La 'nova' assemblea del Barça: més democràtica o menys?

BarcelonaLa darrera assemblea de compromissaris del Barça en format presencial va ser la del 23 d'octubre del 2021. En realitat, era la segona part d'aquella assemblea que havia de votar, com a punt fort, el finançament de l'Espai Barça. Una setmana abans, mentre es debatia aquesta qüestió al Palau Blaugrana, l'ambient es va anar escalfant fins al punt que Joan Laporta va tenir por de perdre la votació. Amb l'excusa que faltaven breus instants perquè comencés el Barça-València, el president va suspendre temporalment la reunió. Una setmana després, i havent promès un referèndum entre tota la massa social, els compromissaris –en una carpa improvisada a l'esplanada del Camp Nou– van concedir el permís per gastar-se 1.500 milions amb la remodelació de l'estadi.

Des de llavors, i emparant-se en la normativa de la Generalitat que permetia als clubs fer assemblees i votacions telemàtiques, el Barça no ha tornat a convocar presencialment els prop de 4.500 compromissaris que té l'entitat. L'única excepció són els senadors –els que tenen el número de carnet entre l'1 i el 1.000–, que són els de més edat i podran seguir-la des de l'Auditori 1899, si així ho prefereixen. La resta, des de casa. Els periodistes tampoc hi tenen accés i l'han de seguir a través de la realització televisiva.

Renunciar a la presencialitat ha estat un motiu de crítica, fins al punt que un grup de socis van enviar un burofax al club demanant formalment que se suspengués l'assemblea i es busqués una nova data. Al·legaven que les assemblees telemàtiques no estan previstes als Estatuts i que tan sols estaven validades per la Generalitat durant la pandèmia. Acabada l'alerta sanitària pel coronavirus, consideren que no es compleixen els requisits per fer-les a distància i que "qualsevol soci pot impugnar els acords".

Els motius econòmics de Laporta per justificar l'assemblea telemàtica

El Barça no ha fet cas d'aquesta amenaça i ha mantingut el format telemàtic al·legant, sobretot, motius econòmics. Segons detallava Laporta en una entrevista a Catalunya Ràdio, el format presencial suposa un cost de 850.000 euros, mentre que amb la via telemàtica les despeses baixen fins als 320.000. El president també assegurava que el canvi havia permès augmentar la participació, però les dades indiquen el contrari. A la darrera assemblea presencial hi havia un 15% dels compromissaris, i en la primera de telemàtica, la que es va fer l'abril del 2022 per votar el patrocini de Spotify, tan sols va pujar fins al 20% –però a la votació van participar-hi 704 compromissaris, el 16%–. Aquell mateix any, al juny, n'hi va haver una altra d'extraordinària, per donar permís per vendre els drets de televisió i BLM amb el 15% de participació, exactament el mateix percentatge que en l'assemblea ordinària del curs passat, celebrada el 9 d'octubre. "Que l'assemblea sigui només telemàtica atempta contra els drets dels socis", criticava l'excandidat Víctor Font. Precisament ell va ser el 2019 l'impulsor d'una modificació estatutària al Barça per incloure-hi el vot telemàtic, però no va prosperar. La seva proposta és un format híbrid.

"Les assemblees presencials tenen un risc per a la junta, que pot produir-se l'efecte contagi quan es tracti algun punt delicat", admet una persona propera a la directiva actual. Hi ha alguns exemples recents. A banda del finançament de l'Espai Barça –Laporta va salvar el match ball posposant una setmana la votació–, el bum-bum que hi havia al Palau va impedir-li suspendre els privilegis a la Confederació de Penyes. Uns anys abans, l'expresident Josep Maria Bartomeu va veure com l'assemblea se li revoltava quan proposava un canvi d'escut. De retruc, i com a vot de càstig, no va poder aprovar una modificació estatutària que li permetia augmentar el sostre de deute.

Els compromissaris s'inclinen pel format telemàtic però troben a faltar més debat

"Una assemblea telemàtica dificulta a priori que es pugui generar debat. És més freda. Però això es pot corregir si es gestiona bé i s'eviten problemes tècnics", explica Jordi Rovira, antic compromissari del club. En la mateixa línia s'expressa l'excompromissari Jordi López, clarament partidari de les assemblees a distància. El problema, segons detecta, és que la majoria "no està capacitada per opinar" d'alguns temes, sobretot els econòmics, perquè el compromissari no necessàriament és un expert. De fet, el seu format d'assemblea ideal seria, a distància, amb la participació de tota la massa social. Per això, però, caldria un canvi estatutari.

Marçal Ball-Llosera, compromissari de Sant Hilari Sacalm, agraeix que dissabte podrà seguir l'assemblea des de casa. "L'únic que s'han perdut són les imatges gracioses d'alguns socis particulars", explica amb certa ironia. Destaca que es redueixen els costos i que la participació pot arribar a ser més elevada, encara que a la pràctica això no s'estigui donant. "En general penso que els òrgans de decisió han de reunir-se en format presencial de cara la bona exposició i debat, i alhora facilitar la connexió remota per facilitar-ne el seguiment", afegeix Àlex Brossa, compromissari de Sant Quirze del Vallès.

Els enquestats admeten també que el format virtual suposa una dificultat per als socis de més edat i que encara no tenen la condició de senadors. Però, a ulls de Vicenç Cuesta, que va ser compromissari dos anys durant la directiva anterior, l'assemblea telemàtica va en benefici del club, pensant en clau de futur, "perquè qui hi participa pot tenir una visió més moderna" del Barça.