"Parlàveu de Montjuïc com si fos anar a Sibèria!"
Els primers mesos de l'exili es tanquen amb una assistència més baixa del previst i ingressos per sota dels pressupostats
BarcelonaA l'equip directiu del Barça no va agradar la manera com els mitjans parlaven del trasllat a Montjuïc. Que si el fred, que si era més complicat arribar-hi o que si la visibilitat no era prou bona. "Sembla que ens n'anem a Sibèria o ves a saber on", apuntaven des de la junta de Joan Laporta. Però cinc mesos després de l'estrena, en el Trofeu Joan Gamper amb el Tottenham, les dades d'assistència han confirmat els mals pronòstics. Contra l'Almeria tan sols hi van anar 34.471 espectadors, la xifra més baixa de la temporada. Esclar que era un dimecres feiner, contra el cuer, amb un Barça que arrossegava una mala ratxa de joc i resultats i que es disputava a les 7 de la tarda.
La baixa assistència de l'Almeria era previsible, però no la del dia de l'Atlètic de Madrid, quan es van registrar tan sols 34.568 aficionats a les graderies. "Més enllà del suport a l'equip, implica pocs ingressos, i en això tenim un problema", apunten des de les oficines del club. De fet, Joan Laporta reconeixia en una entrevista a Efe que no s'estava complint el pressupost en matèria d'estadi. Una sorpresa per a l'àrea econòmica: a l'entitat estaven convençuts que hi hauria bufetades per anar a Montjuïc, ja que es passava dels 100.000 seients del Camp Nou a un màxim de poc més de 50.000.
Els problemes van fer-se evidents a l'estiu, quan el Barça va posar a la venda un màxim de 27.000 passis de temporada. Amb la premissa que es vendrien com xurros, van augmentar notablement el preu amb relació al Camp Nou. La resposta va ser un vot de càstig, amb tan sols 6.000 peticions. La junta va fer marxa enrere i va rebaixar el cost un 50%. Així i tot, tan sols es va augmentar fins als 17.500 passis. "No hem complert l'objectiu", va admetre la vicepresidenta Elena Fort. Curiosament, ella havia estat una de les que s'havien oposat a l'augment dels preus, però pel seu rol de portaveu va haver de defensar la mesura davant de la massa social.
Els abonats han complert i, segons dades del club, fins a un 97% assisteixen regularment a l'estadi. El problema ve amb les entrades a la venda. El club comptava disposar-ne d'unes 25.000 per partit, però ara en té almenys 35.000. "Montjuïc no és el Camp Nou, no té tant atractiu i no suposa un al·licient per a molts turistes", admeten al Barça. L'excepció és el clàssic masculí contra el Reial Madrid, en què es va superar per poc la barrera dels 50.000 assistents (50.012). Al clàssic femení l'assistència va ser de 38.707.
Inicialment, el Barça preveia vendre fins i tot localitats sense visibilitat –perquè les tanques de publicitat impedeixen veure el terreny de joc– i instal·lar-hi pantalles perquè els aficionats poguessin seguir igualment el partit. Amb la poca demanda ja no se'n van habilitar i es van tapar les cadires amb lones. A més, el club va establir una política de descomptes de fins al 50% per als socis i del 25% per als residents a Catalunya. Aquest últim fet va permetre, el dia del derbi, que molts seguidors del Girona poguessin gaudir d'aquesta rebaixa per veure el seu equip guanyant al Lluís Companys.
El condicionant meteorològic a Montjuïc
Els primers mesos el ritme de vendes era bo, amb entre 20.000 i 25.000 tiquets per partit. Però amb el fred la quantitat ha baixat fins a 15.000. Deixant de banda el conflicte amb els abonats, el Barça va mantenir una política de preus similar a la que hi havia al Camp Nou, on les entrades tenien preus elevats, pensant sobretot en el públic estranger. En aquest últim cas el Barça va posar l'accent en el paquet d'entrades VIP, que donaven accés a localitats preferents i al càtering selecte. Aquestes localitats es venen per un preu que ronda els 400 euros per partit, però que es va enfilar fins a 2.450 en el clàssic. Un duel en què la facturació va elevar-se fins als 7 milions.
La mitjana d'edat ha baixat considerablement
La pressió per aconseguir ingressos va donar com a resultat les entrades Basic Plus, que per un recàrrec d'entre 35 i 45 euros garantia localitats de millor visibilitat. Això va provocar cert malestar entre els abonats, com va poder recollir l'ARA, ja que el club tendia a desplaçar els que havien comprat el passi a les localitats properes al córner, i deixava les més centrades per als que passaven per taquilla. L'OAB ha registrat una mitjana de 60 queixes per enfrontament en aquest sentit, una xifra que des del club es considera minoritària tenint en compte el volum d'abonats.
Però l'exili a Montjuïc també ha deixat coses positives. Una d'elles és un relleu generacional força notable a les graderies, amb públic que té una mitjana d'edat més jove i que és més proactiu. A més, la majoria espera que s'acabi el partit, al contrari del que passava al Camp Nou, on molts abandonaven la localitat al minut 70 o 80 per evitar trobar cues a la sortida. L'altre punt positiu és la bona logística per accedir i sortir del camp, amb els busos llançadora recollint aficionats a la plaça Espanya o als aparcaments de Fira Gran Via. Com admeten alguns aficionats, consultats per aquest mitjà, el problema va ser anar-hi per primer cop. Un cop conegut el recorregut, després tot ha anat com una seda.