La mà decisiva d'Ayuso en el primer clàssic de Flick

BarcelonaLamine Yamal i Kylian Mbappé seran els grans reclams futbolístics dissabte sobre la gespa del Santiago Bernabéu en el que serà el primer clàssic del davanter francès i del nou entrenador del Barça, Hansi Flick. Però les estrelles blaugranes i madridistes no seran les úniques que participaran en el partit que decidirà el lideratge d’aquesta jornada. A la llotja no hi faltarà la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que també hi jugarà un paper important.

El motiu? Les polítiques fiscals impulsades pels darrers governs populars a Madrid permeten que empreses i clubs que paguen sous milionaris als empleats –en aquest cas, futbolistes– tributin bastant menys impostos dels que s’exigeixen a Catalunya. A la capital espanyola fan falta menys diners per pagar el mateix sou a un jugador professional que cobri més de 300.000 euros. Un futbolista que visqui a Catalunya haurà de pagar aquest any el 24,5% del seu sou a l'Estat i un 25,5% a la Generalitat. És a dir, que un 50% del sou brut el destinarà a impostos. A la comunitat presidida per Díaz Ayuso, el tram estatal és el mateix, mentre que l'autonòmic cau fins al 20,5%. Allà, un futbolista només ha de pagar, per tant, un 45% d'impostos pel seu sou. Madrid és la comunitat amb un IRPF més baix per a la base més alta. La que aplica un percentatge més alt és el País Valencià, amb un 54%.

Aquests cinc punts percentuals de diferència entre Madrid i Catalunya poden semblar una xifra petita, però el cert és que a la pràctica representa un estalvi més que considerable, sobretot tenint en compte que es tracta d’entitats que gestionen pressupostos milionaris. En el cas del Barça, amb més motiu, perquè els últims anys ha hagut de retallar la massa salarial. Per posar-ne un exemple: un jugador que cobri 10 milions d’euros nets costaria al club blanc 18,2 milions per temporada. Per mantenir el mateix futbolista, en canvi, el Barça n'hauria d'abonar 20.

Tenint en compte que les dues entitats mantenen masses salarials superiors als 500 milions, Florentino Pérez necessitarà invertir força menys que Joan Laporta per dissenyar la plantilla. Un greuge comparatiu si es considera que el límit salarial que imposa la Lliga afecta totes les entitats igual. I no només afecta els dos gegants de la Lliga: l’Atlètic, el Getafe o el Leganés també gaudeixen d’un règim fiscal que els és més favorable del que tenen l’Espanyol o el Girona.

La ‘llei Mbappé’: tindrà efectes reals al futbol?

L’ajuda de la Comunitat de Madrid als seus clubs podria anar més enllà els pròxims mesos si tira endavant el projecte de llei PL-3/2024 RGEP.16035, més conegut com la llei Mbappé. Aquesta proposta legislativa, que s’aplicarà amb caràcter retroactiu començant l'1 de gener del 2025, podria incrementar encara més les diferències entre clubs. Aquesta iniciativa, impulsada pel govern de Díaz Ayuso per “fomentar l’atracció de capital i talent estrangers a la Comunitat de Madrid”, permet desgravar un 20% de l'IRPF a contribuents que hagin residit fora d’Espanya durant els últims cinc anys, que es domiciliïn fiscalment a Madrid i compleixin una sèrie de requisits”, segons especifica el text, actualment en tramitació parlamentària.

Quins són aquests requisits? “En primer lloc, el jugador hauria d’establir la seva residència fiscal a Madrid i fer una inversió el primer any”, explica a l’ARA Jorge Montes Gutiérrez, advocat especialista en dret esportiu del despatx Domingo Monforte Abogados. L’expert, això sí, fa dos incisos: “La deducció només serà aplicable si el futbolista no ha residit a Espanya els cinc anys anteriors i sempre que mantingui la inversió durant un període de sis anys ininterromputs des que ha adquirit la residència fiscal a Espanya”. Si es deixa de complir algun dels requisits, es perd el dret a la deducció.

Seria aplicable a Mbappé? D’entrada, el francès no havia estat resident fiscal a l’estat espanyol fins ara. A més, en tindria prou amb allargar un any més el contracte amb el club blanc, que finalitza el 2029, per arribar als sis anys exigits. Per poder beneficiar-se de la deducció, encara li faltaria fer una inversió, que podria ser en el sector immobiliari, per exemple. Les úniques prohibicions són invertir en empreses domiciliades en un paradís fiscal o en entitats on el beneficiari tingui una participació directa, o a través de familiars, superior al 40%. Si compleix aquest últim requisit, la retenció del sou de Mbappé cauria al 20,5%.

Un exemple pràctic: si Mbappé cobrés 50 milions bruts per temporada, pagaria 12,25 milions d'euros a les arques de l'Estat. La diferència apareix al tram autonòmic. Si jugués a Catalunya, pagaria 12,75 milions a la Generalitat i tindria un sou net de 25 milions. En canvi, a Madrid només pagaria 10,25 milions per un tram estatal que es podria arribar a deduir si fa inversions a la comunitat. És a dir, que podria arribar a pagar només 12,25 d'impostos directes. Menys de la meitat dels que hauria pagat a Catalunya. Ayuso ja ha marcat el primer gol.