David Hidalgo: "Som una candidatura 'outsider' i això pot fer que ens vegin amb més estima"
Andorra la VellaAvalats per l’èxit de les finals de la Copa del Món del 2019 als dominis esquiables de Soldeu-el Tarter, Grandvalira va formalitzar a l’abril la candidatura per acollir el Mundial d’esquí alpí del 2027. David Hidalgo (Barcelona, 1972) és el màxim responsable d'una candidatura que intentarà, per primera vegada, portar la prova més prestigiosa que organitza la Federació Internacional d’Esquí (FIS) a Andorra i els Pirineus.
Normalment són les estacions les que prenen la iniciativa d’organitzar un Mundial. Però en aquest cas va ser la Federació Internacional d’Esquí (FIS) qui ho va proposar. Com s’explica?
— Ens va agafar per sorpresa! Era l’últim dia de la Copa del Món. El president de la FIS i el secretari general ens van reunir per dir-nos que havia anat molt bé i van demanar-nos quan presentaríem candidatura. Hi havia el cap de govern, els accionistes de l’estació, els patrocinadors... Els vam demanar una mica de temps per valorar-ho tot plegat.
I van acceptar.
— Calia tenir en compte tres branques. A nivell d’instal·lacions, estàvem coberts. També econòmicament, perquè la FIS sufraga el cost organtizatiu venent-ne els drets audiovisuals. I quedava la part humana, però també la podíem cobrir perquè, a l’esquí, hi ha molta tradició de col·laborar entre organitzadors. Per exemple, podem trucar a Val-d’Isère i demanar que ens enviïn cinc o sis especialistes en una àrea determinada, o demanar un expert en gestió d’allotjaments... Fa un any vam acabar l’estudi i ens vam posar a treballar.
Com és que no n’havien dit res fins ara?
— Bàsicament per la pandèmia. Crèiem que no era el moment. La gent estava pendent dels contagis, de les UCI, de si algun familiar moria de covid, de les restriccions... Ara som en una altra fase.
De moment la pandèmia continua, tot i que a un altre ritme.
— Hi ha una cosa clau, en tot això, que és l’aspecte econòmic. No hem de construir res. No hem de demanar diners públics per tirar-ho endavant. El pressupost són uns 40 milions, que és el que ens pagarà la FIS. Si haguéssim hagut de fer grans inversions, per exemple per construir pavellons, ho hauríem descartat des del primer moment. Almenys en època de pandèmia.
Què els significaria guanyar?
— Ens donaria un posicionament de marca important. Fa molts anys que Andorra treballa per contrarestar la mirada que en tenien els països on l’esquí és predominant: ens veien com una destinació per a debutants. Gairebé només teníem accés al mercat britànic. No érem a l’elit. I ja fa temps que vam pensar que la millor manera de capgirar-ho era, sobretot, portant els grans esdeveniments al nostre terreny. Ho hem anat fent amb proves dels Europeus i de la Copa del Món. Llavors van venir les finals. I ara esperem tenir el Mundial en qüestió d’anys. De mica en mica hem penetrat en altres mercats d’esquiadors, de més nivell. Esperem fer el pas definitiu.
Si el president de la FIS avala la candidatura vol dir que tenen molt de guanyat, no?
— Tenim moltes més opcions de les que la gent es pensa. Ara bé, cal tenir en compte molts factors. El primer, que som nous. També, que hi ha eleccions a la FIS d’aquí a uns mesos i no sabem qui les guanyarà. I, esclar, hi ha les altres candidates. Lluitarem contra Crans-Montana (Suïssa), Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) i Narvik (Noruega), uns països i federacions que, d’això de la neu, en saben una mica. Però el fet de ser una candidatura outsider, perquè no som habituals a la Copa del Món, pot fer que ens vegin amb més estima. Ja n’hi ha hagut exemples, en el passat.
Van guanyar les finals de la Copa del Món del 2019 i les del 2023. Ja tenen experiència en aquestes votacions.
— Sí, però ara estem en el procés d’entendre millor el procés de votació, per saber quines tecles cal tocar i aconseguir el nostre objectiu. No serà fàcil, però som optimistes. El que més compta és el feedback del 2019. Si no hagués anat tan bé, no ens veuríem capacitats per tirar endavant.
I si no guanyen?
— Si no ens donen el Mundial del 2027, ho tornarem a intentar per al del 2029. I, si no, per al del 2031. Al final ens l’acabaran donant per pesats! [riu].
Quin és el punt fort d’Andorra, a l’hora de promocionar la candidatura?
— Hi ha moltes coses. Una d’elles és que l’esquí és l’esport nacional. Tots els nens i nenes en edat escolar esquien. No ho pot dir tothom! També, que seria la primera vegada que els Pirineus organitzarien el Mundial. I, esclar, el bon record del 2019. A la FIS els va encantar, als esquiadors també...
Sempre han dit que era un projecte de país.
— Així és. I això és la clau número 1. No ens hem de posar límits. Som un país petit en dimensió, però un gran país a nivell de capacitat, de gent, de persones... I ens ho hem de creure. Que de vegades ens costa, eh? No som més que ningú. Però tampoc menys.
El Mundial són quinze dies al febrer. Això vol dir en temporada alta d’esquí. Els surt a compte?
— És cert que a nivell d’estació deixem de rebre esquiadors durant aquells dies concrets, però per contra guanyem un prestigi internacional molt important. I a nivell hoteler no hi ha problema, perquè ja hem acordat pagar les nits a preu de mercat. Es farà amb els diners que ens doni la FIS. No hi sortirem perdent.
L'últim pas serien uns Jocs Olímpics d’Hivern...
— Això ja ho vam valorar fa molts anys i vam veure que era inviable. Si mai es volgués fer, hauria de ser una candidatura transnacional, amb altres països. De moment ens centrem en aquest Mundial.