"Guanyar títols et permet aprendre a celebrar-los": les opinions de la premsa esportiva

BarcelonaSanti Nolla, a 'Mundo Deportivo': "Alves és gran, però no és Xavi. El Barça es juga els dos partits més importants de la seva història recent en les dues pròximes setmanes i és necessari que l'equip camini per les vies estimulants. Ja hi haurà temps a partir del set de juny de començar les curses electorals i donar publicitat a les decisions complexes".

Josep Maria Minguella, a 'Mundo Deportivo':"El Barça campió, Luis Enrique no vol parlar del seu futur, ho posposa a final de temporada, amb la qual cosa es produeixen interpretacions de tota mena. Seria bo que seguís i, en conseqüència, molt dolent que marxés. Seria com tallar de cop una feina que té molt bona pinta i futur".

Joan Vehils, a 'Sport': "Messi i Luis Enrique van escollir el millor dia per demostrar a tots els barcelonistes i als anticulés que les seves discrepàncies personals són aigua passada. Mentre els jugadors s'abraçaven i es feien fotos amb Xavi, Messi es va apropar a la banda, va xocar la mà amb el seu entrenador i els dos es van abraçar. Ni es van fer un petó ni es van recrear en la trobada, però tampoc feia falta. La imatge de cordialitat entre el crac i el tècnic suposa un respir per al barcelonisme".

Albert Masnou, a 'Sport': "Dani Alves té programada una roda de premsa en la qual donarà per acabada la seva etapa de set temporades al Barça. L'adéu no serà tant emotiu com el de Xavi perquè les circumstàncies no són les del de La Masia. Alves no volia marxar, ni li van oferir la renovació, ni és capità i ni va jugar contra el Deportivo. Alves abandonarà el club i, presumiblement, no serà amb bones paraules per una directiva que, entén, l'ha maltractat".

Carlos Carpio, a 'Marca': "Els que de debò manen al Madrid, Florentino Pérez i José Ángel Sánchez, consideren que Carlo Ancelotti ha acabat, que el seu temps a la banqueta del Madrid està tan esgotat com ho estaven els jugadors per falta de preparació física".

Sergi Pàmies, a 'La Vanguardia': "Un dels avantatges de guanyar títols és que et permet aprendre a celebrar-los i a gestionar el risc de l'eufòria. La seqüència de resultats obtinguts fins ara obligava al Barça a no desentendre's dels seus compromisos pendents i, al mateix temps, a no regatejar-li a l'afició una celebració digna d'aquest nom. L'homenatge a Xavi ha estat el millor aglutinador possible de l'alegria. Al centrar-se bona part de la festa en una emoció individual, l'equip ha pogut mantenir cert nervi competitiu".