Fins a quin punt Bartomeu té culpa de les pèrdues acumulades de Laporta?
El club blaugrana ha venut patrimoni per valor de 800 milions, però continua sense trobar l'estabilitat econòmica
BarcelonaEn l'imaginari popular blaugrana, els bons sempre s'associaran a Jaume Giró. I les palanques, a Eduard Romeu. Quan estava al càrrec, l'exvicepresident econòmic del Barça va fer fortuna amb aquesta paraula que serveix per edulcorar una definició més crua: venda d'actius del club per aconseguir ingressos a curt termini a canvi de deixar-los de percebre a mitjà i llarg termini. Durant la campanya electoral de Laporta, quan Giró era qui portava el timó de l'economia de la candidatura, els bons semblava que serien els grans protagonistes del segon mandat de l'advocat per capgirar l'herència calamitosa de Josep Maria Bartomeu. Però tot va canviar amb l'aval i l'enginy de Romeu va crear un concepte que segueix ben present en l'esdevenir econòmic del Barça malgrat que l'empresari va marxar del club el març.
Durant els quatre exercicis del segon mandat de Laporta, si no hagués utilitzat les palanques de Barça Vision i dels drets televisius de la Liga, el Barça hauria acumulat unes pèrdues de 969 milions d'euros entre els tancaments 2020-2021 i 2023-2024. En aquest període el Barça ha ingressat 800 milions gràcies a la venda d'actius del club i, malgrat tot, ha tingut unes pèrdues acumulades de 170 milions. El curs 2020-21 el va tancar amb 481 milions de pèrdues; el 2021-22 amb 98 milions de beneficis; el 2022-23 amb 304 milions de beneficis i el 2023-24 l'acaba de segellar amb 91 milions de pèrdues. Aquesta és la perillosa realitat econòmica del Barça.
La gran pedra a la sabata de l'exercici 2023-24 ha estat precisament la palanca de Barça Vision, que en exercicis anteriors va ser el gran mannà per poder afrontar fitxatges de jugadors grandiloqüents. Els impagaments dels diversos inversors, Libero, Socios.com, Vestigia i Orpheus Media, han comportat que la junta de Laporta s'hagi vist obligada a admetre un deteriorament del valor del compte a cobrar per import de 141 milions d'euros. A més, s'ha cancel·lat la sortida a borsa prevista i s'ha incomplert el pla de negoci. Però el club manté el valor comptable de 208 milions de l'actiu perquè considera que "existeixen motius suficients que justifiquen el valor actual de la companyia [Bridgeburg Invest, l'encarregada de gestionar Barça Vision] i segueix confiant en la seva viabilitat i capacitats futures, amb un pla de negoci establert que permetrà generar ingressos recurrents en un futur pròxim".
Sobre aquest fet ha cridat l'atenció l'auditor del club, Grant Thornton, en el seu informe del tancament de l'exercici 2023-2024: "No s'hauria de mantenir aquesta valoració i, per tant, el valor de la inversió registrada al tancament hauria de ser objecte de deteriorament. A més, el club no ens ha facilitat una nova valoració. Per tot això considerem que hi ha indicis clars de deteriorament en data del present informe que no hem pogut quantificar de forma objectiva ni, en conseqüència, el seu efecte sobre els comptes anuals adjunts". Si la junta de Laporta hagués portat a terme aquest deteriorament, les pèrdues haurien estat superiors als 91 milions d'euros. Aquest és un dels motius que estan provocant els moviments d'una part de l'entorn del Barça per incentivar el vot en contra a la votació del tancament de l'exercici econòmic 2023-2024 que tindrà lloc a l'assemblea que se celebrarà el 19 d'octubre.
L'herència de Bartomeu
Tot i que Laporta ha estat qui ha tancat els quatre últims exercicis, en els números alarmants també hi té una gran responsabilitat la junta directiva de Bartomeu. Els motius són diversos, però n'hi ha un que sobresurt respecte als altres: els 481 milions de pèrdues amb què el Barça va finalitzar l'exercici 2020-21, que té l'asterisc de la pandèmia (91 milions de les pèrdues es van atribuir al coronavirus), són en gran part conseqüència de la gestió de Bartomeu, que ja feia diversos cursos que navegava amb perill de naufragar si arribaven les onades. Laporta va arribar a la poltrona del Camp Nou el març del 2021, sense temps per capgirar la situació d'aquell exercici.
El bumerang de Laporta
De totes maneres, abans de tancar aquells comptes Laporta va prendre una decisió arriscada que ha estat una llosa que ha afectat recurrentment el fair play econòmic de l'entitat perquè ha reduït el límit salarial a la Lliga. Aquesta va ser la devaluació comptable de cinc futbolistes de la plantilla del primer equip masculí (Matheus, Coutinho, Neto, Pjanic i Umtiti) que va servir per computar com a pèrdues l'amortització pendent, xifrada en 141 milions. El bumerang ha arribat fins al dia d'avui, quan Dani Olmo i Iñigo Martínez estan inscrits gràcies a les baixes de llarga duració de Christensen i Araujo, respectivament.
En canvi, Laporta poc va poder fer amb els contractes heretats de jugadors com Gerard Piqué, Sergi Busquets, Jordi Alba i companyia. D'aquelles herències per sobre del preu de mercat només queden Frenkie de Jong i Clément Lenglet. Però Laporta, malgrat reduir la massa salarial fins als 505 milions (171 menys que el curs passat), també ha incorporat jugadors amb uns contractes que tenen fórmules que quan va arribar a la presidència semblava que havien de quedar caduques. El cas de Robert Lewandowski, amb un sou ascendent a mesura que va complint anys, n'és el clar exemple.