El pas endavant d'Ilkay Gündogan i la gestió de les expectatives frustrades

BarcelonaNomés feia un parell de mesos que vivia a Barcelona quan Ilkay Gündogan va deixar rajar la seva frustració després que el Reial Madrid remuntés el clàssic de Lliga. "No he vingut aquí per perdre aquest tipus de partits". En un club com el Barça, en què els jugadors no acostumen a sortir gaire dels habituals tòpics postpartit, sentir parlar així un futbolista de la trajectòria de Gündogan va provocar un petit cisma. Internament es va resoldre fent pinya amb l'alemany i acordant que el missatge que s'havia d'enviar de portes enfora era que només havia volgut expressar la seva frustració després d'una derrota dolorosa. Gavi, amb unes declaracions més afins al seu tarannà volcànic, també havia sigut cristal·lí en el postpartit: "No podem estar així d'empanats".

Des de llavors, Gündogan ha mantingut un perfil públic més discret, tot i que el seu parer al llarg d'un curs complicat segueix sintetitzat, en bona part, en el que va expressar en aquelles declaracions. L'alemany no té pèls a la llengua a l'hora de dir si considera que l'equip ha jugat bé o no, acceptant també la seva responsabilitat. L'exemple més recent és una compareixença del migcampista, de 33 anys, al canal internacionalLaLiga TV després de l'empat gris a San Mamés. Gündogan va verbalitzar llavors que li agradaria que l'equip pogués mostrar "més personalitat": "Era un partit que sentíem que era important i va ser bastant decebedor deixar escapar dos punts". Contra l'Athletic, el Barça no va saber aprofitar la punxada del Reial Madrid el dia anterior a Mestalla. Xavi també va ser crític amb el joc mostrat. Avui, contra el Nàpols, s'espera que l'equip mostri una cara millor que davant els bascos i el Mallorca. "N'estem convençuts", destil·len a l'ARA des del vestidor.

Ilkay Gündogan i els diferents papers de l'auca

La temporada al Barça està sent molt més turbulenta del que Gündogan s'esperava quan va decidir venir a Barcelona. Va prendre la decisió malgrat que podia renovar amb un City que havia capitanejat en el triplet. Pep Guardiola va insistir a renovar-lo perquè considerava que mantindria el seu estatus de titular a la plantilla citizen, però l'alemany, a banda dels motius personals i familiars, tenia bastant coll avall que volia fitxar pel Barça. Llavors tenia unes expectatives més altes, tant del club com del projecte esportiu blaugranes. Gündogan ja era aficionat del Barça de petit i acceptava una proposta que a l'estiu semblava engrescadora. L'equip venia de fer una campanya en què, de la mà de Xavi, s'havia arrabassat al Reial Madrid la Lliga. De fet, al vestidor del City es considerava que amb l'arribada de l'alemany el Barça era un dels clubs del continent que sumava més talent a la medul·lar per desenvolupar el joc de posició.

Entre lesions importants (Pedri, Gavi, De Jong...) i la falta de continuïtat i regularitat en el joc de l'equip, Gündogan ha hagut de fer diversos papers de l'auca al centre del camp del Barça. La falta de confiança en Oriol Romeu l'ha fet jugar en diversos trams del curs més a prop de la base que no pas de les posicions d'atac. És un lloc que si bé pot ocupar, en les darreres campanyes al City només hi havia actuat per cobrir lesions de companys.

Darrerament, amb el nou paper de Christensen, Gündogan quedava més alliberat per fer de mitjapunta, perquè les funcions al pivot les assumien De Jong i el danès. Però amb el neerlandès lesionat, contra el Mallorca Gündogan ja va veure que havia de tornar a ampliar el seu camp d'acció. És a dir, treure la pilota des de la base i també estar present en els metres més decisius de l'atac. Gündogan té talent per fer-ho, i davant del conjunt illenc va ser, amb permís de l'acció decisiva de Lamine Yamal i de l'actuació de Pau Cubarsí, el blaugrana que més va rendir. Però que pugui fer-ho no vol dir que sigui com millor rendeix. Com més ha brillat l'alemany les darreres temporades a Anglaterra ha sigut jugant ben acompanyat i amb un radi d'acció molt més apropat a les posicions ofensives que no pas de sortida de pilota. També hi influeix molt que l'equip viatgi junt i que no es parteixi.

Amb tot plegat, Gündogan ha viscut fases a Barcelona en què no s'ha deslliurat de la crítica externa. En els períodes més delicats del curs l'alemany ha vist com es posava en dubte el seu estat físic i el seu talent. Al vestidor, però, sempre s'ha confiat plenament en ell i se'n destaca la seva "alta professionalitat". Els que treballen dia a dia amb ell no posen en dubte la seva qualitat.

Malgrat la irregularitat de l'equip, Gündogan acumula 10 assistències (6 a la Lliga, 3 a la Champions i una a la Supercopa). És el seu rècord com a professional. A finals de febrer era el jugador de les cinc grans lligues d'Europa que més ocasions havia generat, amb 100. "Tant ell com els altres jugadors més experimentats saben que han de fer un pas endavant. Saben el que han de fer", diuen a l'ARA des del vestidor abans del partit crucial contra el Nàpols.