Pablo Torre està verd, però verd esperança: els apunts en calent del Viktoria-Barça

BarcelonaTriomf del Barça contra un voluntariós Viktoria Pilsen en l'epíleg de la Champions per als blaugranes. Ferran Torres i Pablo Torre van ser els protagonistes principals d'una vetllada amb llums i ombres en terres txeques. A continuació, uns apunts en calent.

Gols sanadors. A més de 2,8 milions per a les arques blaugranes, la visita a Pilsen va oferir diverses lectures. En clau positiva, ovació merescuda per al paper de Ferran Torres en la posició habitual de Lewandowski: el valencià va sumar dos gols de pur davanter d'àrea. També aplaudirem la notable demostració d'Iñaki Peña, protegit pels pals i autor d'un parell d'aturades de mèrit. Ara bé, si el porter alacantí va intervenir tant, va ser en part considerable per la deficient prestació de la dupla Piqué-Alonso a l'eix central. Serà una anomalia tornar-los a veure compartint línia en un onze inicial. Malgrat el gol matiner del madrileny, la seva mescla defensiva amb el barceloní no va ser concloent.

Kessie, millor que Pablo Torre? L'actuació de l'ivorià al pivot va ser correcta. Sense brillantor i sense traques fins que es va lesionar. No pot dir el mateix Torre, que va combinar detalls encoratjadors (golàs inclòs) amb badades pròpies d'un debutant en l'elit. El jugador càntabre, que no va anar cedit al Racing per la data de formalització del seu fitxatge pel Barça, té capacitats per progressar en el joc de posició i oxigenar més sovint Pedri i Gavi. Així ho va confirmar a Pilsen, on també va cometre una errada greu en una sortida de pilota i va fer el penal de passerell que va provocar la primera diana local. Està verd, sí, però verd esperança.

Bellerín, com Adama. Encara que corri el mantra que Xavi té a disposició "tot el que va demanar", cal recordar una vegada i una altra que no és així. Els seus precs sí que van servir perquè Laporta renovés Dembélé i Sergi Roberto i perquè fes un esforç per portar Kounde, però no perquè Azpilicueta es vestís de blaugrana. Com que es van prioritzar fitxatges de club com Raphinha o Kessie, la solució d'última hora per al lateral dret va ser Bellerín, que va firmar per un any i, de moment, convenç més pels seus looks i les seves posicions polítiques que no pas per com juga. El seu cas recorda el d'Adama, un altre fruit de La Masia que no va fer el pes a l'entrenador. Una llàstima.

Poca conya amb el futbol portuguès. S'acaba una fase de grups de la Champions que ha vist les eliminacions del Barça, l'Atlètic de Madrid i el Sevilla. No ha passat res d'igual en els últims anys. Tebas ha regat la majoria dels clubs de la Lliga amb els polèmics fons de CVC, però la realitat mostra una fotografia preocupant del futbol estatal a la màxima competició continental. Tan sols el Reial Madrid, vigent campió, hi sobreviu. La Lliga no només surt perdent en la comparació amb altres potències europees com la Premier League, la Serie A i la Bundesliga, sinó que també veu com el futbol portuguès ha colat dos dels tres participants (Porto i Benfica) als vuitens de final. Per fer-s'ho mirar.