Òscar Cadiach, una vida a 8.000 metres
L'alpinista de Tarragona ha culminat la sèrie amb el Broad Peak del Pakistan i es converteix en el primer català a fer els 14 vuitmils sense oxigen artificial
BarcelonaEl que va començar al Pakistan acaba al Pakistan 33 anys més tard. L’any 1984 l’alpinista català Òscar Cadiach coronava el Nanga Parbat, el primer dels catorze vuitmils de la seva vida. Ahir, a primera hora del matí, quan faltaven pocs minuts per a les 9 hora catalana, tancava el cercle fent el cim al Broad Peak, l’última fita, una muntanya que se li ha resistit durant gairebé quatre anys.
D’aquesta manera, el tarragoní s’ha convertit en el primer català que ha fet els 14 cims més alts del món, que superen els 8.000 metres d’altitud, sense necessitat d’oxigen artificial. Fa tot just un mes, era Ferran Latorre qui aconseguia tancar el seu cercle particular a l’Everest, en una ascensió en la qual va necessitar durant l’últim tram l’ajuda d’oxigen addicional. Dos camins paral·lels, a vegades entrecreuats, que situen l’alpinisme català al cim dels cims: només una quarantena de persones han completat els 14 vuitmils, la meitat sense necessitat d’ajudes.
Quatre anys d’intents
L’anunci el va fer ahir al matí el mateix Cadiach al programa El Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio: “Us estimo. Hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya, sempre amunt!” Unes paraules breus plenes d’emoció per anunciar que acabava per fi un dels seus grans projectes de vida. Cadiach, amb 64 anys, completava l’ascensió després de dues temptatives fallides aquest juliol, quan va haver de tornar al camp base per culpa de l’acumulació de neu i el cansament en la primera, el dia 10, i per culpa del vent en la segona, només una setmana més tard.
Aquest cop l’escletxa es va obrir i ho va aprofitar per coronar, després de prop de 14 hores de ruta, els 8.047 metres del Broad Peak. L’atac definitiu l’havien iniciat des del camp III, a 7.200 metres d’altitud, dimecres a la tarda. El grup era de vuit persones. Amb Cadiach hi anaven el pakistanès Mohamed Ali Sadpara, el turc Tunc Findik i el portador Iosuf, i se’ls va unir una altra expedició formada per dos americans, un polonès i una xinesa.
Feia quatre anys que Cadiach ho intentava. El 2014, just 30 anys després d’haver coronat el Nanga Parbat, va quedar-se a només 20 metres de poder rubricar la gesta. L’any següent ho va tornar a intentar sense èxit. Quan ascendien cap al cim van haver d’avortar l’expedició per culpa d’una sèrie d’allaus que van endur-se la vida d’un portador pakistanès i van ferir dos alpinistes més. Tot i que cap membre de l’expedició de Cadiach va resultar ferit, la japonesa Sumiyo Tsuzuki, que compartia permisos amb el català, va quedar ferida greument, amb problemes a l’espatlla i una greu ferida oberta al peroné. L’equip de Cadiach va participar en un complex rescat de moltes hores, durant el qual van haver d’aguantar cinc allaus més. La metge Anna Pujol, que formava part de l’equip de l’alpinista tarragoní, va assistir la japonesa al camp base fins que l’helicòpter pakistanès va poder evacuar-la a un hospital, una operació que no va ser fàcil per culpa del mal temps. “Tot l’equip es va organitzar per portar aliments al camp avançat que vam improvisar a la muntanya, amb una tenda on la vam col·locar a ella. Vam decidir posposar el cim fins que fos rescatada -recorda l’Anna-. Coneixent l’Òscar sé que és un projecte personal, sense rivalitat, ni pensant qui l’ha dut a terme abans. El volia dur a terme, arribant sa a casa, amb experiències a la motxilla, que al final és el que compta”.
L’octubre del 2016 Cadiach ja va haver de cancel·lar una expedició per intentar fer el cim. A última hora li van comunicar que no podria disposar d’un oficial militar d’enllaç a Islamabad, un requisit obligatori per a totes les expedicions. Aquesta figura els havia d’acompanyar durant tot el recorregut, però com que no ho tenia garantit ja no va volar cap al Pakistan. Uns mesos abans, el juliol del 2016, tampoc va poder fer l’assalt definitiu al Broad Peak.
Cadiach, que va rebre la Creu de Sant Jordi l’any passat, ha sigut un dels pioners en l’alpinisme a Catalunya. El 1985 va ser el primer català a coronar l’Everest, acompanyat de Carles Vallès i Antoni Sors. Ho van fer amb oxigen artificial, cosa que va portar-lo el 1993 a repetir l’aventura sense necessitat d’ajuda. Després van anar caient els cims: Shisha Pangma, Cho Oyu, Makalu, G-2, Lhotse, Manaslu, Annapurna, Dhaulagiri, K-2, Kangchenjunga i G-1.