"No és fàcil ser el meu fill": el camí d'espines d'Arnau Martínez al Girona

GIRONAL'1 de setembre, al voltant de les dues de la matinada, Rosa López estava ben desperta. L'esperava un dia mogut. Un dels molts que ha viscut. Primer, a la feina, d'on sortiria cap al migdia per anar a l'aeroport. Havia d'agafar un vol a Sevilla, perquè a la tarda jugava el seu fill. La Rosa és la mare d'Arnau Martínez, futbolista del Girona des del 2018, en categoria cadet. El defensa, debutant al primer equip encara com a menor d'edat el 2020, comparteix generació amb Ureña, Gabri, Artero i tants altres que han quedat pel camí. Aquell era un cadet fantàstic.

Però allò de jugar era un dir. López va arribar amb el temps just al Sánchez-Pizjuán per veure guanyar els gironins, i com el seu fill entrava a la gespa al minut 89. El va veure, doncs, un minut més el temps de descompte. La participació del català a l'equip de Míchel va disminuir moltíssim la temporada passada, en què la presència de Yan Couto i Eric Garcia, afegit a una inoportuna lesió pel desgast acumulat l'anterior curs, en què pràcticament no va descansar perquè a la Lliga hi va sumar l'Europeu amb la sub-21 a l'estiu, van enterrar-lo a la banqueta. Ara, però, torna a viure un moment bastant dolç, després d'alternar-se amb Francés en l'inici de campionat, i encadena dues titularitats consecutives a un gran nivell, amb capitania inclosa en l'estrena de la Lliga de Campions a Montilivi.

López va tornar a l'aeroport cames ajudeu-me per volar fins a Barcelona. Temps de passar per casa, dutxar-se, picar alguna cosa i de retorn a la feina, a una nova llarga jornada de matinada. S'havia clavat una pallissa només per veure jugar el seu fill un minut. Però ella, quan se li pregunta el sentit de tot plegat, defensa que "estaré sempre al costat del meu fill. Jugui molt o jugui poc. Aquest és un camí que fem junts. I quan tot va bé és molt fàcil ser-hi, però s'hi ha de ser sempre. En els mals moments, més encara". El seu pare, esclar, també l'ajuda i va ser a París en el debut a Europa.

El preparador de Lorenzo

A Martínez no li va agradar perdre el lloc el curs passat. Va ser un dels herois del segons ascens a Primera a Tenerife, fent el gol de la sentència, ja a les ordres de Míchel, que ha estat molt exigent amb ell, conscient del talent que té. El tècnic n'espera molt, del barceloní, i per això li està al damunt. I el futbolista, que ha guanyat la lògica maduresa que dona el temps, tot i que encara tingui 21 anys, està responent amb treball i silenci. De fet, torna a parlar al camp, que és on s'ha de parlar.

El lateral del Girona va contractar un preparador personal per millorar la seva condició física, un cop entès que havia perdut la titularitat. Es tracta d'Iván López, especialista a guiar esportistes d'elit i que també treballa amb pilots del Mundial de MotoGP. López és ultrafondista i durant molts anys va viure a Suïssa amb Jorge Lorenzo. "S'entrena com un animal cada tarda. Està cuidant tots els detalls", confirmen des de l'entorn del jugador, que s'exercita als matins amb l'equip a Vilablareix i a la tarda pel seu compte. El canvi és una evidència i ha tornat al primer pla de l'actualitat esportiva per mèrits propis.

"La gent només veu la part bonica del fet de ser un futbolista professional, però hi ha moltes coses invisibles al darrere que no són agradables. No és fàcil ser un jugador de Primera. No és fàcil ser el meu fill", també recorda sovint la Rosa. El lligam d'Arnau amb el Girona és inqüestionable, signada la seva renovació fins al 2027, tot i les millors ofertes que en algun moment de la seva trajectòria ha rebut de fora de Montilivi. "Soc feliç aquí. El somni està més viu que mai", va piular un cop oficialitzada l'ampliació contractual. El retorn d'aquell Arnau descarat que va irrompre amb una personalitat sense límits és una de les millors notícies d'aquest inici de curs del Girona de Míchel. "Quin orgull, fill", escrivia la mare després de veure'l al Parc dels Prínceps. "Tot l'esforç té la seva recompensa", sol aconsellar-li. I ja se sap que les mares sempre tenen raó.