acabar bé. Trencat en mil bocins l’estiu passat, ha sobreviscut fins que la realitat li ha dit prou. S’havia fet il·lusions confeccionant una plantilla idònia per pujar a Primera. I ni tenir una bèstia com Stuani, expulsat injustament en el que podria haver sigut el seu últim partit a Montilivi, va ser suficient. Constants canvis d’entrenador i la sensació que el vestidor no ha trobat la llum correcta fins al tram final han condemnat un conjunt que va caure amb honor. Però va caure. I això és el que compta. Pere Milla, al minut 96, va arrabassar-los un èxit que, mirat en perspectiva, l’equip no mereixia, i l’Elx jugarà a l’elit (0-1).

I no el mereixia perquè durant les 42 jornades mai ha estat en llocs d’ascens directe. Perquè la seva millor classificació, a la jornada 41, va ser un quart lloc. Perquè els fitxatges no han funcionat. Perquè la direcció esportiva no transmet confiança. Perquè només Francisco, en deu partits, ha sigut capaç de posar ordre dins d’un projecte que ara té un interrogant. Quin camí cal agafar? Com reaccionarà la propietat amb les retallades que es preveu que hi haurà? Val més no pensar-hi, però malauradament venen temps foscos.

Tot va començar malament des de l’escalfament, en què Gumbau va lesionar-se, va caure de l’onze i es va posar a plorar. Un mal presagi. Les lesions mai arriben en bon moment, però per a un gironí com ell perdre’s el dia en què tot es decideix és sinònim de ferida. El tècnic va cridar Diamanka i la resta van ser els previstos, amb Maffeo, Mojica i Aday. Sense Gumbau, Granell va convertir-se en més capità que mai. El ritme del Girona va ser alt i la circulació de pilota fluida. Granell no és dels que s’amaguen. Els blanc-i-vermells volien evitar ensurts. I ho van aconseguir assumint la iniciativa. Damunt d’una gespa impecable, buscant constantment Borja i Samu a les mitjapuntes, van viure la major part del temps a prop de l’àrea contrària.

També van comprovar la desesperació de Jonathas, que, amb targeta per una entrada forta a Mojica, va donar un cop a Granell jugant-se la segona. L'àrbitre no la va ensenyar, però a la segona part no va dubtar amb Stuani. L’uruguaià va disposar de la primera gran ocasió, amb un claríssim xut des de la frontal i lliure de marcatge, que va marxar lleugerament desviat. Els gironins buscaven el gol. Aday, immediatament després, també ho va provar. Ningú tenia notícies de Riesgo, a l’altre costat, i el Girona insistia, mirant de desgastar la defensa rival, totalment tancada. És un equip molt ben treballat, l’Elx. La mà de Pacheta es nota. I ja sabem que els catalans, durant tot l’any, han necessitat generar molt per fer algun gol. Una final no seria l’excepció.

Maleït temps afegit

Als alacantins ja els anava bé, seguir amb aquest pla. Perquè en cas de veure porteria, deixaven Montilivi fregant l’infart. L’alegria de l’Elx no va arribar, primer, veient porteria sinó amb una expulsió. Cap dels presents comptava amb la vermella directa a Cristhian Stuani, revisada l’acció pel VAR quan l’àrbitre només havia apreciat el que era una groga per una disputa normal i corrent en la sortida de la pilota rival. Queixar-se no serveix per a res, però va ser un atracament. "No trobaré explicació a tant injustícia" es queixaria el davanter a les xarxes.

La superioritat numèrica va animar el conjunt de Pacheta mentre Girona tremolava, orfe de la seva estrella més diferencial. Si en el guió dels més optimistes estava escrit que l’uruguaià seria l’autor del gol de l’ascens perquè porta marcant gols des del pati de l’escola, el full en què es parlava de l’opció d’una vida sense ell estava en blanc perquè, senzillament, ningú la vol. Dibuixat el nou escenari, i amb la pròrroga a l’horitzó, el significat de la paraula patir adquiria la màxima esplendor. Pacheta va sacsejar la banqueta, Francisco no. Qui s’havia de refugiar era l’equip català, i el partit es va interrompre amb contínues picabaralles, fruit de la tensió. Els vuit minuts de temps afegit no van ajudar gens a rebaixar-la. I amb el gol de Pere Milla a l'últim instant va acabar tot. El Girona continuarà a Segona.