Olga García: “A vegades en el futbol no guanya la qualitat, sinó la regularitat”

BarcelonaDues setmanes després de tancar el curs amb l’amarga derrota en la final de la Copa de la Reina contra l’Atlètic de Madrid, l’Olga García (Barcelona, 1992) no deixa de banda el futbol en les seves vacances, que passa entrenant nens en un campus de tecnificació a prop de Banyoles. Allà, rodejada de nens que aspiren a convertir-se en professionals com ella, parla de somnis com la Champions i fa balanç d’un curs que, tot i tancar en blanc, ha estat positiu en molts àmbits.

En la primera temporada com a equip professional, el Barça femení no ha aconseguit guanyar cap títol. Quina valoració en fa?

A nivell col·lectiu hem anat de menys a més. És un factor importantíssim perquè en l’últim tram és on s'ha de donar l’última empenta, i tot i empatar contra dos grans rivals com l’Espanyol i l'Sporting Huelva, fa que tinguem la sensació amarga d’haver perdut nosaltres la Lliga. Queda clar que es pot empatar, però perdre la Lliga d’aquesta forma és una mica injust, sobretot pels registres de gols a favor i en contra que hem tingut.

A nivell particular, el balanç golejador no ha estat el que m’hauria agradat, voldria molts més gols, però a nivell de treball i d’importància en partits clau crec que he donat el do de pit, i en aquest sentit estic contenta. Però hi hauria d’haver més regularitat, no només en els partits importants, també en la resta de Lliga, per tenir una renda molt més elevada. Per circumstàncies, a vegades la pilota entra i a vegades no.

Què us va faltar per guanyar la Lliga i la Copa?

Vam fer tot el possible per guanyar la Lliga i la Copa. La Lliga se’ns va escapar per un simple empat, perquè vam quedar a un punt. I la Copa, en un partit desastrós. Quan portes un 3-0 a la mitja part és molt complicat de remuntar, però crec que si el partit dura deu minuts més, la guanyem. L’equip estava pressionant, anàvem 3-2, l’Atlètic estava tancat, i els últims deu minuts, amb rampes i demés, van fer que el partit es trenqués. És futbol.

Va ser un mal partit o és que vau arribar molt cansades al tram final?

No ho sé. Cada jugadora és un món. A nivell particular, jo em vaig notar molt cansada, però també perquè la càrrega de minuts al llarg de tota la temporada ha estat molt elevada. Les jugadores del Barça hem arribat a l’últim tram una mica més fatigades que la resta d’equips, per la resta de competicions que hem jugat, sigui Champions, Lliga, o la selecció, on set som habituals. Però les finals també s’han de jugar a nivell mental. Tothom estava en condicions òptimes per jugar i no va sortir com nosaltres volíem.

Us ha sorprès la regularitat de l’Athletic a la Lliga?

Sí, perquè és un equip que sap jugar molt bé, saben el que han de fer en tot moment. Són conscients que a nivell de plantilla i de competir nosaltres som molt més bones, però a vegades el futbol no es guanya per qualitat, sinó per regularitat. Elles els partits que nosaltres vam empatar els van saber treure per 1-0, i ho van fer d’una forma excel·lent. Ara, toca felicitar-les, però l’any que ve ja serà una altra cosa, perquè notaran molt una baixa important com la de la Irene Paredes [marxa a jugar al PSG].

Com vau encaixar les fortes crítiques que vau rebre?

Nosaltres tenim la sensació que aquest equip és molt ambiciós. Sabem que està en la nostra mà guanyar els dos títols. La Copa és més simbòlica, és a un partit, no saps què t'espera, pot passar de tot, i un mal dia el pot tenir tothom. Però sí que és cert que, pel fet que ens hagin fet professionals, no assolir cap títol és haver-ho tingut i no haver-ho sabut aprofitar. Hem competit molt bé, però de cara als títols no hem pogut assolir res. En aquest sentit, la sensació que ens emportem és la de poder, però de no haver-ho aconseguit.

L’exigència que us marqueu és guanyar títols cada any?

L’exigència és millorar cada any, seguir competint a la Champions de la manera com ho hem fet, competint amb un PSG de forma excel·lent, i a partir d’aquí, guanyar la Lliga i la Copa. El nostre equip ha de ser suficientment ambiciós, i més amb la plantilla que hi ha. Podem aspirar a tot. Som conscients que a Europa i a la Champions tot és més complicat perquè el bagatge que tenen els equips europeus és molt més elevat. Però l’equip està donant la cara, ara vénen noves incorporacions, així que veurem què ens espera a la nova temporada.

Heu notat el canvi que implica ser professionals?

Sí. El fet que el Barça ens hagi fet professionals implica que ja comencem a tenir un sistema d’entrenaments al matí, uns encarregats de material que ens preparen la roba abans de venir o un vestidor propi. Petits detalls que abans no teníem i que ara els valorem molt més perquè ja som una secció professional. El suport que ens ha donat el club és fonamental. També el fet que les instal·lacions i els viatges hagin millorat ens dóna la vida.

Sent que ara l'equip està en una fase de transició i de creixement cap a un equip més professional?

Sí. Aquest equip està a l’alça, i l’any passat va ser de transició. Nova professionalitat, GPS, moltes coses que abans no teníem en entrenaments i partits, i que fan que el rendiment sigui molt més elevat. El club ha apostat perquè l’exigència cada any sigui molt més elevada. Ara ja no val només competir. El control dels greixos i del pes ens el tenen molt mirat, són moltes coses que fan que t’hagis de cuidar dia a dia tant a la Ciutat Esportiva com a fora. Això fa que, en lloc de ser només futbolistes, cada cop siguem més atletes. En ser atletes, podem tenir més rendiment, i si a tot això li apliques la qualitat que té l’equip, el resultat és que aquest està en fase de creixement.

Heu competit força bé a Europa, arribant a les semifinals de la Champions. La diferència amb el PSG va ser només de físic o encara us fa falta donar un petit salt qualitatiu?

Jo crec que ha estat física i tàctica. Un equip que sabia com afrontar qualsevol circumstància, fos un resultat positiu o negatiu, això fa moltíssim per marcar els temps. També és cert que té jugadores que ja tenen un bagatge internacional. La Shirley Cruz, amb 30 anys, al mig del camp era qui manejava tot l’equip. Sabia marcar els temps, anar amunt i avall, atacar, defensar, i això en l’equip es nota. Fa molt temps que està a l’elit i per això són un dels millors equips d’Europa. Però hi vam competir d’una forma excel·lent, i tot i no poder marcar ens n'emportem una sensació positiva. Hem competit amb un gran club com és el PSG. En dos o tres anys podríem estar fent un paper de semifinals o finals. L’equip ha d’anar de menys a més, i és el que s’està aconseguint ara.

Veu factible en un curt termini guanyar una Champions?

És el meu objectiu. He vingut al Barça a fer coses grans, a ser important, i de moment ho estic sent. Un dels objectius que hi ha marcats al Barça en aquest projecte tan famós de sis anys és guanyar la Champions. Qui et diu que potser en quatre o cinc anys jo ja no sóc aquí per poder gaudir això, perquè l’exigència és molt més elevada i prefereixen portar altres persones? Però és un dels objectius, que el Barça femení assoleixi una Champions, ja que seria un premi importantíssim a tota l’aposta que ha fet el club.

Ara que tant el Barça com la Lliga donaran més impuls al futbol femení, en quants anys creu que es podrà equiparar la balança amb països com França o Alemanya?

És difícil de saber, això. És cert que el futbol femení està creixent. La Lliga hi està apostant, patrocinadors com Iberdrola també estan apostant molt, i s’està fent un canvi molt important. Els mitjans també li estan donant més ressò, i en uns tres o quatre anys això serà espectacular. La gent jove que pugui gaudir d’aquest esport serà la que s’emportarà aquest recorregut que les que estem ara estem aconseguint.

El futbol femení a Espanya s’està convertint en alguns llocs en una plataforma per ser professional a l’estranger. Les que jugueu al Barça, ho veieu un lloc de destí?

A nivell d’Espanya, l’únic club professional som nosaltres. El que tots els equips d’Europa han estat fent, ara ho comencem a fer nosaltres. És un canvi molt important, t’adones que hi ha una professionalitat molt elevada, al Barça ho tens tot. Si això segueix així, en dos o tres anys podrem fer un salt considerable a Europa perquè ja estarem més preparades. No és com abans, quan tot s'hi valia, i si marxaves a l’estranger, el canvi era molt gran. És un pas molt important el que hem fet, s’estan aconseguint moltes coses, i encara que a nivell de títols no ha pogut ser, l’equip ha millorat moltíssim.

Com valora que el Barça comenci a apostar per jugadores estrangeres per pujar el nivell?

És un pas que s’ha de fer. Les jugadores estrangeres tenen molta més experiència, i això fa que et donin aquest plus que es necessita a Espanya. Aquí a la Lliga tenim l’equip molt format, sempre estem entre les dues primeres, i aquest plus de nivell de jugadores estrangeres de cara a la Champions serà un pas que marcarà les diferències. Si vénen més noies de fora, això implicarà que tinguin molt més bagatge de cara a competir, i a nosaltres ens farà pujar aquest nivell i es notarà després de cara a totes les competicions.

El potenciament recent del futbol femení, sobretot amb la professionalització del Barça, l'ha expandit molt més?

Absolutament. Abans hi havia poc rebombori. Ara s’ha elevat al quadrat i fins i tot al cub. És importantíssim el canvi que ha fet. Aplegar 8.000 persones al Miniestadi, 15.000 a Twente, fins i tot hi ha més rebombori amb el nostre equip que amb el Barça B. Això et diu que les coses s’estan fent bé, i a Espanya, amb la Lliga i el fet que retransmetin els partits per BeIN Sports i 'streaming' per Facebook, la Lliga ha fet un canvi molt considerable. D'aquí uns anys potser serà Canal+ qui vulgui adquirir els drets d’imatge. Al videojoc de la FIFA ja s’ha aconseguit, per exemple, que la Champions i les noies hi puguin sortir. Són passos molt agegantats que no te n’adones però estan agafant una dinàmica molt gran.

Sent que la dinàmica actual ha agafat un ritme que ja no s’aturarà, que s’ha passat l’estancament que es vivia fa uns anys?

Ara ha canviat a positiu, i seria difícil que s’estanqués. Està en un moment on tothom està apostant, han fet una aposta de quatre anys. Tornar enrere seria difícil i estrany. Està en una fase positiva, comencen a veure que hi ha ingressos, la cosa està funcionant de bona manera i crec que seguirà així.

De petita, en algun moment es va plantejar l’opció de ser professional al Barça?

El meu avi i tota la meva família han estat sempre culers. He estat sòcia des de petita, el Barça ha estat sempre el meu referent. He tingut sort que des de petita he pogut anar escalant des de l’Escola fins al primer equip en totes les categories, i després quan el Xavi Llorens em va donar una oportunitat de pujar al primer equip, el curs 2010-11, el fet que jo pogués donar el títol de la Copa de la Reina [amb un gol al minut 107 de la pròrroga contra l'Espanyol] va significar un moment de transició: estic fent les coses bé, penso que puc ser un referent i vull arribar a competir a nivell de Champions, però mai m’hauria imaginat que després de marxar al Llevant podia tornar. Sí que tenia la porta oberta perquè era una mena de cessió en la qual marxava, jugava i em formava. Les coses van acabar sortint bé, aquest any he debutat amb l’absoluta amb la confiança del Jorge Vilda [actual seleccionador espanyol] i això és molt important. T’adones que es pot viure de la pilota, però que ningú et regala res. En aquest sentit, jo sóc molt ambiciosa i em marco objectius molt alts.

Què va suposar la cessió al Llevant?

Una transició de forma tan positiva que crec que va ser un pas importantíssim perquè ara estigui consolidada com a titular al primer equip i a la selecció espanyola. Saber el que és l’exigència durant tants minuts, no és el mateix al Barça, on tens moltes més probabilitats, ja que tens la pilota, que estar 90 minuts sense pilota, tenir-ne una i ficar-la. Això canvia moltíssim. Després, a nivell tàctic era un constant mètode d’entrenament. Era tota l’estona estratègia, saber com formar, moviments, aspectes que necessiten totes les jugadores petites. Potser gent que ara marxa del Barça o d’altres equips és perquè no han tingut la possibilitat de formar-se i poder estar aquí consolidades. N’hi ha que encara són molt joves i han de recórrer molt de món. Va ser un canvi molt positiu que recomanaria a les nenes joves: que marxin, tinguin minuts i tornin consolidades.

El reforç de confiança també devia ser molt elevat, no?

Sí, passes d’estar a un Barça, on jugues i ets important, però busques més minuts. En aquell moment hi havia la Sonia Bermúdez i era molt complicat competir-hi. Sí que aprens, et formes i valores el fet d’estar al Barça, però quan marxes al Llevant, passes a ser el referent de l’equip, has de competir, donar la cara per l’equip, i això fa que tiris de galons i adquireixis tot el que has assolit més l’experiència. Això és un pas fonamental.

Molts nens creixen amb el somni o desig d’arribar a ser famosos i rics. En el cas de les noies, passa el mateix?

Les noies a dia d’avui cada vegada tenen desitjos més elevats. Anys enrere era difícil, però ara ha canviat moltíssim. El fet que el futbol femení s’estigui fent professional, que ara la Lliga estigui apostant d'aquesta forma i que poc a poc hi hagi aquest rebombori, ho està canviant molt. L’objectiu que es marquen les noies a dia d’avui és poder disfrutar de la pilota i poder viure d’això.