Noah Lyles descobreix el que tothom sabia: no serà el nou Usain Bolt

Enviat especial a ParísL'atleta de Botswana Letsile Tebogo s'ha proclamat campió olímpic dels 200 metres amb un temps de 19.46, trencant el somni de Noah Lyles de ser un dels grans noms de la cita francesa. El flamant guanyador dels 100 metres s'ha quedat amb el bronze, ha acabat lesionat i ha abandonat la pista en cadira de rodes, veient com s'esfuma el seu somni d'imitar Usain Bolt amb el triplet de medalles als 100, els 200 i el 4x100. No, Lyles no és Bolt. El jamaicà era simpàtic, connectava amb l'afició al segon. En el cas del velocista nascut a Florida, hi ha una sobreactuació, una necessitat volguda de ser el centre de l'espectacle. De fet, l'han amonestat just abans de la sortida, ja que ha entrat a la pista fent salts, corrent amunt i avall, cridant.

Ha estat una jornada d'atletisme excel·lent, on el nom propi ha estat aquell de Sydney McLaughlin-Levrone, qui s'ha imposat a la final dels 400 metres tanques superant el seu propi rècord del món amb un temps de 50.37. La nord-americana ha millorat així la marca de 50.65 que ella mateixa havia establert el darrer 30 de juny a Eugene (Oregon). La també nord-americana Anna Cockrell ha finalitzat segons per davant de la neerlandesa Femke Bol. Al llançament de javelina masculí, Ashad Nadeem del Pakistan ha establert un nou rècord olímpic amb una marca de 92.97 metres, imposant-se a Neeraj Chopra, de l'Índia i Anderson Peters de Grenada. El darrer cop que Pakistan havia guanyat una medalla a uns Jocs era aquella de l'equip d'hoquei a Barcelona el 1992, quan van ser tercers.

A la final dels 110 metres tanques, doblet nord-americà amb el triomf de Grant Holloway per davant de Daniel Roberts. El jamaicà Rasheed Broadbell ha estat tercer, deixant fora del podi per poc Enrique Llopís, l'atleta de Gandia, quart.

La gran final del dia però, eren els 200 metres. On tothom estava pendent de Lyles. Per aquest motiu els organitzadors havien convidat el millor velocista de tots els temps dels Estats Units, Carl Lewis. Lyles s'ha encarregat de fer espectacle durant la prèvia, quan va dir "cap rival podrà superar-me. Quan agafi la recta final...els altres acabaran deprimits". Fidel a la seva idea que cal revolucionar l'atletisme, no ha deixat indiferent a ningú. Però un cop ha sonat el tret de sortida no s'ha sentit còmode en una prova en què tenia un bronze als darrers Jocs de Tòquio i que, en teoria, era la seva especialitat. Sempre comença més lent, però en aquesta ocasió no ha pogut atrapar Tebogo, que ha dominat la prova amb autoritat i ha aconseguit ser l'atleta africà més ràpid de tots els temps en aquesta disciplina. Tebogo, a més, ha fet història al ser el primer atleta de Botswana en guanyar un or olímpic. Lyles ha acabat en tercer lloc (19.70), per darrere del seu compatriota Kenneth Bednarek, que l'ha avançat per només dues centèsimes (19.72). La premsa nord-americana ha informat al final de la cursa que Lyles hauria participat després de donar positiu de covid-19 ara fos dies.

Tebogo, un atleta jove de 21 anys que lidera una nova fornada d'atletes del sud del continent africà cada cop més ràpids (a la final també hi havia Tapiwa Makarawu i Makanakaishe Charamba de Zimbabwe, ha tocat el cel després d'una temporada marcada per les lesions. Preguntat en roda de premsa per si ell podria ser el rostre més popular de l'atletisme de velocitat, no ha pogut deixar de respondre que "jo, aquest és Lyles. Jo no tinc l'arrogància ni el caràcter d'en Noah".

L'Agència Mundial Antidopatge, crítica amb els Estats Units

I tot, en una jornada en què els nord-americans no podien anar amb el cap ben alt. El Comitè Olímpic dels Estats Units fa mesos que escampa als quatre vents les seves sospites sobre casos de dopatge a l'esport xinès. Les dues delegacions que lluiten per liderar el medaller han portat la seva rivalitat prou lluny, especialment en el cas de la natació, on entrenadors i nedadors nord-americans es van negar a saludar els rivals xinesos. El mateix president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, va afirmar que "durant aquests Jocs a qui s'ha fet més proves és als nedadors xinesos, tres vegades més que als seus rivals", i parlant en representació dels atletes, el català Pau Gasol ha definit com a "injust" que els xinesos hagin de sotmetre's a més proves que els altres "només per la pressió dels Estats Units".

Però qui de moment ha quedat tacat és l'esport nord-americà. L'Agència Mundial Antidopatge (AMA) va emetre un comunicat en què confirma que l'Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA, en les sigles en anglès) va permetre durant anys competir esportistes amb positius registrats, sense sancionar-los. "Aquesta acció de la USADA amenaça la integritat de la competició esportiva que el Codi Mundial Antidopatge busca protegir". L'AMA afirma tenir "coneixement d'almenys tres casos en què els atletes que havien comès greus violacions de les regles se'ls va permetre continuar competint durant anys mentre actuaven com a agents encoberts per a la USADA, sense que es notifiqués a l'AMA i sense que hi hagués cap disposició que permetés aquesta pràctica". En un dels casos "un atleta d'elit, que va competir a la classificació olímpica, va admetre haver pres esteroides i EPO, però se li va permetre continuar competint". El seu cas mai no va ser publicat, els resultats no van ser declarats nuls i va poder conservar els diners dels seus premis. Quan la USADA finalment va admetre els fets, va assenyalar que la publicació del cas posaria en risc la seguretat de l'atleta i va demanar a l'AMA que acceptés no divulgar el nom. L'AMA "no va tenir més remei que acceptar" després de verificar que l'amenaça de seguretat era creïble.

L'AMA no va deixar passar l'oportunitat de dir que "és irònic i hipòcrita que la USADA plori quan sospita que altres organitzacions antidopatge no estan seguint les regles al peu de la lletra, mentre que no va anunciar casos de dopatge durant anys i va permetre que els tramposos continuessin competint", diu el text en referència a les acusacions nord-americanes contra els xinesos.