"No em fa por el dolor": la història de la primera boxejadora catalana al Madison Square Garden

CastellbisbalPum, pum, pum. Ressona un contundent sac de boxa de la marca Charlie que penja del sostre del gimnàs. Doble sessió d'entrenament de dilluns a divendres. I una altra sessió dissabte. Els matins, al gimnàs; a la tarda, càrdio. Això quan no té un combat a la vista: llavors l'entrenament és els set dies de la setmana. Tania Álvarez té només 21 anys, troba a faltar menjar dolços i des dels 14 que va i torna des de Sant Esteve Sesrovires fins a Castellbisbal. Als 18 anys no va trigar a treure's el carnet de conduir. Abans havia d'agafar tren i autocar per poder arribar al gimnàs. "Tots sabem com va la Renfe... Havia de fer una connexió amb un autocar que passava cada hora, i quan el tren feia tard, perdia el bus...", explica sense perdre el somriure.

El mateix somriure amb el qual respon als que no s'imaginen que una noia que pesa poc menys de 60 kg pugui ser boxejadora. I no una de qualsevol: és la primera de Catalunya i de tot l'estat espanyol a competir al Madison Square Garden, la Meca de la boxa. Ho va fer en la categoria de pes ploma. Amb només set combats com a professional i vuit més com a amateur, Tania Álvarez ja s'ha convertit en un referent d'aquest esport.

Al febrer va arribar a la cita de Nova York imbatuda. Està cremant etapes de forma veloç. Allà, però, va perdre per primer cop com a professional. L'australiana Skye Nicolson, de 27 anys, olímpica i amb l'experiència de gairebé 200 combats amateurs, es va imposar en deu assalts. Va fer valer la seva experiència. Tot i tastar per primera vegada l'amargor de la derrota, la Tania s'ho pren com un aprenentatge. Fent balanç, va quedar meravellada d'aquesta experiència. "Veure el teu nom al cartell del Madison, les rodes de premsa, l'ambient, la gent que et reconeix pel carrer i et para... Recordo un aficionat que va venir amb un guant de boxa petitet perquè li signés", relata emocionada mentre obre molt els ulls, com si volgués transportar-se de nou a aquells dies.

"Va competir molt bé, però aquest combat li va arribar massa d'hora. De totes maneres, era una oportunitat que no es podia deixar escapar. Si segueix sent igual de constant i de perseverant, pot lluitar de debò per ser campiona d'Europa i qui sap si del món. És molt forta mentalment, i disciplinada", explica Toni Moreno, el seu entrenador i propietari del Gimnàs Castellbisbal, on fa 21 anys que s'hi practica boxa.

Boxing Management, l'empresa de representació de la Tania, va ser qui la va oferir per competir contra Nicolson. Les set victòries consecutives com a professional l'havien situat al top ten mundial, malgrat la seva curta trajectòria. Li van obrir les portes del Madison, l'experiència que necessitava per tenir clar que, malgrat els sacrificis –alimentació estricta, entrenament i descans innegociables–, lluitarà amb totes les seves forces per fer carrera com a professional.

La passió per la boxa li va arribar gairebé de casualitat. Amb 14 anys i després de provar diversos esports, la seva mare la va apuntar, juntament amb el seu germà, que té dos anys menys, a classes d'aquest esport: "No volia que estiguéssim sense fer res". Primer, sense contacte. S'hi van apuntar tots tres. "Jo no sabia res sobre la boxa. L'únic, les pel·lis de Rocky –somriu–. Però em va encantar i vaig voler seguir. El que més m'agrada és que em deixa exhausta. No em preguntis per què, però gaudeixo quan l'esport em porta al límit. El primer cop que em vaig treure els guants, les mans i els braços em tremolaven".

L'ascens meteòric de Tania Álvarez

L'any 2019 va començar a competir de forma amateur. L'octubre del 2021 ja va entrar al circuit professional. El 2023, el combat al Madison Square Garden. Una trajectòria de pel·lícula. Sense tenir por al dolor que implica un esport de contacte com aquest. "No tinc por de rebre cops. Quan vaig dir a casa que volia fer combats, el meu pare em va tancar a l'habitació i va estar durant tres hores ensenyant-me notícies de lesions i de seqüeles derivades de la boxa. A la meva mare tampoc li feia gràcia, sobretot perquè no em descentrés dels estudis –llavors, feia batxillerat–, però no els vaig fer gaire cas. Vaig començar a competir i vaig seguir traient bones notes". Ara ja tenen coll avall que això és el que la seva filla vol fer: "Veuen la il·lusió amb la qual ho faig i com m'hi implico".

La Tania estudia un curs de nutrició en línia, perquè li permet flexibilitat amb els horaris, i treballa els dissabtes a la recepció del gimnàs per fer alguns diners que l'ajudin a costejar-se la seva passió. Els seus pares també l'ajuden econòmicament. El que més li costa, però, és haver de seguir una dieta estricta. "Després de la boxa, el que més m'agrada és cuinar. Però ara ho he de fer per als altres", explica mentre carrega a l'esquena una bossa gairebé tan gran com ella, on guarda els guants i la seva roba d'entrenament. Acabem de parlar, però encara no marxa del gimnàs. Abans, gravarà un vídeo de col·laboració per a una entitat que lluita contra el càncer de mama. "La Tania competeix de color rosa, i vam pensar que els podríem ajudar", explica el seu entrenador. Té 21 anys i és un referent per a moltes noies del gimnàs. Dins i fora del quadrilàter.