París es prepara per a (potser) l'últim ball de Rafa Nadal

Barcelona“Preferiria perdre la final si a canvi em donessin un peu nou. El dolor que pateixo cada dia et canvia la vida. Quan acabi la meva carrera tindré una vida al davant i voldria gaudir-ne, fent esport amb els amics, per exemple. Ara mateix, això és una incògnita”. Rafa Nadal va fer emmudir Roland Garros quan va pronunciar aquesta frase, després d’accedir a la final del seu Grand Slam favorit, el de París. Ja fa mesos que es parla del futur del manacorí, que precisament divendres complia 36 anys. Les lesions li fan la guitza i la del peu, la més delicada, l’obliga a jugar infiltrat gairebé a cada partit. Per això, cada vegada que disputa un torneig, el públic es pregunta si serà la darrera vegada que el veurà en actiu.

Rafa Nadal, el tenista masculí amb més Grand Slams de la història, 21, s’ha guanyat el dret de decidir el seu futur. També és amo dels seus silencis, i de moment no ha dit res en públic. Des del seu entorn, però, admeten que la retirada pot ser imminent. I no es descarta, fins i tot, que pugui acomiadar-se a la pista després de la final. Però només són especulacions. L’única certesa és que, passi el que passi a París, Nadal s’agafarà un descans i es perdrà el torneig de Wimbledon. La resta és una incògnita.

Nadal ha viscut cada partit de Roland Garros com si fos l'últim

A l’entorn del tenista manacorí reconeixen que cada vegada li costa més competir al màxim nivell. No perquè hagi perdut forma física, sinó pel dolor. Ningú sap què hauria passat si a les semifinals Alexander Zverev, retirat per lesió a les acaballes del segon set després de relliscar i torçar-se el turmell, hagués pogut acabar el partit amb normalitat. No ha estat casualitat, doncs, que cada partit d’alt voltatge en aquest Roland Garros hagi tingut una prèvia majestuosa, com si hi hagués la por que aquella hauria pogut ser la darrera vegada que jugava a la Philippe Chatrier. Va passar abans dels quarts de final, contra Novak Djokovic, i abans de les semifinals contra Zverev. “Guanyar és bonic, et dona una adrenalina momentània. Però la vida és més important que qualsevol títol”, deia abans de la final en què s’enfrontarà, curiosament, a un alumne de la seva acadèmia: el noruec Casper Ruud (15 h, Eurosport).

És la primera vegada que Ruud arriba a una final de Grand Slam. Es tracta d’un especialista en terra batuda, de 23 anys, que fins ara ha aconseguit 11 títols de l’ATP però que en els tornejos de primer nivell no havia pogut passar de la ronda de vuitens. Més enllà de la curiositat de ser alumne de Nadal, la falta d’experiència pot condicionar-lo en el partit, sobretot contra un rival que ha guanyat les 13 finals que ha disputat a París: contra Mariano Puerta (2005), Roger Federer (2006, 2007, 2008 i 2011), Robin Soderling (2010), Novak Djokovic (2012, 2014 i 2020), David Ferrer (2013), Stanislas Wawrinka (2017) i Dominic Thiem (2018 i 2019). 

Per contra, els 13 anys de diferència van a favor de Ruud. Malgrat que la progressió del noruec ha estat meteòrica -ha passat del 150 del rànquing, quan va entrar a l’acadèmia, al 8 actual-, hi ha certa unanimitat en assenyalar Nadal com el gran favorit... sempre que la necrosi crònica que pateix al peu no li comenci a fer mal a mig partit. En la retina més immediata, les imatges del torneig de Roma, en què va disputar el darrer set del partit de vuitens de final contra Denis Shapovalov totalment coix. Evidentment, va acabar perdent.

Rafa Nadal: 113 partits, 110 victòries i només 3 derrotes a Roland Garros

L’idil·li entre Rafa Nadal i Roland Garros va començar el 2005, l’any en què va debutar al torneig francès i en què va alçar-se amb el triomf. Des de llavors, mai ha fallat a la cita. Ha disputat totes les edicions, ha jugat 113 partits i n’ha guanyat 110, amb un benefici directe en premis que supera els 23 milions d’euros. Tan sols ha perdut tres enfrontaments. El 2009 contra Robin Soderling als vuitens de final i el 2015 i el 2021 contra Novak Djokovic, als quarts de final i semifinals, respectivament. L’altra edició en què no va guanyar, la del 2016, no li computa com a derrota: es va retirar per lesió abans d’enfrontar-se a Marcel Granollers als setzens de final.

L’expectació que genera Rafa Nadal és màxima. N’hi ha prou veient què va passar a les semifinals. Mentre al seu duel contra Zverev no cabia ni una agulla a les graderies, a l’altra semifinal entre Ruud i Martin Cilic no hi havia ni un terç de l’aforament. A la final, esclar, la Philippe Chatrier tornarà a estar plena com un ou. No hi faltarà ningú, ni el rei Felip VI. Qui sap si serà la darrera vegada que el podran veure jugar.