Un pas més cap al títol de Lliga entre badalls (0-0)
En un partit de ritme lent, l'equip de Xavi encadena al camp del Getafe el tercer matx sense marcar
BarcelonaLa temporada es farà llarga. Ni el consol de saber que al final espera una gran recompensa, una rua per celebrar el títol de Lliga, serveix per portar millor aquesta dolça penitència. Al camp del Getafe, en un partit que va costar d'empassar, com si fos un crostó de pa sec, el Barça va sumar un punt (0-0). Un petit pas cap a la glòria, entre badalls. Un lent caminar fins al final de la temporada del qual Xavi intenta treure lectures positives i provar coses noves, com ara fer jugar Balde d'extrem. Però entre l'horari i el ritme lent, calia un acte de fe per enganxar-se a un partit que era realment important per als locals. Per al Barça, un tràmit més. I un partit menys abans de poder gaudir aquesta tan esperada Lliga que tothom sap que serà blaugrana. Una Lliga que és com les vacances: tothom vol que arribin però el temps passa molt a poc a poc.
Ni saber que el Madrid havia guanyat el Cadis esperonava l'equip de Xavi. Els blaugranes tampoc semblaven gaire motivats per evitar un tercer partit consecutiu sense veure porteria, després de jugar endormiscats contra el Girona i acabar ferits en mans del Madrid a la Copa. Tampoc hi va ajudar que Sergi Roberto, que retornava al lateral dret, es lesionés de bon principi. Eric Garcia va entrar al camp per fer de central, cosa que va obligar Kounde a tornar al lateral. El francès sempre diu que vol jugar a l'eix de la defensa, però no hi ha manera, sempre acaba a la banda, on compleix amb escreix. El partit, però, va començar amb una groga bastant sorprenent a Gavi. El jove andalús fa cara de frustració, de sentir-se perseguit. Una cosa és jugar fort i una altra de ben diferent que et pengin la llufa de ser un jugador violent. I amb Gavi més d'un àrbitre fila massa prim.
El resultat va ser un partit amb entrebancs. El Getafe esperava ben atrinxerat al darrere amb un 5-4-1 que deixava pocs espais, decidit a jugar-s'ho tot en alguna contra. Sumar un punt per anar-se allunyant de la zona de descens no era un mal resultat per al Getafe. Per al Barça, un nou empat no afectava la classificació, però sí l'autoestima d'un equip que sap que una cosa són els números i una altra les sensacions. La primera Lliga de Xavi com a tècnic serà la de la resistència, la de saber-se sobreposar a les adversitats. El mèrit serà guanyar el títol sabent que tens poca banqueta, uns quants jugadors fora de forma i aguantant l'escarni d'aficionats que es dediquen a fer servir el cas Negreira per atacar els jugadors. A Getafe, la benvinguda al Barça va ser de nou incòmoda a les graderies, amb insults i pancartes.
Lewandowski, sense retrobar-se
Amb Gavi amonestat i Kessie una mica perdut, al Barça li va mancar creativitat al mig del camp. Quin mal ha fet la baixa de Pedri, més que les de De Jong i Dembélé! La pilota, doncs, acabava a les bandes, on Raphinha no se'n sortia i Balde va tenir dues oportunitats clares, en aquesta posició d'extrem. La més clara, de forma simptomàtica, va venir d'una errada dels locals, que no van saber defensar una passada llarga de Ter Stegen. Quan es tractava de picar pedra i tocar la pilota, el Barça no aconseguia fer caure el mur blau amb un joc massa lent. I Lewandowski? Ell mateix va dir-ho fa poc: li costa sentir-se bé. Fer-ho quan tens a prop Damián o Alderete és encara més complicat. En els darrers set partits, Lewandowski només ha marcat a l'Elx, el cuer.
Després d'un primer temps ensopit, a la segona part el joc va animar-se una mica. En part, perquè el Getafe va obrir-se, a veure si en una acció puntual aconseguia fer mal al Barça. Mal negoci, ja que aquest equip segueix defensant amb ordre i encert, guiat per un Araujo imperial. Superar l'uruguaià és gairebé impossible, tot i que en el minut 87 va demostrar ser humà al deixar la pilota morta dins de l'àrea en una contra local en què Borja Mayoral no va estar encertat tot sol davant de Ter Stegen. Xavi no tenia ganes de veure com el seu equip encadenava un nou partit ensopit. I menys ara, que hi ha qui vol treure mèrit al seu periple a la Lliga. Els dos canvis que va proposar van ser fer entrar Ansu Fati i Ferran Torres, dos jugadors que necessiten reforçar la seva autoestima. De fet, porten tota la temporada sense tenir gaire fortuna per diferents raons.
Amb energia nova, el Barça va anar portant el partit cap a la porteria de David Soria, però més que un setge era un domini una mica estèril. El porter del Getafe va mantenir els guants bastant nets en un partit on els jugadors blaugranes que necessiten aixecar el vol no ho van fer. Raphinha, conscient que necessita marcar gols per demanar pas, va acabar trist a la banqueta, com si hagués perdut un títol. Al final, Xavi es queixaria de l’horari i de la gespa. De tot, per justificar que per primer cop en 15 anys, el Barça encadena tres partits sense marcar. Un final de temporada injust, ja que amb tantes baixes és normal que el nivell se'n ressenti. Un final ensopit per a una Lliga que té molt de mèrit. Tant, que amb un coixí de punts tan gran el Barça es pot permetre acabar-la entre badalls.
- Getafe: David Soria, Damián Suárez (Gaston, 83’), Djené, Duarte, Omar Alderete, Iglesias (Portu, 67’), Maksimovic (Algobia, 76’), Luis Milla, Munir (Aleñá, 76’), Borja Mayoral i Enes Unal (Villar, 83’).
- FC Barcelona: Ter Stegen, Sergi Roberto (Eric Garcia, 18’), Araujo, Jules Koundé, Jordi Alba (Ferran Torres,68’), Kessie (Ansu Fati, 68’), Sergio Busquets, Gavi, Raphinha (Pablo Torre, 87’), Lewandowski i Balde.
- Gols: sense gols.
- Àrbitre: Juan Luis Pulido Santana (canari).
- Targetes grogues: Gavi (2'), Alderete (42') i Damián Suárez (57').
- Targetes vermelles: cap.
- Estadi: Coliseum Alfonso Pérez, 14.854 espectadors.