La caiguda lliure del València que pot portar l'equip a Segona

València"Crec que el millor per al València CF seria baixar a Segona. Aleshores, tinc la convicció que Lim [l'actual propietari] es decidiria a vendre i trobaria comprador". Aquesta reflexió del periodista Gustavo Clemente, conductor del programa Línia de fons d'À Punt, exemplifica la impotència i el desencís amb què molts aficionats viuen la crisi que devora un club que, des de dissabte, es troba en posicions de descens. Es tracta d'un plantejament arriscat perquè, amb un deute d'entre 350 i 400 milions d'euros, ¿algú pot garantir que la pèrdua de categoria no generés una desfeta econòmica ja irreversible?

El València és l'únic equip que no ha guanyat després de l'aturada pel Mundial. Porta sis derrotes i un empat des de la represa de la competició. Un balanç que ha obligat a canviar els plans de mantenir Voro al capdavant del grup després de la sortida de Gennaro Gattuso. El substitut del tècnic valencià serà l'exjugador Rubén Baraja, a qui acompanyarà el també exmembre de l'equip Carlos Marchena. Baraja arribarà a la banqueta de Mestalla després d'entrenar el Saragossa, el Tenerife, l'Sporting de Gijón, el Rayo Vallecano i l'Elx, a més d'una etapa dirigint el juvenil A del club.

L'equip blanc-i-negre no patia una crisi esportiva semblant des de l'any 1986, l'última vegada en què va ocupar un lloc de descens en una segona volta. El precedent no és gaire encoratjador, perquè en aquella temporada el club va perdre la categoria. Els mals resultats s'han traslladat a l'àmbit social i han dinamitat la relació –ja convulsa– entre el màxim accionista, el multimilionari singapurès Peter Lim, i els aficionats, que reclamen la sortida del magnat. Amb aquest objectiu, dissabte passat, en el partit contra l'Athletic de Bilbao, els seguidors van deixar mig buit l'estadi de Mestalla fins al minut 19 –xifra simbòlica per a una institució fundada el 1919.

Més de mil milions d'euros en operacions en només nou anys

Paradoxalment, la crisi actual es va originar en una victòria, la de l'any del centenari, que va culminar dues temporades de bona gestió amb la consecució de la Copa del Rei davant el Barça. L'alegria va durar poc perquè, quatre mesos després, el multimilionari va desmantellar l'equip acomiadant o propiciant la sortida dels artífexs de l'èxit: l'entrenador Marcelino García Toral i el director esportiu Mateu Alemany –en qui el magnat havia delegat la gestió després que en els seus primers anys no se'n sortís, amb designacions d'entrenadors tan sorprenents com les de Gary Neville, Pako Ayestarán o Cesare Prandelli–. Només recuperar la direcció efectiva del club, Lim va vendre jugadors clau com Parejo i Coquelin –traspassats al Vila-real per poc més de 10 milions d'euros.

Es tracta d'unes decisions que gairebé ningú va entendre. Hi ha, però, dues tesis que intenten explicar-les, i que poden ser complementàries. La primera es basa en una suposada gelosia de l'empresari davant Toral i Alemany, receptors de tots els elogis pel renaixement esportiu del club. La segona, més crematística, apunta que el que el magnat realment desitja és que en el València hi hagi molts moviments de jugadors. Segons aquest raonament, el 2019, un cop el club s'havia revaloritzat –el 2017 la plantilla estava taxada en menys de 200 milions, i després de guanyar la Copa valia més de 500–, el que calia era treure'n profit.

La primera hipòtesi és apuntada pel periodista Vicent Molins, autor del llibre Club a la fuga (Barlin Libros, 2022)."Hi ha un moment que Lim comença a desenamorar-se i congela la inversió, i la gelosia pot incidir en aquesta decisió. Potser també ho fa que alguns negocis que ell hauria imaginat fer [al País Valencià] no tiren endavant", apunta Molins. En aquesta línia, informacions de mitjans com El Confidencial han assenyalat que el magnat, especialitzat en el sector sanitari a través de la companyia Thomson Medical Group, hauria volgut comprar o participar en projectes com l'Institut Valencià d'Infertilitat, però que aquestes operacions no s'han concretat. També aconsella mirar la vessant monetària Vicent Chilet, especialista en el club blanc-i-negre del diari Levante-EMV, que destaca que des de l'arribada de l'empresari singapurès, ara fa nou anys, el club ha fet operacions per més de 1.000 milions d'euros. De fet, hi ha exdirectius del club com l'exvicepresident Miguel Zorío que afirmen que Lim i els seus socis, entre ells l'agent Jorge Mendes, haurien pogut emportar-se fins a 440 milions en comissions.

Sobre la suposada negativa del multimilionari a vendre les seves accions, transmesa mitjançant l'actual presidenta del club, Lay Hoon Chan, ja que l'empresari fa anys que no visita València, els dos periodistes coincideixen en el fet que aquestes paraules no són altra cosa que una posició negociadora. Molins apunta a una possible compra per part de fons d'inversió dels Estats Units com Apollo Global Management i Elliot. "Lim està esperant l'oportunitat, que és el que sempre ha fet. Ell és un broker [algú especialitzat en la compra i venda d'empreses]. Per això vol resoldre ara el tema de l'estadi, per oferir més seguretat al nou comprador. Nosaltres podem pensar que ell està preocupat, però no és així; els que estem neguitosos per si el club perd la categoria som nosaltres", destaca l'autor de Club a la fuga. També ho creu Chilet, que, a més de considerar el descens una opció "real", recorda que el València és un club que es dirigeix a 11.000 quilòmetres de distància i a través de dues grans reunions a l'any, les que manté el multimilionari amb els grans executius quan els crida a consultes. "És la pitjor gestió feta en un gran d'Europa", conclou.