Barça

Per què és tan perillós l'impagament de Libero al Barça?

El contratemps està afectant el 'fair play' de la Lliga i podria ser un sotrac de grans dimensions per a l'economia blaugrana si els diners no entren

Imatge d'arxiu de les oficines del Barça

BarcelonaEl 2024 no ha començat amb bones notícies econòmiques per al Barça. El fair play financer de la Lliga segueix molt tensionat i la inscripció de Vitor Roque només podrà ser parcial i en virtut de l'espai que es genera automàticament per la llarga lesió de Gavi. El motiu d'aquest impediment es basa en el mecanisme d'enginyeria econòmica que la directiva de Joan Laporta va activar per tancar l'últim exercici amb beneficis. A l'hora de la veritat, quan el paper és insuficient per aguantar-ho tot, el pla inicial s'està esmicolant i deixa veure una realitat tan crua com amenaçant per a l'estabilitat que l'entitat tant necessita durant les obres del Camp Nou.

L'objecte de preocupació als despatxos econòmics d'Aristides Maillol torna a ser Barça Studios, una de les dues vies de negoci que Laporta i el seu equip van decidir vendre parcialment per tapar els números vermells derivats de l'activitat ordinària i, per tant, elevar el sostre salarial del primer equip de futbol. Després de traspassar-ne el 49,5% l'estiu del 2022 a canvi de 200 milions d'euros per explotar l'univers crypto, els problemes han aparegut per l'incompliment dels pagaments d'una operació que, d'origen, van rubricar Socios.com i Orpheus Media, que van posar 10 milions cadascun en el moment de la firma, però no van satisfer els 60 previstos abans del 15 de juny passat, cosa que anava en contra del pla de tresoreria presentat pel Barça a la Lliga i llastava la inscripció de nous jugadors.

De Barça Studios a Barça Vision

La solució a l'impagament va ser trobar nous socis, noves denominacions (Barça Vision) i un ambiciós contenidor a mitjà termini, Barça Media, per finançar-se al Nasdaq. En la urgència, l'acord es va vendre com un èxit rotund. Sumava dos nous inversors –un anònim xipriota que opera a través de la societat NIPA es quedava amb el 19,7% del pastís i Libero Football Finance, amb el 9,8%–, mentre que Socios i Orpheus perdien pes en l'accionariat de la societat Bridgeburg, creada ad hoc per vehicular l'operació, i deixaven d'estar obligats a posar diners a curt termini. Així, els famosos 60 milions pendents passaven a ser responsabilitat del xipriota i de Libero. Però només el primer va complir abonant-ne 20, que de cop van servir perquè el Barça pogués fer els deures amb Gündogan i Oriol Romeu i els renovats Araujo, Sergi Roberto i Marcos Alonso en l'estrena de la Lliga.

Joan Laporta donant la benvinguda a Joao Félix al Barça.

Els altres 40 els havia de posar Libero, que primer es va menjar el termini del 31 d'agost –cosa que va provocar que els directius haguessin d'avalar per inscriure els Joãos i Iñigo Martínez– i ara ha fet el mateix amb el del 31 de desembre. Sense notícies dels diners després de Cap d'Any, el Barça diu ara que emprendrà accions legals contra la companyia alemanya i ja busca alternatives –Sixth Street és una d'elles– per tapar un forat que a curt termini condiciona el mercat de fitxatges d'hivern, manté els avals i pràcticament descarta col·locar Barça Media a la borsa nord-americana. Si la falta de liquiditat persevera, els efectes a llarg termini són força pitjors, perquè en l'últim balanç aprovat del club hi ha Barça Studios com un actiu de més de 400 milions. Sense els pagaments en regla, la xifra s'haurà d'actualitzar a la baixa amb les pèrdues consegüents.

Molts dubtes amb la valoració del Barça

"No s'hi val dir que el Barça denunciarà Libero per impagament i ja està", sentencia un financer que ha treballat amb el club durant aquest mandat. "S'ha d'explicar amb detall tot el que ha passat", afegeix. I, en aquest sentit, assenyala també la Lliga per no haver aplicat un principi de prudència més restrictiu a l'hora d'acceptar els ingressos futurs o pendents del Barça que li van permetre ampliar el límit salarial i, així, poder efectuar els fitxatges i les renovacions que es van portar a terme a l'estiu. "La Lliga no és Hisenda, no pot arribar a tot. Si em presentes un contracte, no tinc cap motiu per pensar que m'embolicaràs. Però, si el projecte és tan bo, ¿com és que necessita favors d'amics com Jaume Roures, que a més ja ha venut part del que va comprar?", es pregunta.

Roures hi va entrar l'estiu del 2022 amb Orpheus Media adquirint el 24,5% de Barça Studios a canvi de 100 milions d'euros. El mateix va fer Socios.com, que ja era patrocinador del club. Cadascuna d'aquestes societats va pagar 10 milions després de tancar l'operació i, posteriorment, havia d'afegir 30 milions per any durant els següents tres per superar per poc els 200 milions. Tot plegat va comportar 408 d'ingressos comptables –el 100% de la embrionària Barça Media– que la junta de Laporta va computar en l'exercici 2022-2023 per evitar, d'aquesta manera, tancar-lo amb pèrdues.

Libero és l'única de les quatre societats que deu diners

Libero, que es va comprometre a ingressar 40 milions en total en dos pagaments de 20 abans de la finalització del 2023, ha incomplert el pacte a cinc bandes. Per tant, és l'única de les quatre societats inversores de Barça Vision –el tros de Barça Media venut– que ara mateix deu diners al club. Per això es planteja denunciar-la. El xipriota a través de NIPA, per la seva banda, hauria de tornar a posar 30 milions abans del 15 de juny del 2024 i 30 més abans del 15 de juny del 2025. Tanmateix, després de l'impagament de Libero, l'estructura de l'operació es pot esquerdar, segons els experts.

Fragment de l'acord entre el Barça, Libero i NIPA.

"El Barça necessitava que li paguessin grans quantitats per Barça Vision per després anar al mercat amb una valoració inflada i llançar la SPAC (societat cotitzada amb propòsit per a l'adquisició que, en aquest cas, és propietat de Mountain Partners) per cotitzar al Nasdaq", opina el financer amb un vincle directe amb el món de la borsa. "Però em fa l'efecte que ningú creu que tot plegat pugui tenir aquestes valoracions. Una barreja de productes audiovisuals, NFT i criptomonedes potser no val els gairebé 1.000 milions d'euros que pretenen", agrega.

stats