Abelardo recupera la determinació dels tercers entrenadors

Barcelona“És un punt d‘orgull d’uns jugadors que no s'ho han passat bé i no tenen una situació fàcil. Estic segur que els pericos estan orgullosos de l’equip. És un punt d’inflexió”. Abelardo Fernández n’ha tingut prou amb un partit per tornar la fe i la il·lusió a un Espanyol que veu la salvació força més a prop que abans de tancar el 2019, després de caure a Leganés. Malgrat que l’equip continua ocupant l'última posició de la classificació al final de la primera volta, la bona actuació oferta contra el Barça i el fet de tenir rivals no gaire lluny a la classificació, com el Leganés i el Mallorca, mantenen viva la flama entre una afició que sap que els equips que acaben la primera volta amb tot just onze punts solen baixar a Segona.

Però el tècnic asturià ha recuperat la determinació amb què van arribar a l’entitat blanc-i-blava els anteriors vuit tercers entrenadors, és a dir, els tècnics que van arribar quan ja n’havien fet fora dos la mateixa temporada. Tots ells van recollir un Espanyol a punt de caure a l’abisme, i sis van aconseguir l’anhelada salvació. A més, també sis es van estrenar puntuant.

Abelardo ho va fer emulant el que havia aconseguit l'últim tercer tècnic en un mateix curs de l’entitat espanyolista, Mauricio Pochettino, que el 2008-09 va debutar empatant a casa en un derbi. L’argentí ho va fer amb un 0-0 a la Copa, mentre que l’asturià va dirigir un 2-2 a la Lliga. A tots dos també els uneix que van agafar l’Espanyol a cinc punts de la salvació. Pochettino el va deixar a cinc del descens després d’una exitosa segona volta en què va firmar 32 dels 57 punts en joc (56%). Mig segle abans, el gallec Odilio Bravo (1954-55) va salvar els periquitos amb comoditat –a sis punts del descens– després d’un tram final de curs en què va firmar 12 dels 26 últims punts (46%). Els seus dos predecessors només n’havien sumat 14 de 34.

El caràcter, imprescindible

Dels tercers tècnics que ha tingut l’entitat fins ara, només Julián Arcas (1961-62) i José María García de Andoin (1988-89) no van poder evitar que l’Espanyol baixés a Segona. Separats per gairebé tres dècades, aquests dos entrenadors compartien un aspecte: no havien dirigit cap partit de Primera abans d’assumir les regnes del conjunt blanc-i-blau. El primer va obtenir 18 dels 30 punts (60%) en joc, mentre que el segon es va quedar en 8 de 18 (44,4%). Tots dos, però, van acabar firmant el descens després de caure eliminats pel Valladolid i el Mallorca, respectivament, a la promoció de descens. La falta d’experiència a l’elit com a tècnics no va suposar més endavant cap impediment per a dos entrenadors més: Paco Flores i Pochettino. “Estic convençut que, amb la plantilla que tenim, amb treball, els resultats arribaran i no tindrem cap mena de problema”, va dir el primer, que venia del filial, en la seva presentació. Firmant 24 dels 28 punts possibles (85%), va deixar l’Espanyol a sis punts del descens. “Coneic molt bé la situació i el sentir de la gent que estima aquesta institució. Demano el suport de tots els que som aquí. Tenim un projecte molt bonic en aquest estadi i l'hem de tirar endavant com sigui”, va apuntar l’argentí, que només havia dirigit l’equip femení.

Però Flores i Pochettino van aportar un caràcter semblant al que també van mostrar tècnics experimentats. “Però vosaltres sou bons o no? Definiu-vos. Si ho sou, per què va tan malament l’equip?”, va deixar anar a la plantilla Javier Clemente el 2003. Poca estona després, va tornar al filial Jarque, Coro i Crusat. “No vinc a salvar a l’Espanyol, són els jugadors els que ho han de fer. Jo només els puc orientar, i que consti que amb mi el qui no treballa no juga”, va aclarir. El basc va ser el tercer tècnic d’urgència en dues temporades, i en totes dues va complir l’objectiu: 24 de 40 punts (60%) en la primera (1991-92) i 33 de 72 (54,8%) en la segona (2002-03). Clemente és qui va agafar les regnes de l’equip amb més experiència a les banquetes de Primera, 437, una xifra semblant a la d’un Ricardo Zamora (406 el 1960-61) a qui si que li va servir fer un 8 de 18. Abelardo assumeix el repte amb 49 anys i 120 partits dirigits després d’un derbi que pot marcar la seva etapa a Cornellà-El Prat.