No només el Bernabéu amenaça el model de propietat del Reial Madrid

BarcelonaEl Barça és un club amb greus problemes econòmics des que la crisi del coronavirus va deixar al descobert les mancances de la gestió de Josep Maria Bartomeu. La junta que va guanyar les eleccions del 2021 ha fet mans i mànigues per revertir la situació, però encara no ha recuperat la salut de l'entitat malgrat l'activació d'enginys financers a través de vendes de patrimoni. Ara l'esperança per recuperar una certa estabilitat depèn de retornar al Camp Nou, apostar fort pels ingressos comercials i esprémer el talent de La Masia. Tot plegat sense perdre de vista la necessitat de fitxar astres de la talla d'Erling Braut Haaland, que és el gran somni presidencial.

I el Reial Madrid? És veritat que a l'estiu va poder fitxar Kylian Mbappé, però els seus números no són per tirar coets. Ha hagut de fer servir fons propis per generar fair play financer i també necessita palanques per quadrar uns comptes tensats per les obres del Santiago Bernabéu, el cost de les quals s'ha disparat. Tot seguit ho analitzem amb els números que el club presidit per Florentino Pérez ha posat a disposició dels socis a dues setmanes per a l'assemblea ordinària anual. Així mateix, ho contrastem amb la situació econòmica del seu etern rival.

Un estadi convertit en un problema

El Barça està a l'exili i va tard amb la reforma del Camp Nou, però per ara no ha hagut de demanar més diners per dur a terme les obres. Això sí, ja s'ha hagut de fer front, en només un any, a més de 130 milions d'euros d'interessos i de despeses d'obertura del finançament de l'Espai Barça. A més, la reobertura de l'estadi s'haurà d'ajornar uns mesos, cosa que representa continuar pagant el lloguer de Montjuïc i renunciar a la facturació –taquilla més restauració– d'un camp que tindrà inicialment 62.000 localitats. Una part dels ingressos, aproximadament 20 milions, havien d'arribar amb els passis de temporada, tot i que no s'arribarà a aquesta xifra, ja que el club no ha aconseguit vendre els 45.000 que havia posat a la venda. Amb tot, el Barça continua tenint problemes per retallar un deute de 1.110 milions, als quals cal sumar els gairebé 1.500 milions a retornar de l'Espai Barça.

Per la seva banda, el Madrid ja juga al Bernabéu, però les obres de l'estadi són un maldecap per a Florentino. D'entrada, perquè el cost s'ha disparat: ha passat dels 575 pressupostats inicialment el 2019 als 1.761 –comptant els interessos–. I això que la remodelació encara no s'ha acabat del tot. Entremig, el mandatari blanc ha viscut la revolta veïnal, que ha obligat a frenar de manera indefinida els concerts i a paralitzar el macroprojecte dels aparcaments. Dues notícies que suposen un impacte negatiu en la previsió d'ingressos. L'última temporada, el Bernabéu va facturar 300 milions en concepte d'explotació de l'estadi, segons els comptes que ha presentat Florentino. Una xifra molt allunyada dels 400 que va prometre en l'assemblea del 2021, on els compromissaris li donaven llum verda per construir l'hipogeu, el famós sistema de gespa retràctil.

La trampa dels ingressos

Com a bona associació esportiva sense ànim de lucre, el Barça té quatre grans partides d'ingressos ordinaris: estadi, competicions, drets audiovisuals i màrqueting. En el cas blaugrana, la suma d'aquests conceptes no ha recuperat la velocitat de creuer prepandèmia. No han arribat al sostre de la temporada 2018-19, quan el club va facturar 835 milions sense comptar vendes de cap mena: ni de jugadors ni de patrimoni. Aquest exercici Joan Laporta l'ha tancat proclamant que té un benefici ordinari de 12 milions per amagar una realitat menys optimista a causa dels impagaments de la palanca de Barça Vision, responsables d'unes pèrdues extraordinàries de 141 milions –la qual cosa implica tancar la temporada amb unes pèrdues comptables de 91 milions, amb l'excepció que l'auditor considera que la quantitat hauria de ser encara superior–. A conseqüència d'això i dels efectes de jugar a Montjuïc, entre altres condicionants, el fair play de la Lliga continua excedit i el patrimoni net de l'entitat torna a ser negatiu (-94 milions). D'aquí que el club hagi esprintat per renovar amb Nike a canvi d'una prima de renovació. Els més de 100 milions que entraran a la caixa de cop en virtut d'aquest acord seran molt benvinguts.

Però el Madrid no està gaire millor. Tot i que Florentino presenti a l'assemblea uns comptes amb 1.073 milions d'euros d'ingressos i un benefici comptable de 16 milions, els números a Chamartín també tenen alguns punts foscos. Si no fos per una palanca in extremis, el resultat operatiu seria de 61 milions de pèrdues (-63 milions nets). En el seu dia, el dirigent merengue ja va activar una palanca, venent part del negoci del nou Bernabéu a Sixth Street a canvi de 360 milions –un crèdit que està en suspens per la cancel·lació dels concerts–. Aquesta temporada n'ha fet una altra per valor de 82,9 milions d'euros: ha venut part de les llotges vip a diferents empreses perquè les comercialitzin durant 30 anys. Gràcies a aquests ingressos el Madrid ha salvat els comptes. A canvi, les empreses podran recuperar la inversió feta, ja que tenen dret a revendre aquestes llotges.

En què es gasten els diners el Barça i el Madrid?

El Barça ha fet un esforç encomiable per contenir la despesa en l'últim exercici aprovat en l'assemblea. Ha reduït un 25% els salaris esportius (de 676 milions a 505), un 15% les despeses de gestió i un meritori 55% l'apartat d'altres despeses, que l'exercici anterior va disparar-se fins als 171 milions. En canvi, encara és incapaç de controlar la despesa en salaris no esportius, que en una institució en què tot passa pel president pugen fins als 69 milions. De cara al pressupost 24-25, el Barça preveu arribar als 893 milions d'ingressos gràcies al retorn al Camp Nou, un fet que encara no té data, i a un increment de 72 milions en la partida comercial, cosa que ja inclou la firma del nou acord amb Nike. També espera redreçar el forat negre de Barça Vision i continuar retallant despeses formiga. Tot per acabar l'exercici amb cinc milions positius de resultat net sense la necessitat de vendre jugadors franquícia.

De la mateixa manera que el Madrid ha disparat els ingressos, aquest exercici també se li han disparat les despeses. Una part té una explicació esportiva, que són els 40 milions en primes que va pagar Florentino als futbolistes que van guanyar la Lliga i la Champions passades. D'altra banda, la despesa de personal no esportiu va créixer en 12 milions, però la xifra més sorprenent són els 362 milions de despeses de gestió, 100 més que l'any anterior. D'aquests, la meitat es deuen a un augment dels serveis exteriors –que el club no detalla–, i l'altra meitat correspondria als diners abonats a Sixth Street i Providence, fons d'inversió amb qui el Madrid ha venut actius relacionats amb el Bernabéu.