El nou Palau Blaugrana també passa pels jutjats
S'admet a tràmit la demanda d'un soci, que al·lega que la junta va incomplir el mandat de l'assemblea i no va incloure el pavelló en el finançament de l'Espai Barça
BarcelonaQuan es va dissenyar l'Espai Barça i es va començar a projectar un nou Palau Blaugrana, no es pensava tant en una pista de bàsquet com en un pavelló multiús. La idea era que pogués acollir grans espectacles que donessin un rendiment econòmic per a l'entitat, més enllà de la competició esportiva. El disseny ho evidencia: una de les graderies, la que està situada darrere la cistella, és considerablement més gran que les altres. Si quan es mira aquell esborrany, en comptes de pensar en un partit es pensa en un concert, la maqueta té tot el sentit del món. Laporta va heretar el projecte de la junta directiva de Bartomeu i va donar per bona la idea de fer un recinte híbrid per a esports i espectacles. De fet, quan Spotify va convertir-se en patrocinador blaugrana, fonts de les negociacions explicaven que la multinacional tenia molt interès en fer un pas més i donar nom al futur Palau un cop estigués acabat.
Però tenir idees és relativament fàcil. Després cal portar-les a terme. I el Palau Blaugrana ha estat el gran oblidat en les obres de l'Espai Barça. Tot i que el projecte és global –inclou la construcció del Johan Cruyff, el pavelló, edificis annexos i una pacificació de l'entorn del Camp Nou–, només hi ha ulls per al futur estadi, que n'és clarament la joia de la corona. Goldman Sachs i JP Morgan mai van veure clar del tot la construcció del nou pavelló. Ni la inversió ni les opcions de negoci. Per això va quedar fora del finançament.
Eduard Romeu, quan encara era vicepresident econòmic, va aclarir que el Palau, amb un pressupost de 420 milions d'euros, es faria servir amb els diners que sobressin del Camp Nou. Però, tal com va informar l'ARA, el fons de titulització –el document notarial on s'estructurava el crèdit– deixava clar que el Barça només podrà destinar part dels diners a despeses prèvies relacionades amb el desenvolupament del nou pavelló, i sempre amb el consentiment previ i per escrit del fons.
Això va provocar malestar entre els grups d'animació assidus al Palau, i també ha desembocat en una demanda d'un soci per haver incomplert, presumptament, els acords de l'assemblea de compromissaris on es va aprovar l'estructura de finançament de l'Espai Barça. El setembre del 2023 Ignasi Prat Payeras va fer una denúncia interna presentada davant la comissió de disciplina contra el president Joan Laporta, l'aleshores vicepresident econòmic Eduard Romeu, el tresorer Ferran Olivé i el president de la comissió econòmica estatutària, Joan B. Casas. La resposta del club va ser que "s'arxivava sense tràmits".
Descontent, Prat va fer un pas més i presentar una demanda civil que va ser admesa a tràmit el 21 de juny pel jutjat 31 de primera instància de Barcelona. Prat demana, d'entrada, que torni a reactivar-se la seva demanda interna. A partir d'aquí, segons el seu advocat, hi ha possibles derivades. Des de pal·liar la desviació dels 420 milions d'euros al pressupost fins a convocar una nova assemblea perquè s'autoritzi l'ampliació del finançament o, fins i tot, que es depurin responsabilitats de tota mena a qui hagi incomplert l'acord.
El club sosté que el Palau es construirà i que s'inaugurarà el 2027
El club ha confirmat que va rebre aquesta demanda dijous passat, però no ha volgut fer declaracions, més enllà de detallar que seguirà el "procediment judicial corresponent". En paral·lel, aquest dilluns Josep Cubells, el directiu responsable del bàsquet, va parlar del nou Palau durant la presentació de Joan Peñarroya com a nou entrenador de la secció i va dir que "el full de ruta" és que es faci l'acte de col·locació de la primera pedra el febrer del 2025 i que tota l'obra estigui enllestida el 2027. Això sí, no va parlar del finançament i va aclarir que el projecte final encara no el tenen i està pendent que l'enllesteixin els arquitectes.
El nou Palau s'ha de construir on abans hi havia el Miniestadi i comptarà amb el recinte principal, un petit Palau i una pista de gel. Inicialment, havia de tenir 10.000 localitats, que és el mínim exigit per l'Eurolliga. Però la junta de Laporta –igual que ja feia la de Bartomeu abans de plegar– considerava que s'havia d'arribar a una xifra que oscil·lés entre les 12.500 i les 15.000. Mentrestant, l'alternativa és jugar al Palau Sant Jordi. En aquest sentit, Cubells va explicar que estan treballant amb l'Ajuntament de Barcelona per jugar-hi ja alguns partits la temporada vinent, però que se n'estudiarà la viabilitat en funció de "les possibles dates i les condicions econòmiques".