Perdre també forma part del vocabulari del Girona (2-0)

GironaNo sempre pot ser festa. El Girona va posar fi a set jornades d’imbatibilitat en la primera derrota de Pep Lluís Martí a la banqueta, davant d’un Numància que en va fer prou amb els gols d'Higinio i Guillermo i estar ben ordenat per treure’l de polleguera (2-0).

Els gironins van intentar ser protagonistes, perquè si en un mateix equip s’ajunten Borja García, Samu Saiz i Cristhian Stuani, que no acaben de fluir quan coincideixen, fer una altra cosa seria un pecat dels grans. Però els bons desitjos van durar un quart d’hora: una errada col·lectiva culminada per Juan Carlos va desencadenar una primera part força discreta. Higinio no va perdonar la falta de contundència defensiva i, sense saber com, ja es trobava per darrere en el marcador. I sort que Alcalá va evitar el segon posant el cos en una jugada embolicada. D’oportunitats per empatar, un xut llunyà de Samu Saiz i poca cosa més.

Amb el pas dels minuts, com a mínim, va anar traient la ràbia. L’ofici del Numància, malgrat tot, va dissenyar un escenari incòmode i travat i el Girona va caure al parany. Discontinu en el joc, tampoc va tenir la capacitat de trobar Cristhian Stuani. I quan hi va connectar, Dani Barrio, que també va aturar ocasions de Borja i Àlex Gallar, va negar-li el premi. Guillermo, de penal al temps de descompte, va tancar la porta als dubtes. Algun dia s’havia de perdre, perquè això també forma part de la competició encara que els resultats de les últimes setmanes fessin semblar el contrari.