Una nit màgica que certifica el 'play-off' del Girona (1-0)

GIRONAJa és matemàtic: el Girona jugarà el play-off d’ascens a la Primera Divisió. Del tot improbable, sabent com ha anat l’any. Però del tot benvingut, sabent la felicitat que provoca. Un golàs de Monchu al 87', la setena victòria seguida i l’empat de l’Sporting van completar una nit màgica que trigarem a oblidar i que va acabar amb una rotllana de tota la plantilla, saltant i cantant d’alegria com si acabessin de descobrir un gran tresor. L’afició, des de l’exterior, tirava petards. I tothom lluïa una rialla de les grosses.

Tot i que al matí va sortir el sol, a Girona es va enfosquir el cel quan es va saber que Cristhian Stuani no jugaria. L’uruguaià està pràcticament descartat per a l’última jornada per un problema al bíceps femoral i la seva presència a la semifinal del play-off també perilla en cas que pugui alliberar-se dels compromisos amb l’Uruguai, que l’ha inclòs en una prellista de convocats per als seus duels. El lloc de Stuani el va ocupar Sylla. Va ser l’únic canvi de Francisco.

L’equip s’ho va agafar amb calma, en una jornada en què era inevitable estar pendent d’altres camps. L’Alcorcón, pressionat per la zona de descens, era a mil llocs al mateix temps. El fet de posar a prova Juan Carlos també confirmava que era a Montilivi. Mentrestant, els gironins, a excepció d’un parell de llançaments desviadíssims de Sylla i Bárcenas, van tenir feina a generar situacions de domini. Durant setmanes s’han passat explotant la il·lusió que tenien per atrapar els seus rivals, espantats pel neguit que els produïa ser atrapats. Ara la via a aprofundir és la de mantenir un desig inesperat.

I com passa amb qualsevol cosa que arriba de manera imprevista per millorar les nostres vides, sempre hi ha un petit marge perquè la por es faci un lloc i et faci qüestionar si allò realment sortirà bé o no sortirà bé. Semblava que el Girona es feia preguntes, mentre era al camp. La primera resposta era que l’Almeria i el Rayo guanyaven, però l’Sporting no.

Començaven els dubtes, feia mala pinta. L’energia dels últims partits estava amagada i l’Alcorcón sembrava el terror al contraatac. Va entrar Samu Saiz just quan Franquesa no havia arribat per mil·límetres a una centrada de Couto. La predisposició era bona, les idees no. Francisco va cridar Bustos i Pablo Moreno, més pólvora. Però va ser Monchu, amb una engaltada des de la frontal, qui va fer possible el miracle. La Lliga s’acaba diumenge a Cartagena, però el Girona només haurà de saber si es mou del cinquè lloc i a qui s’enfrontarà.