Les noies que manaven a Catalunya abans que el Barça dominés el futbol femení
L’Espanyol, amb set títols estatals, era l’equip català de referència abans de la decidida aposta del club blaugrana

BarcelonaQuan Alexia Putellas, Mapi León, Marta Torrejón o Claudia Pina van debutar a la màxima categoria del futbol femení amb l'Espanyol, poc s’imaginaven que acabarien guanyant títols vestides de blaugrana. Aquest diumenge (12 h, TV3), a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, es retrobaran amb l'equip en què van fer el salt a l'elit sent adolescents.
Serà un derbi força desigual, ja que el Barça, líder, domina la categoria amb mà de ferro. Tot i que la setmana passada van patir la seva primera derrota en Lliga en dos anys, li treu 30 punts a un Espanyol centrat en lligar la permanència. La distància en la classificació s’explica, en bona manera, per la diferència de pressupostos entre tots dos clubs: el conjunt blaugrana destinarà aquest curs més de 19 milions a la secció femenina, deu cops més que el blanc-i-blau.
El monopoli blaugrana a Espanya i Europa, però, és un fenomen força recent. De fet, fins al 2012, quan va conquerir la seva primera Lliga, a les seves vitrines només hi figurava un títol de Copa de la Reina, el del 1994. Abans dels èxits del Barça, l’equip femení que manava a Catalunya era l’Espanyol, que ja a finals dels 90 va sumar dos trofeus de Copa. Les blanc-i-blaves van firmar bones temporades, però els títols es van resistir fins ben entrada la primera dècada del segle XXI.
De la rua per Barcelona a Segona
El 2006, l’Espanyol va ser el primer club català que guanyava un doblet, Lliga i Copa, i també el primer en classificar-se per a la Lliga de Campions. Aquell any també va ser pioner a l’hora de celebrar una rua en autocar de forma conjunta entre els primers equips femenins i masculins. Els èxits d'elles va sumar-se a la Copa del Rei obtinguda per l’equip dirigit per Miguel Ángel Lotina.
Les periquites van anar a més, aixecant quatre Copes de la Reina i arribant a dues finals més, a part de sumar tres subcampionats de Lliga entre el 2006 i el 2012. “L’Espanyol era un dels tres millors equips espanyols del futbol femení. Era respectat i admirat perquè se sabia que era un equip fort, competitiu i guanyador que tenia com a objectiu intentar guanyar la Lliga i la Copa. Sempre hi érem, guanyant o jugant finals”, recordava fa uns anys Vero Boquete en conversa amb l'ARA.
Aquella exitosa etapa encara deixa empremta; tot i haver jugat les últimes tres temporades a Segona, l’Espanyol encara és el segon equip amb més temporades disputades a Primera, 30, només una menys que el Barça. També és el segon amb més Copes de la Reina, sis, per les deu de les seves veïnes. Els seus destins es van intercanviar el 2012.
Aquell any va començar el declivi espanyolista i el cicle vencedor blaugrana. Les primeres van començar a notar les retallades econòmiques del club, que van tancar l’aixeta al pressupost de la secció. Només la lluita de les jugadores va evitar un descens que es va ajornar una dècada. “Més que quedar-nos enrere, vam perdre oportunitats. Estàvem a la pole position i hem de recuperar posicions. Vam obrir moltes portes, i aquests últims anys ha sigut una època dolenta arran del descens. Vam baixar en el pitjor moment, quan el futbol femení començava a agafar visibilitat i força. Ara hi ha molts equips potents que volen pujar”, afegeix Dolors Ribalta, coordinadora del futbol femení de l’Espanyol.
El descens del 2021 s’explica per la pèrdua progressiva de talent que va anar patint l’Espanyol arran de les retallades. Alexia va marxar al Barça el 2012, mentre que Torrejón i Pina hi van anar un any més tard. També al 2013 va deixar el club Mapi León, que després de tres anys a l’Atlètic va fitxar, el 2017, pel club blaugrana. Amb aquestes jugadores tan talentoses, i d'altres, les culers van iniciar la seva època de més esplendor: nou Lligues i quatre subcampionats, a més de nou Copes de la Reina i tres Champions en tretze temporades. Un domini incontestable del Barça, però que no s’entén sense la feina feta prèviament per l’Espanyol, el primer club que va apostar decididament per ser el dominador del futbol femení a Catalunya.