Els pares al camp del futbol
El nen no en té cap culpa. És del 2016. Per tant, té entre 7 i 8 anys. He dubtat molt si havia de parlar-ne, però és un exemple més del problema que podem representar els pares al futbol. I parlo en primera persona perquè soc pare de nens federats, i a vegades m'he equivocat en el missatge que he llançat als meus fills durant i després d'un partit. La setmana passada va córrer un vídeo d’Instagram en el qual un nen vestit amb la samarreta de l’Europa parlava de les dificultats que havia tingut aquesta temporada, i que per això havia decidit canviar d’equip per anar-se’n a un club "més gran". I, a més, remarcava que se n'anava a la màxima categoria. El nen llençava amb menyspreu la samarreta escapulada i a sota lluïa la de l'etern rival, el Sant Andreu. Les xarxes es van omplir de comentaris aplaudint el vídeo, ràpidament el van reproduir desenes de milers de persones, fins que al cap d'unes hores va desaparèixer.
Com es pot exposar una criatura d'aquesta manera? Aquest nen podria quedar marcat allà on vagi. I ell no en té cap culpa. Hi ha massa pares que aboquen les seves frustracions als camps de futbol, fent-ho pagar als seus fills. O simplement pensen que els seus descendents són els escollits per fer-los milionaris. A Catalunya hi ha gairebé 200.000 jugadors i jugadores federats (al bàsquet, per exemple, són 83.000). D'aquests, un grapat, unes poques desenes, arribaran a guanyar-se bé la vida a través del futbol. De la resta, uns quants centenars acabaran en algun equip amateur, i la majoria penjaran les botes quan perdin la il·lusió o continuaran mostrant les seves misèries amb quaranta anys en una lliga de futbol 7. En dono fe. Estimats pares, de Lionel Messi només n'hi ha un. Hi ha més probabilitats a la loteria.
Dit això, que quedi clar que no estic en contra de l'exigència i la competitivitat. Ben entesa, pot ajudar per a altres facetes de la vida. Si no perjudica el rendiment escolar, aprendre disciplina i la cultura de l'esforç que comporta l'esport pot ajudar a créixer com a persona. Un vestidor és un excel·lent microunivers per aprendre sobre la vida. Lideratge, jerarquia, companyerisme... i sobretot implicació i saber lidiar amb els fracassos. Només un guanya. Però, voler el millor per al teu fill, demanar-li que s'esforci, creure-hi, no justifica molts dels comportaments que es veuen cada cap de setmana als estadis de tot el país. Baralles entre familiars, nens plorant per les escridassades des de la banda, entrenadors increpats pels pares del seu propi equip, àrbitres amenaçats... Actituds que el dia de demà els nens reproduiran.