"De la nit al dia vaig haver de deixar d'entrenar per aprendre a fer servir metralletes i fer trinxeres"
Una història de supervivència amb Serhí Datsenko, l'entrenador del Xakhtar Donetsk que ha participat al MIC, el torneig de futbol base més important del món
BarcelonaCada Setmana Santa des de fa vint-i-quatre anys se celebra el MIC, el torneig de futbol base més important del món. Aquesta última edició ha reunit més de 400 equips, amb una representació de pràcticament 40 països. Un d'aquests equips ha estat el Xakhtar Donetsk d'Ucraïna, els integrants del qual durant set dies, gràcies a la pau de la Costa Brava i la pilota, han pogut desconnectar una mica del calvari en què viuen immersos des de fa més de dos anys a causa de la invasió russa del seu país.
El 24 de febrer del 2022 es van registrar els primers atacs de Rússia a Ucraïna. “De la nit al dia vaig haver de deixar d’entrenar per aprendre a disparar, a fer servir metralletes i preparar trinxeres”. Aquest podria ser el relat de qualsevol soldat destinat al front de la guerra, però són les paraules de Serhí Datsenko, l'entrenador del Juvenil B del Xakhtar Donetsk. Datsenko entrena nois menors d'edat i aprofita la seva estada a Catalunya per explicar-nos com la seva vida ha fet un gir de 180 graus. Està segur que res tornarà a ser el mateix.
Ens reunim al vestíbul d’un hotel de la Costa Brava. Amb una posada en escena relaxada i impactant tenint en compte el que viu diàriament, assegura que ara hi està acostumat, que ho té normalitzat i interioritzat. Però no sempre ha estat així. El viatge de Kíiv a Barcelona, que a priori hauria d'haver estat un recorregut senzill d'unes tres hores en avió, per a aquest equip format per menors d'edat ha estat tota una odissea. Vint-i-cinc hores des de Kíiv fins a Barcelona. Primer, per carretera en autocar durant 10 hores des de la capital d'Ucraïna fins a la de Polònia, Varsòvia, i des d’allà un vol fins a Barcelona per finalment agafar una altra vegada un autocar fins a la Costa Brava.
La vida en guerra d'uns adolescents
Datsenko està content de ser aquí. A Catalunya ha pogut substituir el soroll de les explosions i la metralla pel silenci i la pau de la brisa marina. Els joves són els grans damnificats de la guerra. Estan vivint una situació límit en una edat en què haurien d'estar gaudint de l'adolescència i ser feliços. “Com han de tenir ganes de jugar a futbol? Hi ha nens del meu equip que no poden dormir a les nits. S'han de llevar fins a quatre vegades per amagar-se als refugis i després entrenen. La setmana passada vam viure aquesta situació cada dia”, diu Datsenko amb resignació.
Quan va esclatar la guerra, els futbolistes del Xakhtar van marxar a la recerca de tranquil·litat un any a Split, a Croàcia. Però l'estiu passat els directors esportius van decidir tornar al país i instal·lar-se a Kíiv perquè la ciutat de Donetsk (a la regió del Donbàs), molt malmesa a causa dels múltiples bombardeigs, està controlada per les tropes russes. “El nostre dia a dia ha canviat per complet. Vivim una realitat paral·lela des que va començar la guerra. De totes maneres, nosaltres som uns afortunats. Hi ha gent que no té el privilegi de poder marxar el país o la ciutat on viu”, exposa.
Quan les categories inferiors del Xakhtar van marxar a Split i Kíiv només algunes de les mares van acompanyar els nens. Pràcticament, tots els homes majors d’edat s’han de quedar a Ucraïna fent el servei militar, que és obligatori, i tenen prohibit abandonar el país. "De fet, alguns pares dels nanos del nostre equip han mort durant el transcurs de la guerra", lamenta Datsenko amb la mirada perduda a l'horitzó.
Intentar normalitzar l'impensable
A Ucraïna, la població intenta portar una vida el més normal possible després de més de dos anys de guerra, però organitzar la represa de l'activitat esportiva està sent força complicat. Hi ha partits de futbol que poden arribar a durar dos dies. En molts casos, els jugadors i els entrenadors es veuen obligats a aturar-los per les alarmes que adverteixen de bombardeigs imminents. L'activitat que abans de la guerra tenia una durada de 90 minuts ara hi ha vegades que comporta 48 hores. Han de parar i a decidir quan es reprendrà el partit, sense públic ni aficionats, esclar.
Per sort, tot això no ho han hagut de patir al MIC aquesta setmana. El Xakhtar ha participat en el torneig en dues categories: la sub-15 i la sub-18. Els més petits han quedat semifinalistes després de perdre contra l'Atlètic de Madrid, i els grans, dirigits per Datsenko, han arribat fins als quarts de final en caure derrotats per la mínima contra l'Andorra, el campió.