Nico Williams és el més llest

BarcelonaSi Dani Olmo juga dissabte contra l’Athletic Club a Montjuïc, s’haurà obrat un petit miracle sobre la botzina, entre corredisses i càlculs benevolents de la Lliga. Passen els estius i el Barça continua encallat en el mateix solar en què el va deixar Josep Maria Bartomeu. Gairebé 4 anys després del retorn de Joan Laporta, es repeteix la mateixa pel·lícula: promeses grandiloqüents i fitxatges somiats a les portades dels diaris per acabar patint com vedells per inscriure jugadors. Amb l’asado fallit de Messi i el serial del no retorn ja hauríem d’haver après la lliçó, però la fe mou muntanyes i l’anestèsia acrítica és molt efectiva. Som a una setmana de tancar el mercat i ens volen fer parlar de Leão o Chiesa quan han hagut d’empènyer Gündogan per la porta del darrere perquè la palanca de Barça Vision és un fantasma intangible. 

El més decebedor de la sortida de Gündogan no és la pèrdua que representa prescindir-ne, sinó les causes que han portat a aquesta decisió. Tot i que el migcampista alemany va acabar la temporada sent el màxim assistent de l’equip i sent clau en l’onze de Xavi, tot és debatible i es poden trobar arguments per justificar el seu adeu. El que passa és que prémer el gallet, en aquest cas, no ha tingut a veure amb discussions internes basades en el futbol, sinó amb les urgències dels deures que no s’han fet bé als despatxos. Les motxilles de De Jong i Lenglet són pesadíssimes per obra i gràcia de Bartomeu, però els sous de l’intocable Lewandowski –que creixen a 32 milions aquest curs– i Gündogan –el tercer més alt– ja els va signar Laporta sense que en cap moment s’hagués arribat a la pregonada estabilitat del fair play financer. On és la regla 1-1? L’herència ja no cola. 

Una explicació sobre Vitor Roque

Encara és hora que algú ens expliqui per què, en un context d’economia de guerra, es va considerar oportú invertir 30 milions d’euros fixos i 31 en variables en un davanter sense nivell per al Barça. Una de les crítiques que se li feien a Xavi era no haver donat més minuts a Vitor Roque, però ara que Hansi Flick ha arribat a la mateixa conclusió, ja no hi ha dubtes. Com amb Bartomeu, el club s’ha embrutat un altre cop amb l’agent André Cury, un nom que apareix al forensic que Laporta va presentar a la Fiscalia per assenyalar la mala gestió del govern anterior. Rocambolesc, però real. El més llest d’aquest despropòsit gegantí que està sent l’estiu del Barça és Nico Williams: el millor que podia fer era quedar-se a l’Athletic Club. Com a mínim, ell ja sap segur que dissabte jugarà.