Pedri, Araujo i Gavi triomfen al Barça gràcies al director general del Getafe
Ramon Planes, que aquest dissabte torna al Camp Nou amb el Getafe, va ser una figura clau en el desenvolupament dels tres joves jugadors
Barcelona"El Ramon no és cap fill de puta, i això ja és molt en el món del futbol!" Així defineix un exdirigent del Barça, amb sornegueria i afecte a parts iguals, la figura de Ramon Planes (Lleida, 1967), membre clau de la direcció esportiva blaugrana en l'últim tram del mandat de Josep Maria Bartomeu i en els primers mesos de Joan Laporta a l'actual presidència. "Tot i ser exfutbolista, no li agradava anar al vestidor", recorda un altre excompany de fatigues a Sant Joan Despí. "És professional, discret i té un ull clínic", diu una altra persona.
Planes va deixar el Barça per voluntat pròpia just després de l'aterratge de Xavi Hernández a la banqueta culer. Entenia que era el moment d'apostar pel tècnic egarenc i de posar punt final a una etapa de quatre anys i escaig al Camp Nou. Va arribar-hi avalat per Pep Segura per fer de braç executor d'Éric Abidal, un secretari tècnic amb més ascendent que agenda, i va assumir el càrrec quan el francès va renunciar-hi entre el fatal 2-8 de Lisboa i el burofax de Leo Messi. Després d'un temps de reflexió, i tot i que tenia propostes de clubs anglesos i italians, fa uns mesos va decidir tornar al Getafe, l'entitat on treballava abans que li truqués el Barça. Aquest diumenge (18.30 h, DAZN) es retrobarà amb vells coneguts a la llotja d'Arístides Maillol amb motiu del partit que jugaran els dos equips. Allà saludarà Mateu Alemany, que encara avui el troba a faltar als despatxos blaugranes.
Durant els mesos que van treballar plegats al Barça, si l'executiu balear comandava la part dels números i liderava la part dura de les negociacions amb els representants, el lleidatà assumia el vessant més futbolístic. En aquest context, per exemple, Alemany va haver de defensar internament, i en contra de veus molt crítiques, el fitxatge d'Ez Abde a proposta de Planes, que coneixia bé el futbolista gràcies als contactes que guardava del seu pas per l'Elx. Aquell estiu, el del 2021, el de la sortida a contracor de Messi, també va suggerir a Koeman que s'emportés a la pretemporada dos jugadors del cadet als quals tenia ben controlats: Ángel Alarcón i Pablo Gavi. El primer es va lesionar greument al genoll abans de fer el pas i ha debutat tot just aquesta setmana amb el primer equip. El segon ja és tot un fenomen de masses: amb 18 anys, va camí dels 100 partits a l'elit i el seu valor de mercat és de 90 milions d'euros.
"No és just dir que el Ramon va ser l'únic descobridor de Gavi. Al ser un jugador de La Masia, és una feina més coral. Hi ha més persones que van influir en el seu desenvolupament, com ara Jordi Roura, Xavi Martín o Guillermo Amor", explica a l'ARA un exresponsable de l'àrea esportiva blaugrana en relació a l'èxit del jove migcampista andalús. La mateixa font, però, sí que dona un pes específic a l'olfacte de l'actual director general del Getafe en l'arribada de dos jugadors que també avui són titulars indiscutibles al Barça: Ronald Araujo i Pedri González. Un punt de vista que fins i tot el mateix Laporta ha expressat en cercles íntims.
El cas del central uruguaià, el nou contracte del qual encara està pendent de registre a la Lliga, cal anar fins a l'agost del 2018, quan el Barça el va incorporar procedent del Boston River per 1,7 milions. Araujo va anar directe al filial, però Planes, que l'havia fitxat gràcies a l'avís del pare de Leandro Cabrera, al qual havia incorporat temps enrere al Getafe, estava convençut que duraria poc a Segona B. Tan segur estava de la seva aposta que se la va prendre des d'un vessant personal, fins al punt que buscava estones lliures per ensenyar-li vídeos de Carles Puyol al nouvingut defensa, els inicis del qual a Barcelona no van ser gens fàcils. De fet, en els seus primers partits, i tenint en compte que venia de fora a cop de talonari, Araujo generava rum-rum al Miniestadi per les seves dificultats amb la pilota als peus. "No té nivell Barça", deien els més crítics. Quatre anys després, ha anat a un Mundial i és el defensa més sòlid de la plantilla blaugrana.
Captar talent jove per quedar-se'l o vendre'l
Per la seva banda, Pedri va arribar al Barça l'últim dia del mercat d'estiu del 2019 després d'un conjunt de circumstàncies que, en certa manera, recorda la cèlebre història de Messi i el tovalló. Un relat en què Planes va tornar a tenir un paper protagonista. Quan encara actuava a l'ombra d'Abidal, el lleidatà va rebre de la trucada de Rocco Maiorino, a qui coneixia del mercat italià –havia treballat al Milan–. En aquell moment era director esportiu del Las Palmas i li va transmetre un missatge molt habitual en el món del futbol, el clàssic oferiment d'un club petit que necessita vendre talent per quadrar el límit salarial abans d'afrontar un inici de curs. Planes va reaccionar a la insistència del seu col·lega baixant a les Canàries per comprovar que, efectivament, valia la pena fer l'esforç. L'acord es va tancar per 5 milions fixos i 1 de variable, sempre que el futbolista, a qui el Reial Madrid no va provar per culpa d'un temporal de neu, es quedés cedit un any més al Las Palmas. Avui, amb només 20 anys, Pedri és el jugador més valorat de la plantilla del Barça. No ha parat de créixer des que l'estiu del 2020 posés els peus a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
El model Pedri i Araujo és el que el Barça intenta replicar enguany amb Pablo Torre o el recentment fitxat Lucas Román. El temps dirà si el jove càntabre, habitual als entrenaments del primer equip, evoluciona tan de pressa com els seus companys, o si l'argentí s'assembla tant a Messi com diuen. El que sí que està clar és que aquesta manera de captar talent, aplicable igualment a la curta etapa de Ferran Jutglà a l'entitat, és el llegat més important de Planes. I, segons els plans de Laporta, obre una via de negoci per compensar la davallada d'ingressos derivada de l'exili a Montjuïc. El mandatari vol acabar amb el mite que el Barça no sap vendre.