Els empresaris del Pirineu, davant dels Jocs d'Hivern: “Ningú ens ha presentat cap projecte”

Encara ningú sap gaire bé en què es concretaran els Jocs d’Hivern que es vol fer a l’Alt Pirineu, però el que és segur és que el fet de plantejar-los ha tocat una qüestió que fa anys que ningú afronta: quin futur volem per a les comarques de muntanya?

Els empresaris i representants del món econòmic, tant els que estan a favor com en contra del projecte, coincideixen a assenyalar l’abandonament en què es troben les sis comarques més afectades pels Jocs (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Aran), que són les que votaran en referèndum si volen el projecte.

Ara bé, “ni com a associació d’empresaris ni com a ciutadans ens han presentat cap mena de projecte”, lamenta Laia Blasi, presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell. “Ni els ajuntaments ni els consells comarcals en saben gaire, tampoc. El poc que sabem és el que ha sortit a la premsa”. Fins i tot entitats empresarials partidàries d’aquest esdeveniment, com Turisme de la Seu, responen amb un lacònic “no” quan se’ls pregunta si han rebut informació. Hi ha una excepció, que és l’estació d’esquí de Baqueira Beret. El seu responsable de màrqueting, Pep Albós, explica que han mantingut “moltes reunions” amb el Comitè Olímpic Espanyol i que hi confien “de totes totes”.

Uns Jocs per aconseguir què?

Precisament, Albós creu que tenir uns Jocs d’Hivern és una oportunitat per posar al dia un territori sovint oblidat. “Fins ara hi deu haver hagut altres prioritats, però els Jocs serien una oportunitat per millorar carreteres o tenir tecnologia com la fibra òptica. El teletreball ha vingut per quedar-se i això seria una oportunitat”, diu.

Albós ho compara amb Barcelona 92. “És una frase suada dir que tenim una oportunitat perquè ens posin al mapa, però és que és així. Va ser gràcies a Barcelona 92 que vam tenir les rondes, que es va obrir la ciutat al mar... Tenir uns Jocs és una oportunitat per fer una cosa”.

El negoci de la neu no és senzill i Baqueira és, de fet, una de les poques estacions d’esquí privades que subsisteixen a Catalunya. De les deu estacions d’esquí alpí que hi ha, set són públiques: sis de la Generalitat (La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000, Port Ainé, Espot Esquí i Boí Taüll) i una de l’Ajuntament de Lladorre (Tavascan). El motiu: moltes van anar fent fallida i van necessitar un rescat. Només segueixen en mans privades la Masella, Port del Comte i l’esmentada Baqueira.

Carmen Cabezas, presidenta de Turisme de la Seu, opina que amb els jocs es podria donar a conèixer el Pirineu a escala internacional “i augmentar així el turisme”. En la seva opinió, es podria aconseguir més internacionalització dels visitants que venen, més infraestructures, un fre al despoblament o la creació de llocs de treball.

El turisme i el despoblament són, de fet, dos dels temes clau. I estan interrelacionats. Segons Laia Blasi, als Alps hi ha una economia més diversificada –no tan dependent del turisme– justament perquè està més habitat. Les dades ho demostren. Els Jocs d’Hivern del 2026 es faran entre Milà i Cortina d’Ampezzo, una estació situada a la província italiana de Belluno. A Belluno hi viuen 55 persones per quilòmetre quadrat. A l’Alt Pirineu i Aran, en canvi, una quarta part: 13 persones per quilòmetre quadrat.

A Belluno, a més, hi segueixen tenint indústria. Allà va néixer Luxottica, avui la principal fabricant d’ulleres de sol del món, amb marques com Ray Ban o Persol. Al poble d’Agordo –a una altitud similar a la de la Seu d’Urgell, per sota dels 700 metres– hi conserva una de les seves principals fàbriques. 

Com a conseqüència, la població d'aquesta província s’ha mantingut estable durant l’últim segle. Tot i que hi ha hagut una davallada en les últimes dècades, no ha estat gaire pronunciada i avui dia hi viuen més de 200.000 persones, aproximadament les mateixes que el 1900. 

En canvi, la població de l’Alt Pirineu i Aran suma ara 72.000 persones (menys de l’1% de la població catalana i el 0,6% del PIB, tot i ser una cinquena part del territori), amb un descens demogràfic del 31% respecte al 1857, quan van assolir el seu pic. L'única empresa industrial important que hi ha en aquestes comarques és Taurus, amb seu a Oliana (Alt Urgell), que exporta a diversos continents i que el 2020 va facturar 219 milions.

Contra la despoblació

Laia Blasi sosté que aquestes comarques “no haurien de ser un monocultiu del turisme, però aquí hem deixat perdre tanta població que és difícil que les empreses s’hi vulguin instal·lar”. Per als partidaris dels Jocs, però, la millora d’infraestructures que es diu que hi hauria contribuiria a atreure més població.

“Si hi ha població hi ha diversitat”, explica Assumpta Codinachs, pagesa que fa dècades que cria vedella ecològica amb la marca Brunec. “I quan hi ha diversitat es creen necessitats: escoles, oficis... una societat rica és una societat amb població. Quan hi ha població sorgeixen necessitats de tot. Però quan als anys 60 va començar a marxar gent d’aquí, tot això es va desequilibrar”, lamenta.

Codinachs s’oposa fermament als Jocs, que considera una inversió sense futur: creu que explicar que aquests Jocs es faran sense grans instal·lacions és “vendre fum”. “On s’allotjarà la gent? I els atletes? Una competició com aquesta porta molta gent i calen bones instal·lacions”. I afegeix: “Què hi tinc a guanyar amb els Jocs com a persona que viu aquí, hi treballa cada setmana i treu vedella ecològica al mercat? Res”.