No és un tigre, sinó un gripau

El món del futbol és tan cruel que redueix un somni adolescent a un simple valor especulatiu. Vitor Roque no és la primera víctima d’aquest joc i, segur que tampoc es convertirà en el cromo més inquietant de la trajectòria de l’agent André Cury amb el Barça. Va començar amb les aventures d’Henrique i Keirrison en la primera etapa de Joan Laporta i va mantenir-se prolíficament sota l’ala de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu amb l’operació Neymar com a cap de cartell —i desenes d’incorporacions dubtoses com Douglas o Matheus—. És curiós com, governi qui governi el club, el personatge continua entrant i sortint del plató com si fos un d’aquells convidats recurrents de les sitcoms dels 90. Es fa pesat com la Janice de Friends, però és molt més car. Quan va ser acomiadat el 2020, cobrava gairebé 700.000 euros com a responsable de l’scouting al Brasil. 

En aquest enèsim capítol d’André Cury Productions, les responsabilitats estan ben repartides entre tots els protagonistes de l’auca decadent que és el Barça. La seqüència dels fets és eloqüent: un club que no té diners per omplir el buit de Busquets decideix gastar-se en diferit 30 milions d’euros fixos i 31 en variables en un davanter de 18 anys que no és prioritari. Quan l’equip té la desgràcia que es lesiona un dels pilars del mig del camp, l’oportunitat no s’utilitza per reforçar l’àrea que va quedar mal resolta a l’estiu, sinó que s’avança l’arribada de la promesa brasilera. El xoc adaptatiu és important i a la Ciutat Esportiva comproven l’espai sideral entre expectatives i realitat: només cal veure com Vitor Roque controla la pilota davant l’ull clínic de Xavi. Després de 310 minuts i 2 gols, no hi ha manera de digerir el gripau.

Xavi, que com a bon home de club, havia dit públicament que el fitxatge de Vitor Roque no només era de Deco sinó també seu, pretén ara que marxi cedit per fer lloc a jugadors que necessita de debò. ¿Potser hauria d’haver aixecat la veu fa mesos? Mentrestant, Cury ja s’ha encarregat de dir que, si surt, ha de ser traspassat i, a més, ha atacat l’entrenador per donar-li menys oportunitats que a Lamine Yamal o Cubarsí. Gairebé fa riure que hagi de ser aquest agent qui, metafòricament, ens ensenyi que la Masia és l’antídot a llençar els diners que no tens per la finestra. De passada, també s’evitaria recaure en relacions tòxiques que formen part de la llista negra d’un forensic extraviat des de fa dos anys en un calaix de la Fiscalia. Tigrinho, tu no en tens cap culpa.