Machín, destituït del pitjor Espanyol de la història

BarcelonaA les portes de les festes nadalenques, la tempesta que pateix l’Espanyol ha arrossegat un altre cessament, el segon tècnic d’aquesta convulsa temporada. Pablo Machín s’uneix a David Gallego, Roger Guasch i Òscar Perarnau com a càrrecs acomiadats –o degradat, en el cas de l’últim– per la crisi esportiva que viu l’entitat, la pitjor de l’era Chen Yansheng. Amb Machín també marxen els integrants del seu cos tècnic: Jordi Guerrero, Jordi Balcells i Carles Martínez. “El club ha pres aquesta decisió fruit del rendiment esportiu del primer equip i amb la clara voluntat de reconduir la situació actual del conjunt blanc-i-blau a la Lliga”, ha explicat l’entitat en un breu comunicat.

El preparador sorià i els seus ajudants cobraran la part del salari corresponent al que els quedava d’aquest curs i tot el següent. Com que es tracta d'indemnitzacions, aquests diners no es restaran del límit salarial del club. Sí que ho farà el que cobri el nou entrenador, que encetarà el 2020 amb la difícil missió de reanimar el pitjor Espanyol de la història a aquestes altures: mai abans, en les Lligues en què les victòries compten tres punts, els blanc-i-blaus en sumaven tan pocs, 10 després de 18 jornades. L’únic precedent equiparable és el del 1991-92, quan també s’havien obtingut dues victòries i quatre empats (8 punts, aleshores) però s’havien marcat 17 gols i encaixat 25. Ara en porten 12 a favor i 34 en contra. Aquell Espanyol, per cert, es va salvar.

Ara, tot i tenir la salvació a cinc punts –més per demèrits dels rivals que per mèrits propis–, les sensacions conviden a pensar que l’Espanyol està encaminat a bufar les espelmes del seu 120è aniversari a Segona, categoria que no trepitja des de fa un quart de segle. Fins i tot en les quatre temporades en què els blanc-i-blaus van perdre la categoria sumaven més punts que ara: 13 la temporada 1961-62; 14 la 1968-69; 11 la 1988-89 i 17 la 1992-93. “La distància no és insalvable”, va apuntar Machín, que s’ha acomiadat del club amb una carta: "En tot moment he fet el que he considerat millor per a l'equip i per al club. Tot i això, a vegades en el futbol un bon treball no equival a bons resultats, però hem de seguir endavant. Heu de seguir endavant. Hi ha temps per aconseguir l'objectiu i els reforços ajudaran. Molta sort, periquitos".

El tècnic sorià deixa l’Espanyol havent sumat 5 punts de 30. Exceptuant el cas de l’interí Juanjo Díaz (tres derrotes en tres partits en el tram final del 1992-93), mai abans un entrenador espanyolista havia sumat un percentatge de punts tan baix (16%). Machín s’uneix a Jaume Sabaté, Raúl Longhi, Marcelo Bielsa i Ljubomir Petrovic com a entrenadors amb una sola victòria al capdavant de l’Espanyol. No en van assolir cap Milorad Pavic, Juande Ramos i José Manuel Esnal Mané. Malgrat tot, el sorià deixa l’equip classificat per als setzens de final de l’Europa League i per a la segona ronda de la Copa del Rei.

Cal encertar amb els reforços

Machín no ha sabut treure suc a una plantilla amb moltes mancances. “Necessitem homes de veritat, no pipiolis”, va deixar anar després de la derrota contra l’Osasuna. Setmanes abans ja havia advertit que a l’estiu no s’havia substituït prou bé la baixa de Borja Iglesias. El pròxim mercat hivernal serà un dels més importants de la història del club. S’acumula la feina als despatxos d’un Espanyol que busca un director general, un entrenador i diversos jugadors que ajudin a evitar el desastre majúscul.

La prioritat és portar un davanter golejador –Raúl de Tomás, del Benfica, és el preferit–, i a partir d’aquí reforçar altres posicions. Ara mateix queden dues fitxes lliures, cosa que obligarà a donar sortida a més d’un jugador si es vol portar més de dos reforços. 11 blanc-i-blaus acaben contracte al juny, i la majoria d’ells difícilment seguiran la pròxima temporada. No és descartable que el club en convidi alguns a buscar-se una sortida aquest mes de gener. Corchia, Ferreyra i Piatti són els millors col·locats.

Novena temporada amb tres tècnics

Amb Machín, l’Espanyol no va aconseguir retrobar-se amb les victòries ni amb el bon joc, dos aspectes que necessitarà corregir amb el nou tècnic, que podria ser anunciat aquest dimarts. El ventall de noms estudiats és força ampli, si bé es busca un perfil que, qüestions futbolístiques a part, aporti lideratge i un reforç psicològic. Durant la jornada d’aquest dilluns, l’àrea esportiva ha sondejat i negociat amb diversos candidats. L’objectiu és que l’escollit tingui com més temps millor per poder preparar el primer compromís del 2020, el derbi contra el Barça.

L’actual temporada, per cert, serà la novena en què l’Espanyol tindrà tres entrenadors. El primer cop que va passar va ser el 1954-55, amb Alejandro Scopelli, José Espada i Odilio Bravo. Aquesta situació es va repetir els cursos 1960-61, 1961-62, 1988-89 (aquests dos van acabar amb descens a Segona), 1991-92, 1996-97 i 2002-03. L’últim precedent va ser fa una dècada, el curs 2008-09, amb Tintín Márquez, José Manuel Esnal Mané i un Mauricio Pochettino que, tot i ser econòmicament inassumible, és el gran desitjat per l’afició, que el considera el perfil idoni.