Pere Pons deixa el Girona i fitxa per l'Alabès

GironaEl Girona ha fet oficial la marxa de Pere Pons a l’Alabès, que paga els dos milions estipulats a la clàusula de rescissió d’un dels futbolistes més estimats de Montilivi en l'última dècada. L'operació s'ha tancat mitjançant un traspàs i el club blanc-i-vermell es reserva una opció preferent de recompra. Pons, que s'ha compromès per a les pròximes tres temporades, és el segon jugador amb més partits de la història gironina a la LFP i ha vestit la samarreta blanc-i-vermella des que era aleví, amb l’excepció d’una cessió a l’Olot en el segon tram del curs 2013/14. L’Alabès ha aconseguit seduir-lo, i després del descens a Segona i la consegüent rebaixada del seu preu inicial, el migcampista continuarà competint al màxim nivell. “El meu desig era continuar jugant a Primera, i la millor manera de fer-ho era signant per l’Alabès. Vull agrair al club que hagi intentat tot el possible. Ho volia de veritat i m’ha fet sentir important perquè l’oferta era atractiva, però era molt difícil d'igualar”, ha explicat Pons en la roda de premsa del seu comiat.

Pons és tota una institució, a Montilivi, on s’ha guanyat el respecte i l’admiració de tothom gràcies a una trajectòria envejable, en què ni els frustrats ascensos a Primera van minvar l’estat d’ànim d’un noi disposat a fer tot el possible per aconseguir un somni que va permetre veure el Girona competir dos anys a l’elit del futbol. Debutant amb Rubi i indiscutible amb Machín i Eusebio, Pons deixa el club havent-hi jugat 210 partits. “Recordo arribar al club amb 10 anys, jugant en camps de terra i veient l’esforç de la família per portar-me cada dia a entrenar. Abans, a Girona, els recursos estaven molt limitats. I tots aquests sacrificis m’han fet ser la persona i el jugador que avui soc. Només tinc paraules d’agraïment per a tots aquells que m’han educat al llarg d’aquests setze anys”, ha valorat Pons, amb la veu entretallada per l’emoció. “Em quedo amb tants i tants moments: el debut al primer equip, l’ascens a Primera… Una de les millors coses que he aconseguit són les amistats que m’emporto. Ara ha arribat el moment d’acomiadar-me, però és una decisió important per continuar la meva progressió futbolística. Marxo amb la consciència molt tranquil·la. He fet el màxim i m’hi he deixat la pell a cada instant”.

Alguns dels pesos pesants de la plantilla blanc-i-vermella, que tornarà als entrenaments dilluns, han intentat retenir-lo al vestidor. “M’han fet saber que no volen que marxi perquè hem creat una gran amistat. Soc conscient que és molt complicat trobar un vincle humà i una connexió com la que s’ha construït a Montilivi, però ho respecten i ho entenen”. Pons és la vuitena baixa del Girona, i el segon traspàs més elevat de la història, després dels 10 milions ingressats per Portu, que va fitxar per la Reial Societat. “El que fa que marxi és la categoria. Malauradament no vam aconseguir la permanència i això ha fet que jo tingui ofertes. Després de valorar-ho i estudiar-ho, he cregut que la millor opció era jugar a Primera, i estic molt convençut del pas que faig”, ha admès el migcampista de Sant Martí Vell, tot un referent per als més petits. “A mi el club no em perd, això només és un pas més en la meva vida. A tots els nois del planter, els animo a seguir treballant. L’únic consell que els podria donar és que tot allò que decideixin fer sigui perquè el cor els hi diu. Així ho he fet sempre, i aquesta decisió també l’he pres des del sentiment”. Pons ha reconegut que la sortida li fa “un punt de respecte”. “He estat sempre al Girona, és la meva zona de confort. Per a mi, sortir d’aquí també és un repte perquè hauré d’obrir la meva ment. Ara descobriré si també soc capaç de jugar en un altre lloc”.

Pons també s’ha pronunciat sobre l’Alabès. “Decideixo anar-hi perquè és un equip humil i treballador, amb uns valors molt semblants als del Girona. El que més m’agrada és que em transmeten el que ja intuïa que tenen, i la ciutat és acollidora. No és un club gaire diferent, i crec, sincerament, que puc seguir millorant el meu rendiment. Ja tinc ganes de començar a entrenar-me i fer una gran temporada”, ha dit Pons, que no tanca la porta a un hipotètic retorn al Girona. “No desvetllaré la confidencialitat de l’acord, però és veritat que existeix una opció de tornar. Si em toca fer-ho, vindré encantat perquè el Girona és el club de la meva vida”, ha conclòs.