Gemma Mengual: "Per què no preguntem als esportistes homes què pensen ells de la maternitat?"

BarcelonaVa obrir la porta. La seva decisió de ser mare sent esportista d'elit va permetre que moltes altres esportistes veiessin el camí a seguir. Ara, empresària i referent, Gemma Mengual no s'ha allunyat de la piscina. L'exnedadora de sincronitzada atén l'ARA per parlar del paper de la dona en l'esport, dels deures per fer i d'una lluita invisibilitzada en una trobada al Juno House i de la mà de Lnyk&co.

¿És important reivindicar el Dia de les Dones?

— Sincerament, això del Dia de les Dones trobo que... Tots els dies són el dia de la dona, del pare, de la mare, dels fills i de l'ésser humà. És una manera d'aprofitar que aquell dia es fan iniciatives i es parla del tema. Hi ha moltes coses que durant la resta de dies de l'any ja les sabem, però és una manera de concentrar-ho tot en un dia. 

¿No és bo, llavors, celebrar-ho? 

— Espero que algun dia no s'hagi de celebrar ni s'hagi de parlar de segons quines coses. És com a les entrevistes, que sempre parlem de la igualtat a l'esport. Espero que algun dia s'assoleixi i ja no m'ho hàgiu de preguntar.  

A vegades sembla que se us valora més pel fet de ser dona fent esport que no per ser esportistes. 

— És que... Per què no se'ls pregunta als homes per l'esport femení? Gairebé és més interessant saber la seva opinió, la del sexe contrari. 

Com per exemple, sobre la maternitat?

— Sí! Mai se'ls pregunta: "Què penses de l'esforç que suposa?" L'home també hi té el seu paper i sap el que viu la dona directament. Si és una mica empàtic, entén una mica de què va. És bo de saber, també. 

¿És necessari posar els cognoms femení i masculí als esports? 

— Home, per segons què segur que sí, però depèn. Un nen és un nen, i una nena és una nena. En moltes coses, però, la diferència és inexistent. Quan naixem, òbviament les dones tenim una genètica i els homes un altre, i ja només per això hi ha sexe femení i masculí. I des de llavors, sense voler, ja els tractem com a tal. És una cosa que ens surt així. Jo tinc dos fills, i són nens, i evidentment els he tractat com a nens perquè ho són. 

¿És un greuge comparatiu diferenciar entre esport femení i esport masculí? 

— No. Hi ha el futbol masculí i el futbol femení, i això és obvi. De moment no és mixt! Té les seves diferències i qualsevol futbolista t'ho diria.

¿La competència entre homes és la mateixa que entre les dones? 

— I tant. Tu quan fas un esport i vols tenir el teu lloc t'ho curres. Es competeix, allà! En el meu equip, l'equip titular era de vuit. Tu t'hi esforçaves, et picaves i competies contra la teva companya, cosa que és positiva perquè fa pujar el nivell de l'equip. Això ho fan tant les dones com els homes. 

Sí, però per a les dones hi ha menys espais. Per exemple, a les tertúlies periodístiques hi ha espai per a només una dona, o la imatge d'una marca ha de ser només una dona. No hi ha igualtat d'oportunitats amb els homes. 

— Esclar, això és el mateix que passa amb les empreses. Hi ha llocs que sí que els pot ocupar una dona, però tots els altres són dels homes. Encara passa. 

I què podem fer perquè les dones trenquin aquestes barreres i ocupin els càrrecs de decisió? 

— Seguir en la mateixa línia. Seguir demostrant que som aquí, que sumem, que treballem, que som igual de fortes. Que el que no tenim en unes coses ho tenim en d'altres. Els homes tenen unes capacitats en algunes coses i les dones en tindrem en unes altres, i hi ha moltes capacitats que les tenim comunes. 

¿T'has sentit mai que havies de ser capaç de fer-ho tot? ¿Que havies de ser una superdona? 

— Soc una superdona. I quasi totes les meves amigues són superdones. Poden amb tot, treballen, tenen fills, tiren la casa endavant, viatgen, riuen, surten, poden anar a buscar els nens i alhora estan gestionant una altra cosa... Jo ho faig i veig que les meves amigues també. 

La teva carrera esportiva ha sigut referent per a moltes esportistes i dones. Tu et sents així? 

— Sí! Jo soc propietària de la meva vida, de la meva casa... Jo soc la meva cap. Soc capaç de fer moltes coses. Òbviament, tothom necessita en algun moment ajuda, però soc molt capaç. I les dones som capaces de fer moltes coses. 

¿Creus que es valora prou l'esport femení o encara és massa necessari que guanyeu coses per tenir un espai? 

— És necessari, encara. Però cal ser conscients que perquè hi hagi resultats hi ha d'haver una mica de suport per part de les institucions. Fan falta mitjans perquè exercim l'esport en bones condicions, però jo no em puc queixar de les condicions amb les quals m'he entrenat. 

L'auge de l'esport femení s'està fent visible gràcies al futbol, però hi ha altres esports, com la natació sincronitzada, que també han ajudat a aquest creixement. 

— I molts altres esports, també. Ens ha costat mot arribar fins aquí. 

La sincro, en l'imaginari col·lectiu, és un dels pocs esports que és femení. Tu ara entrenes la parella masculina de la disciplina. Com és obrir portes per a ells? 

— Quan vaig començar a fer sincro ja hi havia nois, però no tenien la porta oberta als Jocs Olímpics ni a les competicions oficials. A mi sempre m'ha encantat la sincro masculina: és potent, però té la seva part plàstica. Ara que estic d'entrenadora de dos nois que són boníssims, m'ho passo superbé. Suma molt al nostre esport. És la nostra història explicada al revés, però encara passa molt desapercebuda.