Pep Guardiola: el remei somiat per a un malefici que dura 58 anys
El tècnic de Santpedor acaba contracte el 30 de juny del 2025 amb el Manchester City
Berlín (Alemanya)Alemanya torna a poc a poc a la normalitat després d'un mes d'activitat futbolística frenètica. Sense llaunes de cervesa a terra ni aficionats de tot d'Europa amuntegats cridant i ocupant els carrers. Els seguidors anglesos que van viatjar (en massa) a Berlín, amb entrada o sense, van quedar del tot emmudits per un gol de Mikel Oyarzabal a les acaballes de la final i per un malson que els priva d'aixecar un títol des del 1966.
L'arribada de l'ésser humà a la Lluna, el desastre nuclear de Txernòbil, la caiguda del Mur de Berlín, l'assassinat de John Lennon, els atacs de l'11-S, així com un intent fallit de l'independentisme a Catalunya, entre moltes altres coses, han passat des que Anglaterra va guanyar un campionat per primera i única vegada. Des d'aleshores, entre naufragi i naufragi, els britànics s'han il·lusionat moltes vegades, però sempre han acabat fallant en el moment clau. Els fracassos més recents, les dues últimes finals d'Eurocopa (2021 i 2024).
"Del subcampió no se'n recorda ningú”
"Del subcampió no se'n recorda ningú", deia Luis Aragonés durant la xerrada prèvia a la final de l'Eurocopa del 2008 en què Espanya va vèncer Alemanya. Una dècada i mitja després, el combinat espanyol s'ha tornat a proclamar campió d'Europa en un torneig quasi perfecte. Ple de victòries i essent l'equip més golejador, amb les actuacions remarcables dels catalans Lamine Yamal, Dani Olmo i Marc Cucurella. Anglaterra, subcampiona, sí que serà recordada, però no pels seus èxits, precisament.
Els gols de Nico Williams i Oyarzabal van fer oblidar una primera part poc vistosa per a l'espectador, marcada per les interrupcions constants. El futbolista de l'Athletic va atorgar el triomf i la quarta Eurocopa a la selecció dirigida per Luis de la Fuente, que va agafar el càrrec després de l'adeu de Luis Enrique. De moment, una Nations League i una Eurocopa des que va arribar ara fa dos anys computen a l'historial del seleccionador amb l’absoluta.
L'altra cara de la moneda la protagonitza Gareth Southgate. L'entrenador anglès ha viscut una muntanya russa en aquesta Eurocopa, enfrontant-se a infinites crítiques per les seves actuacions durant les primeres etapes abans de ser elogiat pels canvis en les darreres eliminatòries. Tocat per la derrota, vuit anys i 102 partits després d'acceptar el rol al capdavant d'Anglaterra, va valorar la seva feina i va deixar la porta oberta a plegar. "Fa temps que hi ha discrepància amb el seu joc, però els resultats l'han mantingut on és actualment", comenta un periodista anglès que prefereix no dir la identitat.
Guardiola I d’Anglaterra
"No crec que es prengui cap decisió dràstica en els pròxims dies. Ara mateix hi ha un bon grapat de noms sobre la taula per suplir Southgate, entre els quals Guardiola, no és cap secret, tot i que no serà fàcil de convèncer", afegeix el mateix periodista. El somni de molts culers comença a ser el de més de 55 milions de persones. Una nació que sap valorar el talent d'un dels millors entrenadors de la història. Maltractat a Espanya i Barcelona, Pep Guardiola ha meravellat el país que el va acollir ara fa vuit anys. El seu contracte amb el Manchester City finalitza la temporada que ve. I després d'haver-ho guanyat absolutament tot, sembla que no renovarà.
Tot i això, després del que ha viscut, el tècnic de 53 anys ja s'ha encarregat de descartar qualsevol rumor sobre un possible retorn a Can Barça: "La porta està tancada, ja som grans per això. La banqueta del Barça és molt complicada", sentenciava el tècnic de Santpedor fa un mes en la presentació del torneig de golf Legends Trophy. Dit això, veient el futur incert que ofereix a Anglaterra, l'estrena de Guardiola al futbol de seleccions s'acosta cada dia que passa. Els anglesos frisen perquè sigui ell qui posi punt final a una sequera que dura 58 anys.