No prendre mal amb Piqué

Albert Masnou, sempre amb informació, explicava al diari Sport que als despatxos nobles del Camp Nou s’espera que Gerard Piqué compleixi la seva paraula i acabi marxant del Barça aquesta temporada. Que el central de la Bonanova sigui conseqüent amb el que va dir el 2020 i el 2021, quan l’entitat va tocar fons.

"Si he de marxar perquè vingui sang nova, me’n vaig", va dir el central després del 2-8 contra el Bayern Munic. "Em retiraré al Barça, però mai sent suplent", va afegir la temporada següent. Una idea que entronca amb el que detallàvem aquí fa unes setmanes. El Barça té resolt el pressupost d’aquest curs gràcies a la venda d’actius (les famoses palanques), però per quadrar els números de la temporada que ve necessitarà que marxin els capitans: si això no passa molt probablement no es podrà tancar l’exercici sense caure en números vermells.

Així doncs, l’escenari ideal per al Barça és l’adeu dels capitans (Alba i Piqué, sobretot). És una necessitat imperiosa, que està sobre la taula en un moment en què el focus mediàtic se situa sobre el central. A Piqué, si no es reverteix la situació actual, l’esperen temps convulsos, que poden comportar certa bel·ligerància d’una part de la culerada, enervada cada vegada que vegi el jugador a la banqueta i recordi els seus emoluments. Davant d’aquest delicat escenari, el club faria bé de trobar una sortida honrosa per a tothom. Conciliar les urgències econòmiques amb les necessitats esportives i el valor de la història.

Piqué no pot marxar malament del Barça. El seu llegat futbolístic és immens. Cap altre central ha tingut la seva trajectòria. Ni el gran capità Carles Puyol ha tingut un impacte tan gran si ens cenyim al terreny purament esportiu. Òbviament, si aixequem la mirada de la gespa, el llegat de Piqué mai no podrà ser com el de Puyol perquè la seva forta personalitat l’ha portat massa sovint a caure de quatre potes en polèmiques i sortides de to. Però tot i aquests punts foscos, quan es parla de futbol, no hi ha cap altre central com Piqué. Fins i tot durant les últimes temporades, decebedores, és un dels futbolistes que, com a mínim, tenia un rendiment per sobre de la mitjana.

El paper que tenen tant el Barça com Piqué a partir d’ara no és gens fàcil. Com tampoc ho és el de Xavi. De moment, però, el de Terrassa ha sorprès gairebé tothom amb la seva capacitat per canviar jerarquies. Que ningú prengui mal. Segur que hi ha la manera d’arribar a un acord satisfactori per a tothom i que Piqué continuï sent un actiu de futur per al club. Fora de la gespa, esclar.