La nit de Mamadou Sylla (2-1)

GironaQualsevol altre equip s’hauria deprimit. Però no aquest Girona, que a l’escalfament ha perdut Cristhian Stuani per unes molèsties. A diferència d’altres cursos, però, l’equip té vida sense ell. No és tan bonica, però en té. Ha estat la nit de Mamadou Sylla, fitxat com a agent lliure fora de termini, i que ha marcat dos gols vitals contra un Cartagena (2-1) que ha plantejat molts problemes. Amb el triomf, la ratxa s’eleva a dotze punts dels últims quinze. I el davanter ja porta tres gols, que benvinguts siguin.

Francisco, que ha escollit sortir amb un 4-4-2, li ha donat els galons ofensius a Sylla, que ha tornat a respondre amb categoria i, al cap de set minuts, ha aprofitat una exquisida assistència de Samu Saiz per marcar el primer. S’ha posat bé, el partit, però l’avantatge ha durat poc, tot i que els blanc-i-vermells, ben gestionats pel jove Kebe al mig del camp, han tingut una gran posada en escena. A part del gol, Bustos ha obligat Marc Martínez a rebutjar. El Girona somreia, però l’alegria no ha tingut continuïtat perquè al darrere ha faltat contundència. Rubén Castro, gairebé sense voler, ha demostrat el seu olfacte i ha empatat aprofitant dues accions individuals millorables: Juan Carlos ha deixat morta una pilota en zona de risc després d’un xut de Cayarga i Bernardo no ha sigut prou ràpid per refusar i desviar el perill. En resum: que ni amb tot a favor, a Montilivi no es pot donar res per fet. No existeix el partit tranquil.

Els cops, però, a Girona s’obliden lluitant. Bárcenas ha gaudit d’una clara ocasió en una jugada en què Bustos podria haver demanat penal per un xoc amb el porter. L’argentí no s’ha volgut tirar i l’àrbitre no s’ha mullat. A l’àrea contrària, Ramalho ha agafat Cayarga i tampoc ha volgut saber-ne res. Una per l’altra. Sí que s'ha mullat quan ha expulsat de manera molt rigorosa Fornies per una entrada al mig del camp. Als homes de Francisco no se’ls podia posar millor la cosa per mantenir el ritme de triomfs.

Juan Carlos salva l’equip

El Cartagena no ha estès la catifa vermella. Si el Girona volia els tres punts, els hauria de suar. S’ha espantat quan Delmàs, davant Juan Carlos, ha pres la pitjor decisió possible i el porter ha enviat la pilota a la cantonada. I gairebé agafa un atac de cor quan Elady s’ha plantat tot sol a l’àrea i ha xutat al ninot. Incomprensible la falta d’autoritat en superioritat numèrica, un exemple ben clar que la Segona Divisió no entén de lògiques. Bustos ho ha intentat a centrada de Gumbau, en una tímida reacció que s’ha anat fent més gran a mesura que han anat passant els minuts.

No podia ser cap altre. Mamadou Sylla, pletòric, ha endreçat amb el cap una centrada de Calavera i ha confirmat la seva adaptació a un equip que ha pogut sentenciar en una oportunitat de Ramalho. Hauria estat demanar massa. Perquè el Cartagena, que ha acabat amb nou per l'expulsió de Martín, ha tingut l’empat a tocar, i, de fet, no hauria sigut injust. Perquè a Montilivi no hi ha res fàcil. Res. I això que dels cinc últims partits, el Girona n’ha guanyat quatre. Un balanç que fa realitat el pas endavant desitjat.