Pau Ribes, l'home que va trencar barreres a la natació sincronitzada

Sant Cugat del Vallès"Sempre era l’únic noi", recorda Pau Ribes. "A l’inici sorprenia. Anaves a veure una competició i pensaves... què hi fa aquest noi, a la piscina", admet el president de la Federació Catalana de Natació, Ramon Bosch. Als seus 27 anys, el vallesà Pau Ribes ha decidit posar punt final a una carrera on ha fet història, perquè s’ha convertit en el primer home espanyol que ha competit en un món fins ara 100% femení, la natació sincronitzada. "Ha estat perseverant, perseguint un somni. És admirable", explica Bosch sobre Ribes, que el dia del seu comiat va aplegar tot el món de la sincronitzada al seu voltant: companyes d’equip, entrenadores, familiars, autoritats... "És una persona que s’ha fet estimar molt per tothom", diu Gemma Mengual.

A vegades, la vida d’una persona pot canviar quan menys s’ho espera. Quan el Pau era un nen els seus pares van decidir comprar entrades per a un espectacle de natació sincronitzada. "Ningú a casa practicava natació en l'àmbit competitiu; vam anar a aquest espectacle a les piscines de salts de Montjuïc com quan vas al teatre, per gaudir. L’espectacle es deia Un sueño de agua. Però jo em vaig enamorar del que vaig veure i vaig tenir clar que volia ser nedador artístic", explica. El problema, per descomptat, era que cap noi estava practicant aquest esport. Era un terreny reservat només per a les dones. "Hi ha massa ignorància i tòpics negatius", afegeix el Pau, que no ho ha tingut fàcil per poder "fer allò que volia", suportant burles i comentaris despectius. "[Quan era petit tenia] hiperactivitat, un dèficit d’atenció. Ho passava malament, arribava a estirar-me dels cabells literalment, em feia mal. Els meus pares van decidir que no volien anar per la via fàcil com feien altres famílies, aquella de medicar-me. Van donar-me suport i van entendre que l’esport era una via. Res de medicaments. I un esport que va començar com una teràpia ha acabat per ser la meva vida. Jo no volia anar a l’escola, on ho passava malament i no em sentia comprès, volia ser a l’aigua. Gràcies a la meva família vaig poder tirar endavant els estudis i la meva carrera com a nedador", explica. "Dins de l’aigua he estat feliç. A més, la música també m’alliberava. La sincro, doncs, tenia les dues coses, aigua i música. Jo feia el que fos per no anar a l’escola, volia nedar tot el dia. La natació em va treure de la foscor, oferint-me un món de llum i aigua".

"El meu pare sempre m’ha cuidat. Ell sempre recorda com als campionats hi havia 200 nenes i un sol nen. Calia valor, no era fàcil, el meu pare també rebia preguntes, l’inici no va ser fàcil", recorda, tot i que va rebre el suport del CN Granollers, el club on va començar. Després passaria pel CN Sabadell i, finalment, el seu últim club, el de Les Franqueses. De mica en mica, va anar trobant gent que l’ajudava. "Tant qui m’ha donat suport com qui no creia en mi m’ha fet més fort. Però vaig patir especialment en el moment en què les meves companyes de generació van poder seguir competint i jo ja no. En categories formatives podia ser a la piscina, però quan va tocar fer el pas a categoria absoluta vaig haver de retirar-me", recorda. Aquelles nenes que havien començat sent les companyes d’equip i després les seves amigues van fer-se dones i van seguir competint. Ell no podia. Durant més d’un any, va nedar sol. La porta estava tancada, però va obrir-se el 2014 quan la Federació Internacional de Natació va permetre als homes competir dins de la sincronitzada, a diferència del Comitè Olímpic, que encara no els inclou en els Jocs. "Quan vaig deixar de competir va ser dur, estava en una situació complicada. Les companyes havien fet el salt i jo no podia. I llavors, el 2014, van trucar-me per dir-me que amb la nova normativa podia competir. La responsable de l’equip espanyol del moment, Esther Jaumà, va oferir-me la possibilitat. La veritat és que vaig acollonir-me una mica, feia temps que estava sense entrenar-me com tocava. Estava cagat. Però després de tants anys de lluita havia d’intentar-ho". A més, la seva parella seria una de les millors especialistes de tots els temps, Gemma Mengual, guanyadora de dues medalles olímpiques i 24 en Mundials. "Quan el vaig veure per primer cop vaig pensar: què farem amb ell? I mira com va anar; com va treballar, com va millorar, és una persona admirable". En el seu debut al Mundial el 2015 a Kazan van acabar cinquens. Després, competint amb Berta Ferreras i Emma Garcia, ha guanyat dues medalles de plata i quatre de bronze en Europeus.

"Ara han modificat la normativa. Serà més exigent, ja que el nivell puja. Entre aquesta nova normativa i la pandèmia, tot eren senyals que tocava deixar-ho. Els esportistes d’elit sempre intentem rendir per sobre de les nostres possibilitats. I jo ja no podia oferir la meva millor versió. Després de 20 anys toca plegar. Als meus 27 anys haig d’iniciar una nova vida. No es pot viure de l’esport, malauradament", raona. Continuarà vinculat a la sincronitzada a Les Franqueses o ajudant l’associació Panteres Grogues, que utilitza l’esport dins de la comunitat LGTBI, on ell ha fet d’entrenador. La seva nova feina, però, serà obrir una acadèmia de barberia. "El meu besavi ho era i tenia una àvia artista, pintora. Crearem d’una forma diferent", explicava el dia de la seva retirada, envoltat dels familiars, amics i la seva parella sentimental, la Marta. "Cada coreografia, cada parella a la piscina, cada dia ha valgut la pena. Cal deixar-ho per cedir pas als joves que obren camí", declara Ribes, que des de la temporada 2016/17 va rebre una beca del CAR per perseguir els seus somnis. Per això va voler acomiadar-se al CAR, envoltat de la seva gent, que va emocionar-se amb l'última actuació del Pau, als Europeus de Roma d’aquest any acompanyat d’Emma Garcia al ritme del musical Cats, on va aconseguir dues plates.

"No és fàcil ser un pioner", diu la secretària general de l'Esport i l'Activitat Física, Anna Caula. "El repte de trencar estereotips, el repte de trencar mirades, el repte que tant homes com dones, que sabem que no som iguals, sí que hem de garantir que tinguem igualtat d'oportunitats, i que tinguem obert un horitzó per escollir", afegeix. De fet, quan va començar era l’únic home i ara la Federació Catalana té 29 llicències, 12 de les quals de joves que arriben trepitjant fort, inspirats per la feina de Pau Ribes.