No, això no s'ha acabat
Aquell lema que va començar amb un tuit d'Alexia Putellas i que van seguir sense fissures totes les futbolistes de la selecció espanyola en suport a Jenni Hermoso després del vergonyós discurs de Luis Rubiales a l'assemblea de la RFEF, aquell "S'ha acabat" que va retrunyir en tota la societat, va fer la volta al món i que cridem després als carrers el 8-M, va ser només el principi. Perquè lamentablement no s'ha acabat, no. Tant de bo, però no.
Només cal sentir algunes de les preguntes que li fan a la futbolista els advocats dels imputats, com ara si va beure a la festa posterior a la consecució del Mundial o el qüestionament sobre la seva actitud, si somreia o si es va fer una foto, cinc o cinquanta com si res hagués passat. Perquè aquí hi ha –aquí, ben incrustada– la idea sobre com ha de comportar-se una dona quan pateix una agressió. Aquesta és la cultura patriarcal i masclista de la qual tots, totes, hem mamat, en la qual hem estat educats, adoctrinats.
N'hi ha prou també amb donar un cop d'ull als canvis a la Federació Espanyola de Futbol. Contemplem com el seu president, Rafael Louzán, després que Natalia Kaluzova, parella del porter del Mallorca Dominik Greif; Cristina Palavra, dona del també futbolista Dani Rodríguez, i Sara Noguera, parella de Manu Morlanes, expliquessin el que els va passar a l'estadi de Jidda durant la Supercopa d'Espanya (tocaments al cul i els pits, insinuacions sexuals, empentes i agafades), va sortir a donar les gràcies a l'Aràbia Saudita qualificant-lo de “país amable i afectuós”. Dies més tard, sense demanar disculpes, fonts federatives van afirmar que les dones havien confós assetjament amb aclaparament. Amb un parell.
També segueixen Luis de la Fuente i Montse Tomé, que van aplaudir Rubiales més fort que fluix a l'assemblea de la vergonya mentre l'expresident distingia entre feministes bones i feministes dolentes i acusava Hermoso de mentir, quan tots vam ser testimonis del que va passar a Sydney. No, no hi ha manera de justificar en cap context que un superior t'agafi del cap i et planti un petó als morros. I ens queden, esclar, els insults, les amenaces, les pressions i els assetjaments que ha sofert Hermoso, igual que els intolerables comentaris misògins en qualsevol mitjà de comunicació amb comptes a les xarxes socials en el seguiment del judici. Tot això encara hi és perquè ens adonem que no, que això no s'ha acabat ni de bon tros i que mare meva tot el que encara ens queda per aguantar, per assenyalar i per rebel·lar-nos.