París demostra que uns altres Jocs Olímpics són possibles

Enviat especial a ParísParís torna a la realitat. Després d’uns dies en què gairebé tot ha sortit rodó, la capital francesa torna a les intrigues i debats polítics. "Crèiem que érem una nació de rondinaires enfrontats i ara som tots al mateix equip", va dir diumenge, optimista, el president del comitè organitzador dels Jocs, Tony Estanguet. Emmanuel Macron va intentar treure profit de l’èxit i va afirmar que "França, quan està unida, sap fer grans coses". "Hi ha un perdedor, l'esperit de derrota. Tots els que ens explicaven des de fa set anys que era una bogeria acollir els Jocs Olímpics", va afegir. A l'estació de tren de Lió, milers de persones agafen el tren per deixar la ciutat. El Jacques, un home de Narbona que va comprar entrades per veure l'atletisme i el bàsquet, també torna a casa. "Tinc la sensació que aquests dies no he estat a França –diu rialler–. Tot estava net, la policia era simpàtica, tothom somreia", afegeix.

Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional, va evitar parlar de "millors Jocs de la història", però va definir la cita francesa com "els Jocs de la nova era". Després del desastre de Tòquio per culpa de la pandèmia i els greus problemes per trobar seus per als Jocs d’Hivern, el COI necessitava una cita així seguint uns eixos clars: pressupostos inferiors que altres anys, paritat home-dona, menys contaminació i allunyar-se del model de fer moltes obres gegants, cares i, en molts casos, gens necessàries. Els Jocs de París han revaloritzat l’olimpisme creant una estranya onada d’optimisme en aquests temps crispats. Han sorgit nous ídols esportius, s'han cuidat els esports clàssics fent espai a noves disciplines i, especialment, han creat una iconografia pròpia amb París sent el millor escenari possible. "Los Angeles s’equivocarien, si el 2028 imiten París. Ha de fer seu l’esperit d’uns Jocs nous, però a la seva manera", deia Bach.

Els Jocs de París han acabat amb un rècord de 9,5 milions d’entrades venudes que contribuiran a fer que el pressupost, que ha estat finançat en un 95% per diners privats, quedi equilibrat. Un èxit, ja que els Jocs solen canviar les ciutats, però generant pèrdues. Que l’estat no hagi perdut diners és tot un èxit i Macron en treu pit. L’alcaldessa socialista de París, Anne Hidalgo, també. La ciutat queda millorada amb espais remodelats, més carrils bici i, en un futur pròxim, el Sena més net. Part del llegat dels Jocs són les grans obres fetes per connectar tots els estadis a la xarxa elèctrica del país, per evitar fer servir els generadors dièsel altament contaminants que solen haver-hi als estadis. El govern, de fet, s'ha compromès a ajudar a finançar treballs similars per a 300 estadis més a tot el país. S'han creat gairebé 100 quilòmetres de carrils bici, la vila olímpica es convertirà en la llar d'unes 6.000 persones, una quarta part serà habitatge social, i s'han fet ponts i estacions de metro per connectar millor zones marginals que quedaven aïllades.

Segons Estanguet, s'ha superat amb escreix l'anterior rècord d'entrades venudes en uns Jocs, que es va donar el 1996 a Atlanta, amb 8,3 milions. "A nivell d’audiències ha passat el mateix. Hem passat anys lluitant contra els pessimistes que deien que seria un desastre. I l’elecció d’espais històrics ha permès que tothom volgués veure els Jocs", afegia Estanguet, que explicava que va rebre un missatge de la cadena nord-americana NBC, el gran difusor dels Jocs als Estats Units, en què li deien que no havien vist mai res semblant.

L’olimpisme surt reforçat, havent evitat la major part de polèmiques polítiques. S'han viscut moments tensos, com les crítiques a una suposada befa religiosa a la cerimònia inaugural, la indignació de certs països al veure petons entre persones del mateix sexe, el risc de voler fer nedar els atletes al Sena quan encara no estava net o les acusacions dels nord-americans als xinesos per suposat dopatge. Curiosament, l’Agència Mundial contra el Dopatge només ha trobat proves d’irregularitats precisament als Estats Units. La pugna entre els dos gegants per dominar el medaller ha estat apassionant, amb altres estats brillant, com el Japó, Austràlia, Nova Zelanda o Itàlia, mentre que nacions com Alemanya han fet els seus pitjors Jocs en dècades, Finlàndia ha viscut els pitjors jocs de la seva història i Espanya no ha complert les expectatives. Alejandro Blanco, el president del Comitè Olímpic Espanyol que esperava acostar-se a les 30 medalles, es queixava de manca de diners públics.

Ara l’olimpisme entra en un cicle de quatre anys durant el qual al mig es viuran els Jocs d’Hivern de Milà - Cortina d’Ampezzo. Los Angeles ja treballen en una cita que s’espera ben diferent. En l’estil, una mica de Hollywood, com ja es va veure diumenge. La ciutat californiana, seguint les noves consignes del COI de no fer obres faraòniques, no farà ni una instal·lació nova i les reaprofitarà totes, incloent-hi un gran estadi de futbol americà que passarà a ser per uns dies la piscina més gran del món. Serà una cita en la qual el 100% dels diners seran inversions privades, i que arribarà després del Mundial de futbol del 2026, que es farà especialment als Estats Units, però també a Mèxic i al Canadà. Però uns Jocs són diferents, en una sola ciutat i amb uns aficionats menys violents. Los Angeles copiaran el model de finançament privat que va funcionar el 1996 a Atlanta, tot i que aquells Jocs van ser un èxit econòmic i un desastre organitzatiu, amb caos de mobilitats i un atemptat d’extrema dreta que va deixar dos morts. La idea és un pressupost de gairebé 7.000 milions de dòlars gràcies a acords de patrocini, venda de llicències, entrades i la contribució del COI, que rondarà els 1.800 milions de dòlars.

A Los Angeles es farà una nova revolució del programa amb esports com el beisbol, el softbol, el criquet, el futbol americà (en la seva versió futbol flag), el lacrosse i l'esquaix, tots ells a proposta dels organitzadors i només per a aquesta edició. El breaking, novetat a París, ha quedat descartat. A més, dos esports tan clàssics com el rem i el pentatló modern s'actualitzaran a Los Angeles. El primer afegirà al calendari de proves l'esprint de platja; el segon substituirà la part tradicional d'hípica per una carrera d'obstacles. Los Angeles han anunciat que intentaran potenciar el transport públic en una ciutat que no té una xarxa eficient com la de París creant carrils de bus provisionals o demanant aquells dies a les empreses que facin teletreball, per no col·lapsar les carreteres.

Un dels dubtes serà veure si entra la boxa. Ara mateix el COI no ho farà efectiu, excepte si es funda una nova Federació Internacional sanejada, ja que l’actual ha estat acusada de corrupció administrativa i esportiva. De fet, darrere de les acusacions de tenir gens masculins a dues boxejadores durant els Jocs de París hi hauria aquesta Federació proscrita. Serà una de les carpetes que queden oberts als despatxos del COI, on en pocs mesos s'ha passat de la por a l'eufòria. Gairebé tot ha anat bé, al final, de la seguretat a l'esport. Fins i tot la mascota Phryge, ben criticada quan la van presentat, s'ha esgotat a les botigues. Com li va passar a en Cobi el 1992, ha passat de no ser compresa a ser estimada.