“No entendrem el futbol sense VAR”

BarcelonaQue la Supercopa d’Espanya és un títol important és una veritat a mitges. La situació en el calendari, entre la pretemporada i l’inici de la Lliga, i la manca de rodatge de gran part dels jugadors fa que el seu valor baixi. És un trofeu més, el primer de la temporada, però mai serà una prioritat per al Barça. El duel de l’equip d’Ernesto Valverde contra un Sevilla centrat a superar les fase prèvies de l’Europa League, diumenge a Tànger (el Marroc), serà descafeïnat. Un dels grans al·licients és l’estrena oficial del VAR. El videoarbitratge arriba definitivament al futbol espanyol, una bona notícia per a gran part dels actius de la disciplina, que demanaven des de fa mesos el sistema. La idea era disposar d’uns recursos fins ara inexistent per minimitzar els errors arbitrals i trencar la tradició de debats existencials, comportaments sospitosos i l’acusació a uns pocs beneficiats. Comença una nova era. Tots els clubs parteixen, sempre a priori, des de la mateixa posició.

Una eina esperada

Les noves mesures volen acostar-se a l’objectivitat sentimental. És el punt de partida del projecte, la seva raó de ser, i cobreix el desig dels clubs. “Les nostres entitats sempre han estat molt interessades a aplicar el VAR. Aquí, a Espanya, es van unir per tirar endavant la iniciativa. Entenen que és una eina que fa el futbol més just. Evita que hi hagi injustícies per errors arbitrals. N’hi haurà, perquè no es revisen totes les accions (només en gols, jugades a l’àrea, targetes i les que tenen a veure amb la identitat dels jugadors), però sí que s’eliminaran els grans errors que poden marcar el resultat d’un partit”, diu Sergio Sánchez, director tecnològic del projecte. El màxim responsable de la logística numèrica i material del videoarbitratge parla a l’ARA abans de l’esperat Dia 1. Anteriorment assistent arbitral, amb experiència a Primera Divisió, Sánchez admet que hi haurà un factor humà en el VAR i que, per tant, no serà perfecte. Aquest és el discurs que ha defensat Carlos Velasco Carballo, president del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), des de fa mesos, intentant treure pressió als col·legiats.

Els dubtes són menors en el moment d’analitzar la professionalitat de les infraestructures. ¿Poden haver-hi errors informàtics? “Com tot procés tecnològic, per moltes mesures que prenguis, poden passar coses. Tenim una sèrie de procediments de contingència per combatre mals majors. Si falla un monitor a peu de camp o la comunicació arbitral, hi ha un segon sistema, un segon proveïdor de fibra a tots els estadis, o una alternativa per generar potència elèctrica. La seguretat total no existeix, però hem fet una inversió molt forta perquè la part tecnològica no falli”, explica Sánchez. El professional de la Lliga de Futbol Professional (LFP) explica que el banc de proves del VAR ha sigut molt important. “Estem molt il·lusionats i molt compromesos amb la seva aplicació. Portem mesos amb una preparació intensa, des de l’apartat tecnològic fins a l’arbitral. Hem fet moltes proves als estadis, amb tests de la recepció de senyals, de la gestió dels àrbitres, etc. Hem fet gairebé 50 partits i dos tornejos amistosos per perfilar-ho tot”, assenyala. Mesos de posada a punt i d’acostar el projecte a l’ecosistema del futbol espanyol. “S’ha fet un esforç de comunicació enorme. Estic convençut que som la competició domèstica que ha fet un exercici d’educació més gran: hem fet accions per als seguidors, rondes per tots els vestidors de Primera Divisió per parlar amb jugadors i entrenadors, i sessions específiques per a periodistes, que han pogut passar pels simuladors per veure com funciona el sistema. Amb el que hem fet i el que encara farem, el missatge crec que queda clar”, comenta Sánchez.

La revolució tecnològica

El cordovès entén que el VAR trobarà el seu lloc -a poc a poc- en el futbol. Ara és una combinació estranya que arribarà a ser “imprescindible”: “Tot serà un procés. El transcurs de la competició acabarà normalitzant les noves normes. Crec que en pocs mesos no entendrem el futbol sense VAR. El joc sense el sistema de videoarbitratge semblarà un esport del passat. Que s’hagi utilitzat al Mundial reforça aquesta postura”, afirma. La cita de Rússia va ser un aperitiu de primeríssim nivell per al que viurà la Lliga aquest curs. La FIFA va destinar més recursos (càmeres, imatges i angles) que les que veurem als estadis del torneig domèstic estatal. La comparació entre els dos mètodes, notable sobre el paper, es difumina quan la pilota comença a rodar. “El Mundial ha sigut un banc de proves excel·lent. El resultat ha estat a l’alçada de la demanda popular. Les conclusions que es desprenen de tot plegat han de ser forçosament positives. El Mundial és el Mundial, amb 50 partits. La Lliga es fa durant tot l’any, amb 380 enfrontaments. És molt més fàcil concentrar esforços en un temps molt concret que no en un torneig que dura 9 mesos i té 20 seus. Treballem per a una competició d’elit. Tot el que fem va orientat cap a un espectador molt exigent”, diu Sánchez.