El nou heroi nacional
Alejandro Balde va centrar i Robert Lewandowski no va volar sol per rematar de cap. Hansi Flick també va marcar el 0-2 del clàssic girant el coll com el polonès, com si fossin la mateixa persona, en una simbiosi còsmica. La victòria màgica del Bernabéu es pot disseccionar per trobar totes les metàfores possibles de la comunió entre l’entrenador i el vestidor: com el miren, l’escolten i l’abracen. Més enllà de les raons futbolístiques evidents, hi ha un enamorament palpable que explica per què tot rutlla com una màquina gairebé perfecta. I aquest encanteri també es reprodueix entre l’afició. A Flick, molts el voldrien convidar a dinar per xerrar-hi fascinats menjant canelons. Només li falta dir un parell de coses en català i ja ho tindríem: és el nou heroi nacional. Hansi, ens estem guanyant el dret a somiar?
Flick només ha dirigit catorze partits, però està construint un equip amb una identitat definida a partir del segell de La Masia i un ideari atrevit de pressió alta, defensa avançada i atac fulminant. Tant és que al davant hi hagi el Bayern o el Madrid. És molt meritori que hagi aconseguit aquest nivell futbolístic tan compacte en només tres mesos: ni els més optimistes ho haurien pogut preveure. La intel·ligència l’ha portat a aprofitar el millor de l’herència de Xavi, que abandera la irreverència de Lamine Yamal com si fos la Llibertat guiant el poble. L’exèrcit jove dels Cubarsí, Fermín o Balde s’ha ampliat ara amb l’explosió inesperada i meravellosa de Marc Casadó. Però a més, Flick ha sabut recuperar la millor versió de Lewandowski i donar-li una nova dimensió a Raphinha, que encarna millor que ningú l’aposta pel vertigen que tant li agrada. Sortosament no té gripaus a empassar com Vitor Roque o els Joãos i pot disposar d’una peça diferencial com Dani Olmo. Danke.
La força d’un equip amb ànima arrossega el dia a dia de l’entitat al ritme que l’entrenador fa tombarelles de pura incontinència a l’àrea tècnica. Flick ha esborrat el desgavell que va provocar la mala gestió de la destitució de Xavi i ha enterrat les tensions que situaven els dos tècnics en bàndols oposats proposant-li fer un cafè. Ho té tot: naturalitat, carisma i savoir faire. Va camí de convertir-se en la millor decisió del govern de Joan Laporta i el seu impacte al club arriba justament en el moment adequat: el president pot encarar el tram final del mandat amb molt bon regust de boca gràcies als hipotètics èxits esportius. El futur ja no és tan fosc: Flick ha encès el llum al final del túnel.