"No és moment de rabietes ni de declaracions impertinents": el recull d'articles d'opinió
La reacció de Neymar després de ser substituït al Sánchez Pizjuán, tema de debat entre els opinadors de la premsa esportiva d'aquest dimarts
BarcelonaLa rabieta de Neymar a Sevilla després de ser substituït centra bona part dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts.
Josep Maria Casanovas, a l''Sport'
"No és moment de rabietes ni de declaracions impertinents. Demà a París hi ha un compromís que s'ha d'afrontar amb sentit de la responsabilitat. Ha passat temps des que es va aixecar l'última Champions, és l'hora de recuperar el prestigi internacional, de tornar a situar el Barça com el club de l'excel·lència. Els èxits esportius poden fer oblidar tota la resta".
"Mentre a Madrid aposten per la remuntada i ja donen per superada l'eliminatòria contra l'Atlètic, aquí es busquen mil excuses per demostrar que és impossible el triplet. [...] Si tothom fa la seva feina a la perfecció, com hauria de ser, el triplet és possible. Al Barça no li fa falta cap remuntada per guanyar res".
Emilio Pérez de Rozas, a l''Sport'
"No hi ha cap ésser –ni tan sols els periodistes– més egoista que el futbolista. Impossible. I a sobre, molts pensen que això és una qualitat. Encara més, hi ha entrenadors que diuen que els "agrada que el futbolista s'enfadi". No ho entenc. S'imaginen un món encara més emprenyat que el nostre?". Emprenyar-se no significa que estimis la teva professió".
Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'
"La substitució de Neymar a Sevilla ha obert el debat [...] El brasiler va jugar una molt bona primera part, però va baixar el seu rendiment a la segona i el cos tècnic podia tenir por per una pèrdua que portés a una contra ràpida del Sevilla. Així va passar, però va ser Piqué qui va perdre la pilota, quan acostuma a ser un jugador molt segur".
Josep M. Artells, a 'Mundo Deportivo'
"Ney perd tota la raó que podia tenir gesticulant. Es pot comprendre que als seus 22 anys vol anar ràpid. Té la pressió de tot un capità del Brasil, és el tercer millor jugador del món i carrega amb el pes de la seva multinacional, però Lucho seguirà donant-li tot el protagonisme per fer callar boques. A París, per començar".
Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
"Gairebé amb la mateixa unanimitat que la crítica va entendre que Neymar no era el canvi a Sevilla, s'ha tirat en cara al brasiler amb rotunditat la seqüència de gestos que va fer camí de la banqueta. Una innecessària exhibició del poc respecte que va tenir pel company que el va substituir, per als que es quedaven sense jugar i per a l'entrenador".
"Neymar no guanyarà cap títol ni cap Pilota d'Or fent gestos amb la mà, sinó fent moltes primeres parts com la del Pizjuán. Però la qüestió, després del duel de Sevilla, no és aquesta, sinó per què el Barça permet que se li descontroli un partit que tenia magníficament dominat i si això es pot corregir; la qüestió és per què no el va sentenciar i com corregir-ho".
"Possiblement, al tècnic asturià li falta tenir més mà esquerra i ser més proper als jugadors, però no totes les culpes se li han de carregar a ell. Al llarg del curs ha demostrat que ha sabut adaptar-se a tractar un perfil de jugador al qual no estava acostumat. No ha de ser gens fàcil gestionar una plantilla on gairebé tothom es veu amb qualitats de ser titular".
"Calma, germanor per uns mesos i objectius comuns: els títols que encara persegueix el Barça. El club no està per fer gaires gestos creïbles per aportar estabilitat al vestidor, perquè aquesta només es pot aconseguir des del lloc on mana Luis Enrique. El considero una persona que s'incendia amb facilitat, però, alhora, compromesa amb l'entitat".
[Si Neymar jugarà o no] És el dubte en una eliminatòria on tots els dubtes estan en el PSG, tan colpejat per les lesions i les targetes. David Luiz, Motta, Verratti, Ibrahimovic, gairebé mig equip fora. El Barça tranquil es veu sacsejat per l'última del brasiler amb el seu entrenador. Que amb qui està Messi? Val més que no preguntem".
"El culte exigit a la BBC descontrola alguns circuits i això l'Atlètic ho aprofita millor que ningú. No es tracta exactament d'un 4-4-2 o 4-3-3, encara que sí en part, sinó que els de dalt col·laborin amb els del darrere en la destrucció tant com els del darrere col·laboren amb ells en la construcció. Això és el que Ancelotti encara no ha aconseguit. Aviam si avui...".